Espais desnonats

Contrapublicitat i consum

2010-04-13T15:59:00.004+02:00

Coneixeu Consumehastamorir, la web de contrapublicitat i consum responsable? Està promoguda per Ecologistas en Acción. Entre altres coses, té molts contraanuncis imaginatius que val la pena veure. La foto i el text en són un exemple:

Una metáfora urbana de la presión al medioambiente: "La superficie de suelo artificial en España que representa un 2,1%, se incrementó un 29,5% en el periodo 1987/2000. España es uno de los países, junto a Irlanda y Portugal, donde más ha crecido la superficie artificial. Con un ritmo medio anual de 1,9% muy por encima de la media de los 23 países del programa CLC2000, de sólo un 0,68%. El tipo de crecimiento económico (dependiente de sectores de altos consumos de suelo, como la construcción, el transporte y el turismo), la consolidación y profundización del nuevo modelo de ciudad dispersa y la fuerte inversión en infraestructuras durante el periodo 1987-2000 son las causas principales."

Homes i dones del cap dret

2010-03-22T23:01:00.002+01:00

Mentre vaig cap a la feina escoltant Icat fm, sona "Homes i dones del cap dret", una de les darreres cançons del mestre Quimi Portet. En el temps que dura la cançó, puc veure, sense gaire esforç, una excavadora menjant-se un tros de turó i un camió carregat de porcs cap a l'escorxador. Premonició o fet habitual?

Homes i dones del cap dret

D'esquena al mar i a la muntanya; completament al marge
de l' activitat industrial; sota una col, canta el poeta:

Des d'una àrea de servei,
la meva terra
es com un parrac grapejat;
un país vençut pel davant
i pel darrere; I
d'atrotinada dignitat.

Adéu turons amics,
adéu rieres,
boscos d 'alzines i de roures i fagedes.
Muntanyes del meu cor,
adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.

Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:

Sona una guitarra
i el solet no vol sortir;
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.

Hola pudors d'infern
brutes i abjectes;
d'animals escorxats, sentor de sang i merda.

Adéu olors d'abans
fenc, trepadella;
d'espígol dolc i farigola a l'escudella.
Adéu amor, bonica,
la millor amiga
adéu rateta que escombrava l'escaleta.
I allà a sota una Col,
canta el poeta:
Homes i dones del cap dret, adéu per sempre.

Puestu oficial de Quimi Portet

ICat fm

Temporal de neu: l'endemà

2010-03-14T08:22:00.004+01:00

L'endemà del temporal de neu a l'entorn del carrer de les Mallorquines (Sils, la Selva). El silenci de l'autopista tallada, els pocs cotxes i avions que s'atrevien a moure's, ajudaven a retrobar la idea aquella de la 'serena bellesa'.

Temporal de neu: el dia zero

2010-03-13T08:43:00.008+01:00

Fa poc més d'un any aquest bloc es feia ressó del fort temporal de llevant del dia de Sant Esteve de 2008. Aquell temporal va deixar destrosses al litoral urbanitzat i neu cap a l'interior de la Selva, la Garrotxa i Osona, entre d'altres. El temporal d'aquest dilluns, el del 8 de març de 2010, també es recordarà durant molt de temps. En aquest cas les destrosses no han vingut del mar, sinó dels núvols i el vent. La neu humida s'enganxava als arbres, les cases, les carreteres i els cables elèctrics. Cotxes atrapats a les carreteres i torres elèctriques trencades han estat algunes de les imatges tòpiques d'aquest temporal. Aquí van altres fotografies, menys dramàtiques, d'un moment fort del temporal, cap a les 5h de la tarda, preses prop de l'Hostal de Mallorquines (Riudarenes i Sils, La Selva).

Crec que aquesta tempesta ens ha de servir per a reflexionar fins a quin punt depenem del transport i de l'electricitat per al nostre dia a dia. Fins a quin punt depenem també de les voluntats de les grans empreses i dels polítics a l'hora d'afrontar, com a ciutadans, situacions límit. I quines són les accions que podem fer per autoprotegir-nos, per dependre menys del subministrament exterior, per ser més autosuficients.

MAT i democràcia

2010-02-10T11:24:00.002+01:00

La MAT, imposada per uns i concertada pels altres

09/02/10 (Carta de lector al Punt)

Mentre al nostre costat de la frontera les infraestructures importants per al territori són fruit de la imposició, a l'altre costat recorren a la concertació.

Parlem que l'administració imposa el seu projecte quan és a partir d'un projecte ja definit i engegada la seva tramitació que es discuteix amb els ciutadans i administracions implicades la manera com s'acaba executant.

Amb l'anomenada concertació, l'administració discuteix prèviament amb els ciutadans i administracions afectades el projecte que es vol fer i com es vol fer. Per, un cop definit, fer-lo i tramitar la seva execució.

Dues maneres de fer i dos sistemes de funcionament de les administracions per arribar al mateix objectiu. I amb la MAT, és el que veiem a un costat i a l' altre de la frontera. A la Catalunya Nord, amb la fase de concertació quasi acabada, el soterrament de la MAT entre Baixàs i la frontera ja està definit i parlat amb el territori, i a punt per començar el projecte i la seva tramitació.

Aquí, caldrà esperar que un dia es presenti el projecte damunt la taula dels alcaldes per començar a discutir sobre el que diu aquest projecte, que ja estarà definit i en fase de tramitació.

Dues maneres de relacionar-se entre l'administració i els administrats, fruit del passat d'uns i de l'experiència dels altres. Un passat que no acabem d'oblidar, i una experiència que no sabem aprofitar.

Notícia relacionada a:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/134618.html

Filòsofs de carretera

2010-01-25T22:21:00.005+01:00

Aquesta carretera ens porta a la desafecció. És el graffiti escrit en un mur de les obres de la N-II a l'alçada del creuament de Caldes de Malavella (La Selva). Les obres per fer-la autovia fa anys que duren i aquestes, en concret, estan aturades des de fa molts mesos. Qui sap la intenció de l'autor de la pintada... Possiblement traslladar el seu desencant amb les infrastructures que depenen de l'estat i la desafecció de Catalunya envers Espanya. Però potser li podem trobar també un sentit de desafecció al territori, desamor al medi natural que ens sustenta. Qui sap?

Bon Nadal... per a tothom?

2009-12-25T09:28:00.004+01:00

Mentre alguns poden pagar fiances exhorbitades i estan menjant els torrons a casa seva, altres continuen empresonats i ho estaran fins l'any vinent. Entre els primers estan els imputats en trames de corrupció urbanística, com l'ex-alcalde de Santa Coloma de Gramanet. Entre els segons, els activistes de Greenpeace, com el Director de Greenpeace-Espanya Juantxo López de Uralde, que es van atrevir a desplegar una pancarta a la cimera del clima de Copenhage durant un sopar de caps d'estat. La pancarta era, això sí, altament subversiva, deia: "Els polítics parlen. Els líders actuen."

La creació del sòl

2009-12-21T21:53:00.003+01:00

Heu vist el darrer número d'Info Catalunya, la revista de la Generalitat? Dedica tres pàgines al pacte nacional d'infraestructures. I parla, en els subtítols de "la creació del sòl per a activitats productives". Mes endavant ho detalla: "S'urbanitzaran 6000 ha per a instal·lar-hi noves empreses i s'impulsarà la millora i creació de polígons industrials i centres logístics que permetin el transport de mercaderies."

Doncs mira que jo em pensava que el sòl era la capa fèrtil del terra, la base dels ecosistemes terrestres que sustenten la vida i dels múltiples serveis ambientals que aquests ens ofereixen, com ara la producció d'oxigen, la fixació del CO2 o el manteniment de la pròpia fertilitat del sòl. Però no, urbanitzar 6000 ha és el que necessita Catalunya, i ho farem gràcies a la "la creació del sòl per a activitats productives". La producció de l'ecosistema no compta, el sòl que hi ha tampoc. El que compta és que encimentarem 6000 camps de futbol per continuar amb el mateix model productiu que hem tingut fins ara. És clar, ara ho entenc; és el sòl industrial. Ja podem borrar del diccionari l'acepció científica de la paraula.

Com una paradoxa, a la pàgina següent, dediquen quatre línies a parlar de la Conferència de Copenhage, la COP15: "Tots contra el canvi climàtic" ho titulen. I ens aconsellen utilitzar bombetes de baix consum, desconnectar els aparells, posar el rentaplats quan sigui ple, i altres consells per l'estil. Gràcies, però ja fa temps que ho fem. I vosaltres, el govern, que feu els deures?

Suport a la Reserva Marina de les Illes Formigues

2009-11-26T11:21:00.003+01:00

Si els teus valors són els de la protecció del medi ambient i del patrimoni natural, t'interessarà la campanya ciutadana per a la creació de la Reserva Marina d’Interès Pesquer de les Illes Formigues-Costa Brava. Pots llegir el manifest que s'ha redactat per tal de promoure aquesta reserva i adherir-te si hi estàs d'acord. Per entrar al seu web (http://reservamarinaformigues.org/) tan sols has de clicar sobre el logo blau d'aquí sobre.

