Tornen els trens

Corren els trens, la llum de la pobra gent, pobra,

fa senyal d'un camí basardós i tenaç

d'una Europa en plena nit.

Tornen els trens d'un temps que tots pensàvem lluny.

I ens desperta el "traqueteig" de rodes i de llops,

la negror d'un temps que és tan a prop,

la vergonya per no haver dit: prou.

Lletra: Lluís Llach (Els trens de Kosovo)

Fotos: Salvador Soler (Túnel del TGV a Sarrians, La Selva)

Soterrar la MAT?

La proposta del mediador europeu Mario Monti és soterrar la MAT quan travessi el Pirineu. El ministre Clos diu que s'ho estudiaran. Però en qualsevol cas, perquè soterrar allà i no en altres llocs? I a més, soterrar la MAT és fer la MAT. I donar ales a aquest model insostenible de consum d'energia, de consum de territori, de malbaratament de recursos, d'emisió de CO2. Es que no hi ha altres solucions? Es que altres models de desenvolupament humà són impossibles? O és que no tenim tècnics, empresaris i polítics que s'ho creguin com per probar-ho?

Això era un riu

Això era un riu, el Ridaura. Era tan sols el riu que va formar la Vall d'Aro amb la famosa Platja Gran de la Platja d'Aro. Ara l'estan endagant, com es veu a les imatges, preses fa pocs dies a Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà). Endagar és, segons el diccionari de la llengua catalana, arranjar, endreçar, donar a alguna cosa una direcció adequada, un bon camí a seguir. Calia això, ja que els rius tenen el mal costum de passar massa a prop de les cases. A més, tenen l'encara pitjor costum de portar molta aigua de tant en tant i provocar inundacions. Segur que un cop endagat (un eufemisme de canalitzar-lo, d'encimentar-lo) i sense obstacles l'aigua anirà molt més ràpid cap al mar quan plogui molt. Jo em pensava que l'aigua a major velocitat té una major força destructiva, però segur que estic equivocat!

Des de la desembocadura fins a Castell d'Aro són uns tres quilòmetres, els que estan endagant. L'últim tram on encara no han tallat la vegetació és el més proper a la desembocadura, el que es veu a la darrera foto. Allà hem vist com es concentren els ànecs coll verds, les polles d'aigua, els faisans i altres animals que de segur han fugit de la zona talada. D'aquí a uns dies no els quedarà ni això.

On van a parar les carreteres obsoletes?

A jutjar per les imatges van a parar als camps de conreu. Els grans trossos d'asfalt s'aboquen formant immenses piles. Què en faran després? De moment, però, és una bona mostra del respecte que tenim per la terra d'on obtenim els aliments.

Aquestes fotografies, preses avui mateix, són a tocar de les obres de desdoblament de la C-35 a Llagostera (Gironès). Una imatge idèntica es veu, així mateix, a les obres de conversió de la N-II en autovia a Fornells de la Selva.

Espai protegit?

Aquí tenim l'hostal de l'Arrupit i el Puig Ardina vistos des de l'oest, a peu de les obres del TGV, en imatges recents de Salvador Soler. L'hostal s'esmenta ja en els mapes del segle XVI i sembla que va tenir gran importància ja que es trobava al peu de l'antic Camí Reial (l'actual carretera de Mallorquines a Hostalric). Més tard va funcionar com a molí i per això se'l coneix també com el molí de l'Arrupit. Per a saber-ne més, val la pena consultar les fitxes del Patrimoni de la Selva (fitxer 1) de Joan Llinàs i Jordi Merino, editades pel Consell Comarcal de la Selva.

Del Puig Ardina (o Puigsardina) ja n'hem parlat en anteriors ocasions però val la pena aquesta imatge on es veu el turó tallat per la seva banda nord. Aquest és un espai d'interès natural, és a dir un espai legalment protegit per una legislació (el PEIN) de 1992. Aquesta llei obliga a l'establiment de les mesures necessaries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paissatgistics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseixen. Però es veu que això ens ho podem saltar a la torera quan convingui!

La infrastructuritis feta eslògan

La manifestació d'avui de la Plataforma pel dret a decidir s'ha mogut sota un lema molt clar: "Tenim el dret de decidir sobre les nostres infrastructures". D'acord. Però jo em pregunto, i si li donem la volta? "Tenim el dret de decidir sobre les infrastructures que NO volem". Hi estarien d'acord també els màxims promotors d'aquesta moguda? Els de Convergència i Unió, que durant 23 anys van governar Catalunya, em sembla que no van escoltar el clams de la gent, el dret dels afectats a decidir. I si no, que els ho expliquin a tots els que es van moure per salvar Bracons i la Vall d'en Bas, per evitar les torres d'alta tensió al Montseny i a les Gavarres, per salvar la Vall de Sant Daniel, per evitar el TGV, i per tantes altres causes. I el govern tripartit que tenim ara segueix una línia molt semblant, malauradament per a tots aquells que van posar-hi esperances d'un canvi real. Dret a decidir, sí. El dret dels ciutadans organitzats, el dret de rebre informació transparent, de participar de les decissions, el d'una democràcia participativa.