En front de la corrupció urbanística

2009-11-17T10:03:00.005+01:00

CONVOCATÒRIA de la UNIÓ DE PLATAFORMES
a la MANIFESTACIÓ ANTICORRUPCIÓ
21 de Novembre a les 18h
a la Plaça de SANT JAUME de Barcelona

La UNIÓ DE PLATAFORMES, espai de cooperació entre 50 plataformes i entitats cíviques d'arreu de Catalunya, unides en el propòsit de defensar el territori, el medi ambient, el paisatge i els valors culturals de la depredació, la corrupció i la cobdícia (v. www.Uniodeplataformes.org), davant dels fets descoberts per l'acció judicial en el CAS PRETORIA, que coincideix amb les lluites locals de les Plataformes UP Oliveretes de Viladecans, les Agulles de Gavà, NoalPlaCaufec-Porta de Barcelona d'Esplugues, Plataforma per la retirada del PDUSC de la Conca d'Ódena, Salvem l'Anoia, i indirectament Salvem Montserrat i l'Associació cultural del Montserrat, en solidaritat amb totes les entitats cíviques afectades per casos similars arreu del país,
crida la societat a combatre la impunitat, l'oblit, la indiferència i la resignació front la corrupció urbanística,
a través d'aquest

COMUNICAT

La tendència imperant en el sistema democràtic occidental persegueix el creixement econòmic sostingut com a base d’un suposat benestar. Això ha generat un estil i unes pràctiques que s'han instal·lat com un virus en la societat i en les mateixes administracions públiques. Ha reproduït a tot arreu el mateix model homogeni, sense consideracions quant a l’impacte en les formes de vida i la identitat cultural dels pobles, prioritzant sempre el benefici econòmic per sobre de l’ésser humà.

Aquestes polítiques han facilitat la sobre explotació dels recursos naturals i l’acumulació d’un seguit d’agressions irreversibles sobre el medi ambient i el paisatge, que a Catalunya ha provocat el naixement arreu del país d’un nombre insòlit de plataformes i entitats cíviques locals que treballen per evitar els efectes negatius de les polítiques agressives sobre l’aire, l’aigua, el sòl, el subsòl i els recursos energètics. Els efectes perniciosos d’aquestes polítiques degraden la dignitat de la planificació territorial i de l’urbanisme, entesos com l’art d’establirl’hàbitat humà en harmonia amb la natura, i finalment recauen sobre les persones.

Davant la freqüent impunitat de les il·legalitats, i la llei del silenci forçada sobre les accions civils que plana sobre els mitjans de comunicació, encoratgem a sortir de la passivitat i a trobar l'atreviment mitjançant l'agrupació veïnal en plataformes i entitats locals, i la coordinació entre aquestes en un grup el més gran possible.

Conscients que cada agressió local afecta al conjunt, i que la problemàtica de cada agrupació local representa un aspecte més de la mateixa problemàtica global, les entitats de la UP aposten per la unitat en l’acció com l’eina de la societat civil per contrapesar de manera efectiva les actuacions privades i públiques destructives, i combatre el fre institucional a una autèntica participació ciutadana en les decisions sobre el territori.

El caràcter compromès de l’Unió de Plataformes per enfrontar els conflictes territorials i socials, queda garantit pel perfil a-partidista i social , independent de finançaments econòmiques, de totes les entitats UP, el fonament de les quals és precisament intentar equilibrar i, si cal, plantar cara pacíficament, als interessos i a la cultura economicista que impliquen la degradació del nostre entorn natural i de la nostra qualitat de vida.

Amb aquestes idees com a fons, i per construir entre tots aquesta àmplia força social, que permeti emplaçar els conflictes puntuals en un context més ampli i assolir els objectius locals i conjunts, us convidem a adherir-vos al Manifest de la Unió de Plataformes (v. www.Uniodeplataformes.org, info@uniodeplataformes.org).

En concret, avui cridem tothom a defensar els bens comuns de l'expoli, a combatre la corrupció a tot arreu,

manifestant-vos el 21 de novembre a les 18h

a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona

Resultat de l'Acció pel Clima de Girona

2009-11-10T15:20:00.004+01:00

Aquest bonic fotomontatge (obra de '24 imatges x segon': Pere Teixidor, Quim Paredes i Jaume Llorens) és el resultat de l'Acció pel Clima a Girona del passat 24 d'octubre, de la que informàvem en anteriors missatges. Per a mi, aquesta imatge resumeix perfectament tres conceptes: clima, vida i humans. El clima, l'atmosfera al voltant de la Terra. La vida que es sustenta en el clima i també el modula. I els humans que transformem el clima però alhora som capaços de moure'ns pel canvi.

La imatge en 360 graus es pot veure a:
http://www.vistes360.com/350/

El video del making of:
http://vimeo.com/7305416

Accions pel clima a tot el mon

2009-10-28T12:01:00.002+01:00

Èxit de l'acció pel clima a tot el món.

El passat dissabte és van portar a terme 5245 accions pel clima a 181 països de tots els continents, Antàrtida inclosa, amb el lema de reduïr la concentració atmosfèrica de CO2 per sota de les 350 part per milió. Aquesta jornada demostra que els humans ens estem desvetllant per un canvi de model energètic i econòmic que eviti les negres previsions ambientals per un futur proper.

Moltes fotos que val la pena veure i més, a la web dels organitzadors:
350.org

Acció pel clima a Girona

2009-10-24T20:04:00.006+02:00

Amb pocs però motivats participants aquest matí ha tingut lloc a Girona, vora el Ter, una acció a favor del clima. Hi ha hagut una actuació musical-artística, i s'ha fotografiat un mosaic fet pels participants amb el número 350 (la concentració de CO2 atmosfèric que els ciutadans reclamem que els governs es comprometin a aconseguir). Allà mateix hi havia una petita fira amb tallers pels més petits i expositors per a l'estalvi d'energia.

Dia Internacional d'Acció pel Clima

2009-10-21T17:26:00.005+02:00

El proper 24 d'octubre, es celebrarà el Dia Internacional d'Acció pel Clima. Es portaran a terme més de 4000 actes a 170 països, en el que alguns consideren ja el dia d'acció ecologista de major abast de la història. Hi haurà manifestacions a les grans ciutats i accions espectaculars que inclouen escalada dels cims més alts del planeta, manifestacions subaquàtiques a països insulars amenaçats per la pujada del nivell del mar, aconteixements esportius, actes ciutadans diversos... Tot això busca conscienciar els dirigents de les nacions del món per tal que arribin a un bon acord per al clima en el marc de la Conferència de Copenhague el desembre d'enguany.

En totes aquestes accions prendrà un protagonisme especial el número 350. Aquest número fa referència a 350 parts per milió, la concentració atmosfèrica de CO2 que els principals climatòlegs mundials han afirmat que seria segura per als humans i per a la Biosfera. Actualment ens trobem a 387 parts per milió i aquesta concentració creix ràpidament, essent responsable principal del canvi climàtic i els seus efectes.

Per a més informació sobre 350 i les acions que es portaran a terme a prop nostre:

http://www.350.org/es

Entre les accions a Catalunya, destaca la que tindrà lloc a Girona. Acció a les Ribes del Ter, aquest dissabte 24 d’octubre a les 11 del matí al Parc de les Ribes del Ter.

http://www.girona.cat/mediambient/index2.php?valor=76675

Trobades per a la cooperació local

2009-10-14T22:04:00.002+02:00

Informació de la Xarxa pel Decreixement:

Trobades per a la cooperació local
Comarques Gironines - 17 i 18 d'Octubre, Mas Franch

Moltes persones pensem que la crisi multidimensional (ecològica, econòmica, política i social) i la crisi del creixement (financera i energètica) que afrontem avui en dia són un motiu i una oportunitat per deixar enrere el capitalisme. Per això, ens estem agrupant arreu del territori, apostant de forma cada vegada més ferma i conscient per construir col·lectivament una nova cultura política, del treball, de la vida i de la nostra relació amb la natura. Volem fer passos per engegar una nova societat, que ens permeti treballar i viure dignament, que no necessiti el creixement econòmic il·limitat i no fomenti l'acumulació de poder en poques mans.

Amb aquest propòsit, el proper 17 i 18 d'octubre de 2009 es duran a terme unes "Trobades per a la cooperació local" a diversos territoris dels països catalans.

Si vius a les comarques gironines, trobaràs tot allò bàsic per a la participació en aquesta trobada a: http://decreixement.net/node/1316

Vilanna, dos anys després

2009-09-22T21:53:00.005+02:00

El dos d'octubre del 2007 ens fèiem ressò d'una caminada popular contra la MAT a Vilanna, en terme de Bescanó (Gironès). En les fotografies que vam publicar es veien els conreus on s'havia d'instal·lar la central tèrmica associada a la MAT. Ara, en Pep Armengol ens fa arribar imatges d'aquella vall dos anys després. La diferència és evident entre la imatge superior del 2007 i la resta del 2009.

El paisatge preferit de Catalunya!

2009-09-18T22:43:00.008+02:00

Un viatge amb avió. Els primers minuts des de l'enlairament o en apropar-se l'aterratge són una bona oportunitat per copsar la salut del paisatge d'un país. Mentre l'avió dibuixa un semicercle per encarar la pista de l'aeroport del Prat, passem com si res de l'Alt Penedès al Garraf, i d'aquest al Baix Llobregat. Entre les pinedes s'albiren urbanitzacions, algunes inmenses, qui sap si de cases a penes ocupades un mes l'any. També es veuen les carreteres, els polígons, els ports, les pedreres i les cimenteres que es nodreixen de la pedra del massís del Garraf. Apropant-nos més encara s'intueix el desviament del Llobregat, l'ampliació del port i les pistes d'aterratge en terrenys del Delta, espai natural "protegit". Mònica Terribas, Raquel Sans: aquest és el vertader "Paisatge favorit de Catalunya"!

La transparència de la MAT

2009-08-21T13:40:00.003+02:00

Reproduïm l'article de Joan Martí Colomer publicat el 16/8/2009 a El Punt:

MAT: NI DIÀLEG , NI DADES , NI TRANSPARÈNCIA

Es fa difícil respondre cada dia a les provocacions d’aquells que ens encasellen dins la “cultura del no” sense escoltar els nostres arguments. En canvi, per desemmascarar la suposada voluntat de diàleg i transparència que asseguren tenir els promotors de la MAT, només cal que ens fixem amb el que ha passat, està passant i ho comparem amb el procés que hi va haver a la Catalunya Nord.
Al Principat no hi ha diàleg. Un exemple el tenim en la reunió “secreta” que vam tenir ,( a Barcelona, a la seu de la C.E.) , amb el responsable europeu per a l’interconnexió, Mario Monti. Ens pretenia vendre el soterrament de la MAT fins a Santa Llogaia com una victòria i fer-nos creure que ell només tenia potestat sobre la part transfronterera de la línia. Se li van pujar els colors quan li vam ensenyar un document de l’ aleshores ministre d’Indústria espanyol, Joan Clos, que assegurava que el responsable de la línia des de Sentmenat fins a Baixàs és Mario Monti. El responsable europeu es va posar vermell i es va queixar de les formes dels governs espanyols i català en tot el procés. Un fet que també ha denunciat, amb dos informes, el Síndic de Greuges a Brussel·les.
Al Principat, a més, tampoc hi ha transparència. En un informe recent titulat “Anàlisis del Metabolisme Energètic de l’Economia Catalana”, coordinat per Jesús Ramos, que depèn del departament de vicepresidència de la Generalitat, es reconeixia que els balanços d’energia de Catalunya no es publiquen des de començaments dels anys noranta. Aquests, són bàsics per entendre la situació de l’economia catalana i poder fer-ne una planificació ambiental i energètica. Això ha passat desapercebut i cap partit ha demanat les dades que es van deixar de publicar. En canvi, aquests mateixos partits van beneir en el seu dia que el director General d’Energia de la Generalitat fos Agustí Maure, ex número 2 de Red Eléctrica Española, una de les empreses promotores de la MAT. Per decència democràtica hi haurien d´haver dimissions, si fossim un pais normal.
En aquest estudi també es reconeix l’elevada dependència de les importacions d’energies no renovables com el petroli i el gas. Fonts d’energia que provenen de països inestables, on hi ha una creixent tensió pels recursos (les nombroses i actuals guerres de recursos). Aquest escenari fa preveure un augment dels preus molt preocupant per un país dependent com el nostre.
Així doncs, aquest informe, com ja venim dient nosaltres des de fa temps, trenca amb el paradigma del “créixer és progrés” i reconeix que l’única solució és l’estalvi, l’eficiència i la promoció de les energies renovables. Quelcom que l’Estat Espanyol no està fent, essent un dels estats europeus que menys aplica el protocol de Kyoto .I és parla de sostenibilitat ¡
Fer creure que amb la MAT aquest risc es dilueix és una fal·làcia, atès que totes les economies occidentals, (la francesa amb la que ens hem d’interconnectar inclosa), són dependents energèticament. L´urani per fer treballar les centrals nuclears no serà “etern”...a part dels perills dels residuos nuclears, encara no resolts.
L’informe en qüestió també reconeix un altre dels nostres arguments respecte a la central de cicle combinat de gas de Vilanna-Bescanó. A Catalunya la generació elèctrica amb gas sol consumir el 25% del gas destinat a tot l’Estat Espanyol. Cada cop hi ha una major integració entre els sistemes gasista i elèctric. Davant d’un dèficit d’abastament o de distribució de gas quedarien afectats els sectors industrials i de generació d’electricitat, sense comptar amb alternatives a curt termini. Per tant dir que la MAT aportarà més seguretat energètica és tenir poca visió, o molts interessos ocults.
Utilitzar ara la MAT com excusa per evacuar els grans parcs de l´Empordà, amb projectes com el de Gamesa amb molins de 184 metres d´alçada, ens sembla horrorós. En un moment en que es podria planificar des del i pel territori es torna a donar màniga ampla a les grans empreses que fins fa poc es dedicaven al negoci del totxo. Es veu que ara els diners es fan amb les energies renovables.
Davant aquesta situació la transparència que pregonen els poders polítics i econòmics és en realitat fer veure que s’escolta quan la decisió ja està presa. Amb aquesta actuació aconsegueixen el que busquen. Que la persona del carrer passi de la política i els deixi el camí ben ample per seguir fent de les seves amb tot el suport de certs mitjans i dels “aduladors” a sou. Però han de saber que hi ha entitats que pensem que tot això és massa important per deixar-ho només en mans dels “escollits” i que vigilem cada pas que fan. No abaratim el somni!

Ampliació N-II

2009-07-26T09:45:00.006+02:00

Fa gairebé dos anys encetàvem aquest bloc amb fotografies, fetes el juliol del 2007, de les obres de conversió de la carretera N-II a autovia. Han passat dos anys i les obres continuen. Al mateix indret de Sils (La Selva) l'esborranc és més ample i profund però les màquines segueixen com si només haguessin passat un parell de setmanes. Convertir una carretera com aquesta en autovia pot ser discutible i fins i tot raonable. Ara bé, passar dels 6 carrils actuals (els dos de la N-II més el quatre de l'AP-7) als futurs 12 carrils (quatre de la nova autovia, més dos de la via de servei, més sis de l'AP-7 que també s'està ampliant) potser és un gra massa.

A la primera fotografia s'observen les Agudes del Montseny rera les estructures de formigó. A la darrera s'albira el conegut Hostal del Rolls. Són imatges del 29 de maig d'aquest any.

Història d'un molí

2009-07-05T09:44:00.005+02:00

A Mallorquines hi havia un molí. Els dies de marinada pouava aigua per regar el horts del clot. Feien patxoca aquells horts! Hi arribaves per un caminoi flanquejat per bells roures i fins i tot havies de travessar el rec, sobre un improvisat pontet de fusta. A la banda de ponent els horts es convertien en camps i els camps en prats, on pasturaven mandrosament un parell d'eugues. A la banda de tramuntana, els crits dels nens, jugant a pilota en el camp de terra hi posaven l'ambient sonor. I al fons, les casetes del carrer de les Mallorquines acabaven d'enmarcar aquell paisatge.

Això era així no fa pas gaire. Ara, el molí ja no hi és, el que hi trobes és una curiosa barreja. Els camps, abandonats; ermots d'estètica dubtosa. Carrers asfaltats, voreres, clavagueram i llum. I un parell de barracons pel nou institut. I cases, direu? Cinc anys després del pas dels bulldozers tot just en comencen la primera!

La sèrie de fotos mostra l'evolució del molí i el seu entorn al llarg dels darrers anys. Les dues primeres són manllevades del bloc 'Sils, com més serem més riurem' http://silsdelaselva.wordpress.com/. La tercera és del desembre del 2007 i ja va aparèixer a 'Espais Desnonats' quan parlàvem del creixement de Sils. La darrera és del maig d'aquest any i el molí ha desaparegut.

Contra el ciment

2009-06-30T09:02:00.002+02:00

Les cançons de caire ecologista són poc freqüents al nostre país. I encara ho són menys les que parlen explícitament de la destrucció del territori. Fa un temps parlàvem de la cançó "Per la Punta (l’Horta i el Cabanyal)" d'Òscar Briz i avui m'agradaria posar aquí la lletra de "Contra el ciment" de Pau Alabajos. Ambdós són cantautors valencians... alguna cosa passa al País Valencià que ressonen els tambors contra el ciment!

Podeu veure'n un video a:
http://es.youtube.com/watch?v=GS3T5FopQzc

Barris de segona que veuen passar el temps
platges asfaltades, formigó per tot arreu
grues i bastides, edificis, gratacels,
que eclipsen el sol de migdia.

Anem a la deriva sembla que hem perdut el Nord
hem venut el territori com sempre al pitjor postor
hem deixat que la cobdícia, ens sepulte les arrels
sota muntanyes de runa.

Sobren les paraules, és moment d'entrar en joc
de sumar les nostres forces i aturar la destrucció
és l'hora d'eixir al carrer, d'alçar la veu,
contra el ciment, que s'apodera del paisatge.

Platges i més platges, centenars de camps de golf,
centres comercials enormes, hotels i urbanitzacions,
paradís de la rajola, pàtria d'especuladors,
pirates de traje i corbata.

L'horta és devastada, sense cap contemplació,
mentre s'ompli les butxaques, un polític qualsevol,
que no entén de ideologies, ni projectes de futur,
que no té vergonya ni escrúpols.

Sobren les paraules, és moment d'entrar en joc
de sumar les nostres forces i aturar la destrucció
és l'hora d'eixir al carrer, d'alçar la veu,
contra el ciment, que s'apodera del paisatge.

Oposició pacífica a la MAT

2009-06-28T22:40:00.004+02:00

Oposició pacífica a la MAT la que un grup d'idealistes efectuen des de fa mesos al peu de la torre 39, prop del Mas Blanc, a Osona.

Quin afany empeny els humans a lluitar en causes perdudes? Potser que són causes que ratllen l'espiritualitat?

Les imatges s'han distribuit per correu electrònic i em sembla que pertanyen al Col·lectiu Nova Energia. Més informació, video i imatges a http://novaculturaenergia.blogspot.com/

Estassada inoportuna

2009-06-19T06:09:00.004+02:00

La setmana passada l'ajuntament de Sils va començar a estassar el canyissar de la sèquia de Sils (La Selva), en una longitut d'uns quants centenars de metres. Només la intervenció a títol particular d'un agent rural fora de servei va permetre que s'aturés aquesta actuació. El motiu de l'estassada era preparar el terreny per a dragar la sèquia, una actuació que es considera necessària per a evitar inundacions al poble de Sils. No entraré a valorar si el dragatge és o no necesssari, ja que això requereix d'estudis tècnics molt específics. Però en qualsevol cas, el que és clarament erroni és de fer-ho en plena època de reproducció de la fauna que viu en aquest espai natural protegit. Entre aquesta es troben espècies d'ocells protegits que tenen en el canyissar el seu hàbitat de cria i que en aquests moments tenen ous o pollets als nius. Amb l'actuació es fa fracassar la reproducció no només de les parelles que tenien el niu a la zona tallada, sinó probablement també d'altres que el tenien a prop i no toleren el pas de les màquines. Si les pluges fortes no arriben fins a l'octubre, no es pot esperar fins al setembre per fer l'estassada i el dragatge? Es podrà fer el dragatge sense afectar a la població de tortuga d'estany, una de les més importants de la península?

Més informació a:

http://silsdelaselva.wordpress.com/2009/06/13/vandalisme-institucional

Segons un document que se cita en aquesta web:

"Per determinacions legals, ja que l’Estany de Sils és un Espai d’Interès Natural i protegit per l’administració, les obres no es podien executar abans de l’agost i no més tard de novembre, període en què no s’altera el cicle natural de la fauna que viu i s’alimenta a la sèquia, segons el Departament de Medi Ambient"

Empremta

2009-06-01T17:10:00.002+02:00

Empremta dels humans mecanitzats

Persones i infrastructures

2009-05-25T16:48:00.003+02:00

Maçanet de la Selva (La Selva) és un municipi realment afectat per les infraestructures, per les presents i per les previsions futures. Però que el poble s'organitza i no s'està de braços creuats ho demostra aquesta taula rodona que organitzen.

Video sobre el futur de l'Alt Empordà

2009-05-04T15:20:00.003+02:00

El futur que ens estan cuinant (NO al P.D.U.S.U.F.) és el títol del video que la IAEDEN i altres entitats han elaborat sobre les infraestructures previstes als voltants de Figures. El video, sobre una base de Google Earth, permet veure l'aparició en el paisatge de la MAT, les autovies i autopistes que es desdoblen, els parcs eòlics, el TGV, etc. Són les infraestructures previstes al Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres (PDUSUF). Val la pena veure'l a:
http://www.youtube.com/watch?v=Vs5Wrv5jdMU

Més informació a la web de la IAEDEN:
http://www.iaeden.cat/

Tala a Pinya de Rosa

2009-04-28T15:27:00.004+02:00

Muntatge fotogràfic: CEAB, abril 2009

L'emblemàtic bosc de Pinya de Rosa es troba arran de mar a Blanes (La Selva). Gairebé a punt de desaparèixer per l'especulació urbanitzadora, va ser finalment protegit el 2003, com a Paratge Natural d'Interès Nacional. Però aquests dies, emparant-se en la protecció enfront dels incendis, està essent sotmès a una estassada i tala que són clarament excessives. El Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB- CSIC) està denunciant aquesta situació i demana l'aturada dels treballs forestals (que ha més es realitzen en plena època reproductora de la fauna).

Un extracte de l'escrit del CEAB:

El Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), pertanyent a l'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), va coordinar l'any 2003 un informe científic que va servir de base per al procés de protecció de la finca Pinya de Rosa, i que va culminar en la Llei 25/2003 que la declara Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN). El CEAB te constància dels treballs de neteja forestal realitzats a la finca al·legant com a motiu la prevenció del risc d'incendis. No obstant això, i segons el parer del CEAB, aquests treballs són contraris als principis de conservació d'un espai natural protegit. Tenint en compte que tan les administracions implicades com el propietari de la finca tenen l'obligació legal d'assegurar la protecció dels elements naturals que van motivar la declaració de l'espai de Pinya de Rosa com a PNIN, el CEAB desitja efectuar les següents consideracions:

[...]

d) Els treballs de neteja es realitzen mitjançant l'eliminació sistemàtica i total de l'estrat arbustiu, mantenint tan sols l'estrat arbori, el qual, no obstant això, s'ha sotmès també a una tala parcial. L’eliminacio d’aquests estrats arbustius te efectes molt negatius sobre la estructura y la funcionalitat del bosc com a ecosistema
e) Les actuacions de tipus preventiu, estrictament regulades per l’Administració, especialment en zones protegides, solament es permeten en condicions especials a la franja perimetral de contacte del bosc amb camins i zones habitades, per la qual cosa la presnet actuació és clarament desmesurada i afecta a zones del bosc que presenten escàs (o cap) perill potencial.

Per tot això, el CEAB MANIFESTA la necessitat immediata d’aturar i replantejar les tasques de neteja que s'estan realitzant en aquest espai protegit i que, a dia d'avui, estan destruint l'estructura del bosc com a ecosistema i reduïxen dràsticament la seva diversitat. En conseqüència, estan alterant la seva funcionalitat i danyant greument aquest element de conservació.

Conferència sobre la MAT

2009-04-20T17:54:00.002+02:00

Pla Director del Pla de l'Estany

2009-04-19T22:04:00.001+02:00

DIVERSES ENTITATS CÍVIQUES I AMBIENTALS DEL PLA DE L’ESTANY PRESENTEN 21 AL·LEGACIONS AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC
Reclamen que es redueixi de manera dràstica el creixement residencial i industrial previst i que es protegeixin diversos espais agrícoles i naturals

18 entitats cíviques i ambientals del Pla de l’Estany han donat suport a les al·legacions presentades el dimarts 14 d’abril al Pla Director Urbanístic comarcal. En total s’han presentat 21 al·legacions referents a aspectes com el creixement residencial i industrial, les estratègies de creixement, la classificació del sòl no urbanitzable o les previsions en matèria d’infraestructures. Les entitats que han manifestat el seu suport a les al·legacions són, fins al moment: Agrupació d'Entitats Culturals de Banyoles (Agrupació de Barraques), APRIMMAT (Associació d'afectats de Palol, Riudellots i La Mota contra la MAT), Associació de Veïns de Corts, Associació de Veïns de la Mota, Associació de Veïns de Vilert i Centenys, Ateneu Obert de la Dona, Atlètic Club Banyoles, Col•lectiu La Falç del Pla de l'Estany, Coordinadora de Defensa de l’Estany, Coordinadora de Lleure del Pla de l'Estany, Fa Pudor - Associació ciutadana de Banyoles, Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany, Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l'Estany, Plataforma de Defensa dels Horts i els Recs de Banyoles, Plataforma Defensem el Territori, Plataforma No a la MAT, Plataforma Vall de Miànigues i Projecte Sonora.
Des de les entitats es considera que algunes de les propostes que efectua el Pla director urbanístic són molt adequades i van en la línia del model urbanístic i territorial que defensen. Així es valora positivament que eviti un model de creixement dispers, que opti per estratègies de creixement molt reduïdes als nuclis rurals de la comarca, que desclassifiqui el sòl urbanitzable del turó de Can Parella i de la zona industrial de Serinyà, que el traçat de la ronda oest eviti el pas pel costat de Corts, que es descarti la variant oest per la plana de ponent de l’Estany o que es protegeixi bona part de la comarca a través de les figures de Sòl de protecció especial i de Sòl de protecció territorial, impedint la seva transformació a sòl urbanitzable.
No obstant això es considera que les previsions de creixement residencial i industrial que efectua el Pla director (78 hectàrees de nou sòl residencial i 163 de sòl industrial o logístic) són absolutament sobredimensionades respecte a les necessitats de la comarca i redundarien de manera negativa sobre la qualitat de vida i la identitat territorial del Pla de l’Estany. Per això es proposa una reducció del creixement residencial previst a Banyoles, a Porqueres i a Cornellà de Terri des de 78 hectàrees fins a un màxim de 16 i que l’ampliació del polígon industrial de Pont-xetmar passi de 34 hectàrees a un màxim, també, de 16. Pel que fa al sòl de potencial interès estratègic de 129 hectàrees previst al pla de la Banyeta (Palol de Revardit i Cornellà), per a crear molt probablement una àrea d’activitat econòmica i logística, es proposa la seva eliminació al considerar que la seva enorme superfície és més pròpia d’entorns metropolitans que d’una comarca del rerepaís i que tindria un elevat impacte ambiental, social, agrícola i paisatgístic. En cas que no s’assoleixi l’objectiu d’eliminar-la es reclama una reducció dràstica de la superfície i que s’estudiïn altres ubicacions.
Diverses al·legacions reclamen a més la protecció d’espais d’elevat interès natural, agrícola i paisatgístic que, per la seva proximitat a zones urbanes, podrien ser sotmesos a una forta pressió urbanística (com la vall de Miànigues o l’entorn del riu Terri) o bé que ja estan afectats pel planejament urbanístic (hortes de Sota Monestir i Guèmol a Banyoles i sud de Vilavenut). En matèria d’infraestructures es reclama un canvi de traçat de la ronda oest de Porqueres (reduint l’afectació sobre el nucli històric de Miànigues i la plana agrícola de Camós), que es descarti la variant d’Esponellà i Martís i que s’efectuï una reserva d’espai per a un futur tramvia lleuger Banyoles-Girona.

Un article del Centre de Sostenibilitat Territorial

Emblemàtic Bracons

2009-04-13T18:09:00.005+02:00

Bracons, el coll per excel·lència de les excursions al Puigsacalm, ara evoca més aviat una nova infraestructura de transport. Inaugurat fa pocs dies, l'eix Vic-Olot per Bracons és, sens dubte, una obra emblemàtica del model d'infraestructures que promou la Generalitat. Tanmateix, emblemàtica ha estat també la lluita d'oposició a la nova carretera. Obviament, aquest moviment no ha conseguit el seu objectiu d'impedir la construcció de l'eix. Ara bé, ha demostrat que bona part de la societat es qüestiona aquest model de transport, basat en el vehicle privat i en què les carreteres passin per tot arreu. I ha generat un moviment que potser en el futur sigui capaç d'aturar altres Bracons.

De totes formes, és trist que dient Bracons ja no pensem en aquells prats i aquelles fagedes sinó en aquest asfalt i aquests túnels. Almenys que no ens contaminin les paraules... seguim pensant en el Bracons de sempre!

MAT entre Catalunya i Aragó?

2009-03-09T17:31:00.002+01:00

Una nova autopista elèctrica pretén unir Catalunya (des d'Isona) i Aragó (fins a Montsó), perpetuant aquest model de consum energètic sense fre. Diverses entitats i plataformes ciutadanes s'hi oposen, entre elles la Plataforma unitària contra l'autopista elèctrica Aragó-Catalunya:
http://autopistaelectricano.blogspot.com/

Manifestació a Barcelona

2009-03-04T17:53:00.005+01:00

Aquesta és la notícia de moviments.cat sobre la propera manifestació del 22 de març:

Camí del 22-M: unim-nos contra la destrucció del territori

Un bon nombre d'entitats ecologistes i plataformes estan preparant de fa mesos, una resposta unitària a la política ambiental de la Generalitat de Catalunya. La culminació d'aquest procés serà la manifestació a Barcelona el diumenge 22 de març. Durant aquella setmana es proposen accions descentralitzades a nivell local. La política de submissió del govern davant dels interessos especulatius i dels poders financers ocasiona un gran nombre de conflictes (transvasaments d’aigües davant la sequera; línies elèctriques de Molt Alta Tensió; crema de residus en cimenteres, nous abocadors, nous ecoparcs o plantes de trasvassament i noves instal·lacions d’incineració; encobriment del risc nuclears; urbanització especulativa). Per això es prepara una resposta coorganitzada pels col·lectius i plataformes de defensa ambiental que estan fent front a les agressions al medi i les persones arreu del territori català.

Trobareu més informació a:

http://22marc2009.blogspot.com/

TV3 i la MAT

2009-02-25T15:29:00.005+01:00

Reprodueixo a continuació la carta del dia, d'avui mateix, del diari Avui:

"I la MAT?
Són incomptables els debats i els reportatges especials que TV3 ha dedicat i continua dedicant als nostres veïns bascos, i ho fa amb força rigor i abordant amb valentia la polèmica. Un exemple el tenim en el reportatge que es va emetre fa pocs dies sobre la construcció del tren d'alta velocitat i el rebuig que està trobant en els pagesos, els moviments ecologistes i ETA. TV3, però, s'oblida de nosaltres. Segurament perquè és un tema polèmic al si del govern de coalició i que aparentment no afecta directament la metròpoli, passa de puntetes per sobre del greu conflicte territorial que està produint la construcció de la línia de molt alta tensió (MAT) al seu pas per Osona i les comarques gironines. Els ciutadans necessitem que la nostra televisió pública, l'única que tenim, abordi amb valentia i veritable rigor qüestions polèmiques com aquesta. I que ho faci recollint l'opinió de tots els fronts, impulsors i defensors del projecte, però també detractors i afectats. Defugir la polèmica no és propi d'una televisió pública, senyora Terribas. L'animo a fer un 60 minuts a fons sobre la MAT, obert a tothom."

Núria Fernández i Manzanera, Figueres.

Dues velocitats

2009-02-24T16:11:00.004+01:00

Dues velocitats, la del tren convencional i la del TGV. Però no són només velocitats físiques, són també dues velocitats en el finançament i en la prioritat política.

L'Empalme a Massanes (La Selva), ja no només 'empalma' la via de la costa i la de l'interior, ara hi han empalmat també la via ràpida pel damunt. Les fotos, de Salvador Soler, són d'aquest desembre.

La Vallestització de la Selva

2009-02-17T16:39:00.006+01:00

SELVA...

VASEL...

VALÈS...

VALLÈS

La Vallestització de la Selva: la transformació de la Plana selvatana en una àrea metropolitana, a l'estil del que ha passat amb el Vallès.

Fotografies aèries de Riudellots de la Selva (a dalt) i de Maçanet de la Selva (a sota). Les infraestructures lineals, existents i en construcció, els polígons industrials, les urbanitzacions aïllades de la trama urbana... tot es pot albirar des de l'aire. Diverses webs permeten fer-ho, aquestes en concret són del Google Earth i el copyright de les imatges és de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

Temporal de llevant

2009-02-14T07:31:00.006+01:00

Ara ja fa dies de la forta llevantada del dia de Sant Esteve i es parla de la reconstrucció i els ajuts. Sembla ser que ha estat la tempesta més forta de les darreres dècades. Però sembla també, pel que he pogut llegir, que Catalunya és la comunitat autònoma que té major proporció de litoral urbanitzat. És aquest un tipus d'urbanització que s'allunya molt del que hom podria considerar un creixement racional. És irracional per la seva magnitud i per l'ús irrisori que se'n fa dels habitatges de segona residència, dels ports esportius. I és irracional també quan ocupa zones susceptibles de rebre els embats de les llevantades. Què n'hem fet dels sorrals, de les dunes, de les roques que absorvien la força de les onades? I en el futur, què hem d'esperar quan, segons les previsions de canvi climàtic, augmentin el nivell del mar i la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems?

Les imatges són del passeig marítim de la Platja d'Aro (Baix Empordà), preses el 27-12-2008, l'endemà del temporal. Amb tot el respecte, resulta especialment irònic el nom de l'establiment "Snack-bar La Ola".

Perilla la Riera de Vallcanera

2009-02-10T23:16:00.007+01:00

La riera de Vallcanera en terme de Sils (La Selva) fotografiada ara fa un any. Aquests hàbitats presumiblement seran afectats per l'ampliació a sis carrils de l'autopista AP-7. La riera de Vallcanera, a més de ser un espai natural protegit pel PEIN, conté vertaderes joies animals com l'espinós, un petit peix protegit per la legislació europea.

Denunciades constructores de la MAT

2009-01-27T22:33:00.001+01:00

Sta.Coloma de Farners,24/01/2009
Denúncia col·lectiva amb 350 signatures contra les constructores.
La Plataforma No a la MAT ha entregat aquest dissabte un recull de 350 signatures a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Santa Coloma de Farners per tal d'interposar una denúncia col·lectiva contra les empreses Monfo SL i PROMSA, encarregades de la construcció de la línia de Molt Alta Tensió dins el terme municipal de la capital de la Selva. En concret, els veïns de Castanyet i de les masies situades en els paratges del Suròs i l'Espinau es queixen del perill per la seva integritat física que representen els camions de les obres, 'que utilitzen els camins forestals i la carretera local GIP-5511 com si fossin una autopista', ha denunciat el portaveu de la plataforma No a la MAT, Pasqual Aguilar.
De: GironaNoticies.com

Urbanitzar la muntanya

2009-01-20T21:50:00.003+01:00

Encara que no es comenti sovint, la urbanització dels espais naturals, sense continuïtat amb la trama urbana, és un dels problemes ambientals més greus que pateix Catalunya. Suposa un consum excessiu de territori per a un país ja massa poblat; en la majoria dels casos per suportar segones o terceres residències. I té impactes greus, com la modificació de la orografia de la muntanya (la foto de dalt), la contaminació dels aqüífers, l'acumulació de runes i escombraries al seu voltant (la foto del mig) o l'expansió d'espècies exòtiques invasores (com els plomalls, Cortaderia selloana, de la foto inferior). La imatge superior és especialment il·lustrativa de com es pot arribar a modificar el relleu per construir una sola casa: molt diners però molt poc sentit comú!
Les tres imatges, del febrer de 2008, estan preses en una de les moltes urbanitzacions de la comarca de la Selva.

Planificació urbanística

2009-01-02T23:27:00.003+01:00

Ens fem resó, aquest cop, d'un cas que no afecta directament al medi natural sinó a la qualitat de vida de les persones. A Sils (La Selva) estan acabant de construïr un gran supermercat en un erm. No hi hauria res de particular si no fos per... Perquè ho han fet en un espai, sembla ser, reservat a vivendes amb baixos comercials, sense avisar als veïns i plantificant una lletja nau que de sobte els tapa el sol i la vista. Els veïns estan fent-hi una campanya en contra i denuncien irregularitats urbanístiques.

Més informació a: http://silsdelaselva.wordpress.com/

Paisatges nevats

2008-12-31T19:09:00.003+01:00

El temporal de llevant no només ha deixat destrosses al litoral, també ens ha deixat un paisatge de Nadal. Una quantitat de neu que feia temps que no es veia a aquestes altituds i que, lentament, anirà amarant el sòl, els aqüífers i els rius.

Fa tan sols dos dies encara nevava a la Selva i a la Garrotxa. A la primera imatge veiem la Vall d'en Bas, prop d'Hostalets, amb els contraforts de Falgars al darrera. Mentre s'emporten els turistes de Falgars amb helicòpter, la vida als masos del llogarret continua al seu ritme.

A la segona imatge la neu es resisteix a desprendre's dels arbres al Coll de Condreu, just a la línia que separa la Garrotxa de la Selva. I a les dues darreres imatges es pot apreciar el paisatge que envolta el santuari del Far. Els cingles semblen haver desaparegut entre el cotó fluix de la neu i els núvols!

Bona entrada d'any!

Que en quedi constància

2008-12-11T13:27:00.003+01:00

Que en quedi constància d'aquest procés de lluita no violenta contra la MAT. Un procés que és admirable tant per la perseverància de les persones, com pel fons dels seus missatges i la forma pacífica i democràtica d'oposar-s'hi.

Aquestes imatges, en concret, són dels darrers dies a la torre 38, prop del Mas Blanc, a Osona. Es la 'contemplacció' portada a terme pel col·lectiu Nova Energia. El seu darrer comunicat diu així:

"Després de 5 mesos, continuem la ContemplAcció sota la torre 38 per aturar la seva construcció. S'ha d'aturar la MAT mentre:
No es coneguin les sentències judicials pendents. Cal evitar la política de fets consumats: si els jutges algún dia consideren il·legal la MAT, el mal ja estarà fet!
No hi hagi una explicació argumentada escrita i pública dels responsables polítics de la Generalitat i una deliberació pública oberta sobre la conveniència i la necessitat de la MAT. El arguments de l'informe Mario Monti – interconnexió europea - contradiuen els que fins ara havia emprat la Generalitat – Ave i Girona -.
En la situació de crisi global -financera, econòmica, climàtica – no hi hagi signes clars de que apostem decididament cap a la generació d'energies renovables i distribuïdes, en una xarxa local i comarcal, una generació que no estigui en mans d'uns pocs monopolis industrials – financers europeus, que imposen preus i tecnologies favorables als seus interessos i no al del bé comú ni al de la natura.El col·lectiu ciutadà Nova Energia planteja 3 objectius concrets:
Que el Consell Comarcal d'Osona demani l'aturada preventiva de la construcció de la línia MAT, i que es comprometi a elaborar un Pla Comarcal d'Autoproducció d'Energia Renovable. Cal demostrar que la generació elèctrica concentrada en mans d'unes poques multinacionals, ni cal, ni és més segura, per garantir les necessitats d'una societat que necessita caminar cap a una nova cultura de l'energia. Avui l'objectiu d'Europa pel 2020 és generar el 20% d'energia renovable.. però ha de ser distribuida en el territori!
Que el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, així com el seu Director general d'Energia, - ex director tècnic de REE - Agustí Maure, expliquin públicament la necessitat de la MAT en un debat obert per televisió – en un programa com Àgora - on també hi participin els col·lectius que s'oposen a la construcció d'aquesta infraestructura energètica, així com els investigadors i científics que han fet saber que hi ha alternatives a aquesta línia.
Que el Tribunal Suprem indiqui el termini en què preveu resoldre els 4 contenciosos administratius acceptats a tràmit, que qüestionen la legalitat d'aquesta línia, per poder valorar si té sentit córrer el risc de continuar-la construint i d'haver-la d'aturar, com en el cas de l'Aragó quan, la suspensió judicial de la MAT va portar a abandonar 350 torres que mai es connectaran."

10 de desembre 2008
Col·lectiu ciutadà Nova Energia
Correu-e: novaculturaenergia@gmail.com
Blog: http://novaculturaenergia.blogspot.com/

Afectació del TGV a Riudarenes

2008-12-02T16:18:00.006+01:00

Aquest és l'aspecte actual de les obres del TGV, o AVE, al seu pas per Riudarenes (La Selva). A la foto superior, la via fregant la zona humida de la Camparra. Aquest és un espai natural de gran valor biològic per la raresa de les zones humides naturals en planes tan humanitzades com la nostra. A més, conté una gran diversitat d'amfibis i rèptils, entre els que destaca la tortuga d'estany. L'afectació del TGV s'ha volgut compensar amb la construcció d'una nova zona humida en el mateix terme municipal de Riudarenes, a la zona de l'Esplet. És això que en diuen 'mesures compensatòries'. Bé, s'ha de reconèixer que és millor tenir-les que no tenir-les. Tanmateix la despesa neta en termes de territori malbaratat és la mateixa.

A les dues fotos inferiors s'observa els voltants de Can Martorell, balcó de l'alta velocitat, en paraules de l'amic Salvador Soler. Aquest indret ja havia estat objecte d'un altre notícia a 'Espais Desnonats', ara podem apreciar com evolucionen els talussos: el de terra i el de ciment.

Concert en favor del tren i contra la MAT

2008-11-17T17:34:00.001+01:00

CONCERT a Figueres:
Defensem el Tren, Aturem la MAT... Salvem l'Empordà!

Dimarts 25 de novembre a 2/4 de 10 del vespre al Teatre Jardí de Figueres.

Torna, torna Serrallonga

2008-11-13T16:58:00.005+01:00

Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavartet.

Des de Sau a la Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d'en Serrallonga
tornarà als amagatalls.

Torna, torna Serrallonga
que l'alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.

Dels Esquirols, 1980

En Serrallonga torna a estar de moda arran de la sèrie de TV3. És veritat que la sèrie està molt bé i entre el més espectacular es troba la fotografia. Els paisatges de les Guilleries i la Serralada Transversal, convenientment retocats, això sí, són de gran bellesa. Em pregunto si es podria tornar a filmar aquesta sèrie d'aquí a uns mesos, si la MAT acaba per travessar aquestes muntanyes? La pel·lícula sempre es podrà retocar a base de Photoshop. Però, i el paisatge de veritat, qui el retoca?. Haurem d'esperar que faci boira molt sovint i no ens deixi veure les torres!

Vagi com a mostra l'Ermita d'Argimón, penjada als rocs de Guilleries en terme de Riudarenes (La Selva). Les imatges, de Salvador Soler, evoquen un patrimoni empresonat per les torres.

Muntanyes de l'ós

2008-11-04T16:34:00.003+01:00

Si no som capaços de conviure amb els óssos a Catalunya...

Quin dret tenim a dir als keniates que respectin als lleons?
als xinesos que respectin als pandes?
als japonesos que respectin les balenes?
als indis que respectin els tigres?
als nordamericans que respectin als bisonts?
als australians que respectin els koales?
... i així podríem anar seguint.

Vagi aquí un fragment de la 'Canción de los osos' de Ruben Darío a tall d'homenatge a les muntanyes, als óssos i a totes les criatures que en elles hi viuen.

Osos,
osos misteriosos,
yo os diré la canción
de vuestra misteriosa evocación.

Osos negros y velludos del riñón de las montañas,
silenciosos viejos monjes de una iglesia inmemorial,
vuestros ritos solitarios, vuestras prácticas extrañas.
las humanas alimañas
neronizan y ensangrientan la selvosa catedral.

Osos tristes y danzantes que los zíngaros de cobre
martirizan, oso esclavo, oso fúnebre, oso pobre,
arrancado a las entrañas de los montes del Tirol;
sé leer en vuestros ojos y podemos hablar sobre
Atta Troll.

La MAT soterrada?

2008-11-03T15:19:00.003+01:00

Rerodueixo a continuació la notícia apareguda aquest divendres 31-10 al Punt i signada per Ramon Torramadé.

"Una mica més de pressió popular i tindrem la MAT soterrada. Ara el senyor Mario Monti ha pujat un graó més i amb una altra empenta podria arribar a dalt de tot. Potser ho té prou clar però no vol anar més lluny perquè deu estar supeditat al poder de les grans empreses elèctriques i no gosa dir la veritat: que el soterrament és factible i més econòmic ambientalment que anar plantificant torres arreu del territori. I és clar, el mateix li passa al govern català a més de l'espanyol que presumeix d'una economia equilibrada per poder anar a agenollar-se als peus d'en Bush i quan es tracta de vetllar pel benestar dels seus súbdits fa el ronso.

De l'erari espanyol sortiran diners per ajudar els francesos a soterrar la línia de l'altre costat de la frontera i no es dóna un cop de mà per fer el mateix a les terres gironines. L'excusa: no és possible tècnicament fer-ho uns quilòmetres més, quan experts enginyers demostren el contrari. Ara et surten dient que les connexions, per necessitats d'ús, en trams curts no ho permeten, com si no fos possible fer-la sortir a la superfície allà on convingués. Doncs, com ho fan amb el gas i la benzina?

Resulta que s'inverteixen milions per soterrar el TGV per Girona quan serà la inversió més inútil per poc pràctica, ja que al final una altra estació anirà a l'aeroport i també un altre ramal passarà per la perifèria ja que les matèries perilloses (com els combois amb residus radioactius de les centrals nuclears) no poden passar per les poblacions amb túnels tan llargs. I per a la MAT res no és possible! El poble pot ser molt ignorant, però no tant per no adonar-se d'aquesta paradoxa, per no dir mascarada tan evident."

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3048818

'Ecos' del congrès de Barcelona

2008-10-30T09:24:00.004+01:00

M'ha agradat molt el missatge que Medani Bhandari de la Universitat de Siracusa (USA), ha enviat als participants en els tallers sobre espècies amenaçades, que van tenir lloc al propassat Congrés Mundial de la Natura de la UICN a Barcelona. Reprodueixo l'original en anglès i una traducció que m'he permès fer al català:

"I know that you and I share so many of the same grave concerns for nature and I suspect that the present global financial crisis has heightened your concerns as it has mine. As we know all too well, in difficult financial times, people around the world all too frequently make personal and public policy choices that are short-sighted, sacrificing sound principles of long-term environmental planning in favor of perceived quick fixes to jumpstart economic productivity that continue—or even worsen—environmental degradation. Clearly, those of us who have invested ourselves so deeply in the conservation movement have a special obligation at times like these to stick together, to form a chorus of voices that can speak as one to the world in the name of rational environmental planning."

"Se que vosaltres i jo compartim moltes de les greus preocupacions per la natura i sospito que l'actual crisi financera ha augmentat la vostra preocupació com ha augmentat la meva. Com tots sabem massa bé, en temps de dificultats financeres, gent de tot el món fan, massa sovint, tries personals i de polítiques públiques curtes de mires, sacrificant els principis fonamentals de la planificació ambiental a llarg terme en favor de resultats ràpids per tal d'augmentar la productivitat econòmica que continua o empitjora la degradació ambiental. Obviament, aquells de nosaltres que ens hem involucrat tant en el moviment conservacionista tenim una obligació especial en temps com aquests de mantenir-nos units, de formar un cor de veus que puguin parlar com una sola al món en el nom d'una planificació ambiental racional".

No oblidem... l'AVE

2008-10-28T16:41:00.004+01:00

Les obres del TGV segueixen el seu curs per les comarques gironines i barcelonines. Aquestes imatges són un testimoni més dels indrets afectats per la línia de tren d'alta velocitat. Es tracta del Mas Sala (La Selva) i els seus entorns, alzinars, rouredes i pollancredes. Les fotos són de Salvador Soler, del passat gener.

Macrourbanisme a València

2008-10-15T23:06:00.002+02:00

S'acaba de publicar el llibre "Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani" de Roger Cremades (Editorial Riublanc). A la sinopsi del llibre es pot llegir:

"Moltes vegades, per tenir certesa dels fets hem d'observar el nostre voltant. si tornem als llocs on jugàvem quan érem infants constatarem que aquests han canviat. els bancals de taronger per on passejàvem es troben ara sota l'asfalt, els camins de terra són carreteres, i les séquies han desaparegut. Sobre tots aquests canvis ens podem arribar a fer moltes preguntes que d'entrada no són fàcils de respondre. I més encara si tenim en compte que ens trobem en un temps profundament marcat per la proliferació urbanística.

Aquest llibre ens endinsa en el procés irreversible de transformació territorial i paisatgística que afecta el territori valencià. I alhora ens mostra com l'horta i la muntanya valenciana van quedant soterrades sota l'urbanisme. Un urbanisme banal que homogenitza l'aspecte de paratges tan diversos com distants, i fa que els territoris perden la seua identitat. L'objectiu del present manual és esclarir els diferents condicionants del problema del desordre urbanístic i les seues conseqüències en el paisatge valencià."

Un llibre tan necessari com enorme és el problema de la transformació del paisatge, tant a València com a Catalunya. Endinsar-se en les arrels d'aquest problema és el que ens proposa l'autor. Ja tinc ganes de llegir-lo!

Viu la Terra

2008-09-30T15:07:00.006+02:00

He trobat molt encertada la frase i la fotografia que anuncien els actes de la 3a setmana sobre la Custòdia del Territori que tindran lloc a Sils (La Selva) aquest proper cap de setmana. La frase és del prestigiós biòleg Edward O. Wilson, el mateix que va crear el terme 'Biodiversitat' i diu "L'única manera de salvar la diversitat de la vida i fer les paus amb la natura és compartir amb una gran majoria els coneixements de la biologia i allò que els descobriments d'aquesta ciència impliquen per a la condició humana". Com sempre, la foto s'amplia clicant-hi a sobre.

La Custòdia del territori és una forma de tenir cura del país. En la custòdia són els propis propietaris i usuaris els que, de forma conscient, es responsabilitzen de la protecció del territori. En alguns casos poden rebre incentius (fiscals, econòmics...) per a que facin un us sostenible de l'ecosistema.

Més torres de la MAT

2008-09-29T15:46:00.003+02:00

La plataforma No a la MAT està difonent aquestes fotografies de les noves torres de la MAT a Folgueroles (Osona). El seu comunicat diu:

"Es tracta de les torres construides a Folgueroles, una d'elles és a menys de 200 metres de la casa pairal dels pares de Mossen Cinto Verdaguer, a on és veu que hi ha una granja amb animals, i on hi ha gent treballant a menys de 50 metres.
L´altre torre està també a Folgueroles i per construir-la REE va eixamplar un corriol; per on se sap que hi passejava Mossen Cinto Verdaguer i va escriure uns poemes dedicats a uns rierols que hi ha amb uns animals.... Ara el corriol està tot eixamplat sense, REE no n'ha demanat permís i és en un ESPAI NATURAL ...

Per tant volem, per enèssima vegada, denunciar les irregularitats que s'estan cometen impunement, en la construcció de la línia, recordar que encara no està tot dit ni aprovat, que no es respecten els mínims als habitatges, als conrreus, a les persones, a la nostre cultura, als espais naturals i d'interés.

Difusió
Plataforma No a la MAT"

El congrés mundial de la UICN

2008-09-25T10:48:00.005+02:00

Entre el 5 i el 14 d'octubre tindrà lloc a Barcelona el Congrés Mundial de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura). La UICN és la major i més antiga organització existent en matèria mediambiental. Aplega en el seu si més d'un miler d'organitzacions governamentals i no governamentals i uns 11.000 científics voluntaris de 160 països. Aquest congrès és un gran esdeveniment que aplegarà a més de 8000 delegats de governs, ONGs, empreses i acadèmics. Junts durant 10 dies per debatre, compartir i decidir sobre el desenvolupament sostenible de la humanitat. L'objectiu és trobar ideees accions i solucions per a un món divers i sostenible.

Dins d'aquest congrés hi ha el Fòrum (del 6 al 9 d'octubre), ampli ventall d'activitats, conferències, cursos, col·loquies, taules rodones i actes diversos que està obert a la participació de tothom (prèvia inscripció i pagament http://www.iucn.org/news_events/events/congress/forum/index.cfm). Els tres temes del fòrum són:
- Un nou clima pel canvi
- Ecosistemes sans - gent sana
- Salvaguardant la diversitat de la vida

Nous polígons en temps de crisi

2008-09-16T15:54:00.004+02:00

Segons la notícia apareguda avui al Diari de Girona, Cassà de la Selva (Gironès) tindrà un nou polígon industrial de 150.000 m2. El que hi havia abans del polígon, el que hi ha ara, no té cap importància, evidentment.

CASSÀ DE LA SELVA | R.REYNER
Els propietaris tiren endavant la urbanització del sector Mas Ros vuit anys després que se n'aprovés el Pla Parcial.

No és la primera zona de l'entorn de Girona que s'ha aprovat urbanitzar per ubicar-hi empreses en els últims mesos. Amb els precedents de Fornells i de Quart, Cassà ha desencallat, després de vuit anys, el projecte d'urbanització del sector Mas Ros, una zona que té una superfície d'uns 150.000 metres quadrats i on es preveu ubicar indústries mitjanes o grans, o també centres logístics. Les obres d'urbanització començaran a principis de novembre i a finals de l'any que ve haurien d'estar enllestides per començar-hi a instal·lar les naus industrials.
"L'actual època de recessió està afectant de forma menor el sector industrial", ha explicat el regidor d'Urbanisme de Cassà, David Vila, preguntat sobre els diversos polígons que es preveu edificar en els propers mesos en municipis del Gironès. De fet, segons l'edil, si els tres propietaris majoritaris dels terrenys que ara es desenvoluparan han decidit tirar el projecte endavant és perquè han constatat que hi ha companyies que tenen interès a instal·lar-s'hi.
El sector Mas Ros, abans anomenat Trust II, es troba situat a la banda dreta de la carretera C-65, entre Cassà i Llagostera. El seu desenvolupament ja el preveien les Normes Subsidiàries del municipi, i l'any 2000 l'Ajuntament cassanenc va aprovar-ne el Pla Parcial. Malgrat tot, han hagut de passar vuit anys perquè els propietaris hagin decidit tirar-ne endavant la urbanització.
Finalment, la Junta de Govern de Cassà va aprovar definitivament el projecte el 14 d'agost passat, i l'inici de les obres està condicionat al compliment de les prescripcions de l'arquitecte municipal, i dels informes dels organismes oficials i de les companyies de subministraments de serveis.
Amb tot, es preveu que les obres comencin el proper tres de novembre -no cal concurs públic perquè les promou la iniciativa privada-, i que estiguin enllestides a finals de l'any que ve.
A partir d'aleshores s'hi podran començar a instal·lar, en parcel·les de com a mínim 5.000 m2 però sense límit a partir d'aquesta superfície, fins a una trentena de companyies que hi ubiquin indústries mitjanes o grans o bé centres logístics que distribueixin els seus productes des de Cassà.
Dels 150.000 m2 que ocupa en total el sector Mas Ros, l'Ajuntament se'n quedarà un 10 per cent, als quals podran accedir, mitjançant convenis, algunes empreses que ja estan afincades a Cassà però que ara desenvolupen la seva activitat en sòl urbà, cosa que genera certs problemes, com ara el del tràfic de vehicles.

Més polígons al Gironès
Abans que Cassà, altres municipis del Gironès han aprovat en els últims mesos desenvolupar polígons industrials o de serveis. Un d'ells és Fornells de la Selva, que dedicarà uns 30.000 metres quadrats dels terrenys que hi ha just davant de Fornells Park a un conjunt de naus dedicades a l'activitat comercial, en el marc del Pla Especial de millora urbana UA-7 la Selva.
I un altre cas és el de Quart que, com Cassà, engega aquesta tardor, a la banda dreta de la C-65, el projecte d'urbanització del sector 5, anomenat Pla de l'Illa. Es tracta d'un espai d'uns 210.000 metres quadrats on s'instal·larà un polígon de serveis moltes de les parcel·les del qual ja han estat emparaulades.

Festacció contra la MAT

2008-08-07T12:02:00.005+02:00

A prop de l'emblemàtic Mas Blanc (centre espiritual de Sant Martí de Centelles, Osona) ja hi han crescut les torres de la MAT. Sota les mateixes torres s'estan fent un munt d'accions reivindicatives durant tot l'agost.

Clicant sobre la imatge veure el programa d'actes ampliat. Us hi animeu?

Pla B per salvar la civilització

2008-07-30T16:54:00.006+02:00

En front del pla A, el pensament imperant de desenvolupament econòmic suicida de la humanitat, Lester Brown ens planteja un pla B. El llibre "Plan B 3.0" revisa els seus dos predecessors (el Plan B i el Plan B 2.0), obres que han generat un important debat. Al Plan B 3.0 el prestigiós eco-economista proposa una estratègia de supervivència per a la civilització del segle XXI. Aquest pla inclou una estratègia per a la retallada del 80% de les emissions de CO2 pel 2020.

“Plan B 3.0 is a comprehensive plan for reversing the trends that are fast undermining our future. Its four overriding goals are to stabilize climate, stabilize population, eradicate poverty, and restore the earth’s damaged ecosystems,” says Brown. “Failure to reach any one of these goals will likely mean failure to reach the others as well.”

“It is decision time,” says Brown. “Like earlier civilizations that got into environmental trouble, we have to make a choice. We can stay with business as usual and watch our economy decline and our civilization unravel, or we can adopt Plan B and be the generation that mobilizes to save civilization. Our generation will make the decision, but it will affect life on earth for all generations to come.”

Endesa i la destrucció de la Patagònia

2008-07-22T12:44:00.004+02:00

Al maig ens fèiem ressó, des d'aquest mateix bloc, de la publicitat escandalosa d'algunes empreses que es mostren com a ecologistes compromeses pel davant mentre van destruïnt pel darrera. Aquest mateix sentiment d'indignació el comparteixen els de Greenpeace, protestant davant la seu d'Endesa (l'empresa que pensa en el futur dels fills dels nostres fills), pel seu projecte de construir cinc grans embassaments a la Patagònia xilena:

"La pancarta desplegada en la sede de la empresa tiene el formato de una carta con el texto: "Buenos días ENDESA, si de verdad te preocupa el futuro de los hijos de tus hijos no destruyas la Patagonia. Atentamente, Greenpeace".

Greenpeace se hace así eco de la campaña publicitaria de Endesa en la que la compañía dice que "tienen la obligación de reinventarlo todo.... por el futuro de los hijos de tus hijos"."

Salvem Montserrat

2008-07-15T10:01:00.002+02:00

Salvem Montserrat ha iniciat una campanya de recollida de donatius. El seu comunicat és aquest:

10 EUROS PER A SALVAR MONTSERRAT
Som 75.000 signats de Catalunya i d’arreu del món, més de 1.000 entitats i prop de 1.500 ciutadans de Collbató que ens hem oposat a la brutal agressió a Montserrat que suposa ampliar el polígon industrial al terme municipal de Collbató en l'equivalent a 21 estadis de futbol.

Malgrat aquest clam popular i els informes desfavorables, malgrat Medi Ambient de la Generalitat el considera insostenible i el Pla Territorial provisional el qualifica com a zona a protegir, l'ajuntament de Collbató va aprovar l’ampliació el passat 16 de maig, al·legant que els que no viviu al seu poble i per tant no hi teniu dret a vot, no compteu.

Anecdòticament l’alcaldessa de Collbató, Josefina Martinez (PSC), es va permetre en acabar el ple la burla de brindar amb cava i cantar el virolai menyspreant així la sensibilitat de milers de ciutadans.

Des de Salvem Montserrat hem iniciat una campanya de recollida de fons "on line" per fer front a les properes accions judicials que endegarem per aturar aquesta barbàrie (http://www.salvemmontserrat.org/tpv/formul_donatius_campanya.htm). Si ho preferiu també es pot fer una transferència bancària o un ingrés al compte corrent 2013 0301 79 0201050681 (Caixa Catalunya) Entre tots ho aconseguirem.

Fòssils de la MAT

2008-07-08T09:37:00.003+02:00

Es un intent de MAT dels anys 80 que havia de travessar el Pirineu aragonès. No es va acabar mai, però després de molts anys les torres encara hi són, per vergonya de l'empresa i el govern. La notícia del Periódico de Catalunya del 7/7/2008 diu així:

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
LLEIDA
Centenares de torres de alta tensión languidecen desde hace más de 10 años en la franja aragonesa, después de que el Gobierno español descartara su utilidad y las sustituyera por la controvertida línea gerundense de muy alta tensión, la MAT. Los soportes --hoy ocupados por nidos de cigüeñas-- iban a formar parte de la denominada autopista eléctrica, una línea de 400 kilovoltios que tenía que enlazar las redes de transporte energético de España y Francia, a través del Pirineo central.
El proyecto, autorizado en 1986, preveía conectar la estación de Cazaril (en el departamento francés del Alto Garona) y la central térmica de Aragón (en Teruel), pero los gobiernos de uno y otro lado de la cordillera no llegaron a ponerse de acuerdo sobre el trazado. En 1998, con el PP al frente del Ejecutivo español, la autopista eléctrica quedó relegada y se optó por dar prioridad a la interconexión a través de Girona.
En torno a 380 torres metálicas, que jamás llegaron a conectarse, son el vestigio de aquella MAT frustrada. Estos armatostes, colocados cada 400 metros, siembran el paisaje a lo largo de unos 150 kilómetros de territorio aragonés, muy cerca de los límites con Lleida y Tarragona. Se detienen a la altura de Graus (Huesca), en pleno Pirineo. La empresa pública Red Eléctrica de España (REE) los instaló a mediados de los años 90, antes de que los estados español y francés pactaran por qué punto cruzaría la línea la frontera.

BORRÓN Y CUENTA NUEVA
Al final, la oposición ecologista y el rechazo vecinal fueron tan férreos que la autopista eléctrica se frenó y quedó inacabada. En estos momentos, ha dejado incluso de existir para el Gobierno español, que no la ha incluido en la Planificación de los Sectores Eléctrico y Gasístico 2008-2016, presentada el pasado mayo por el Ministerio de Industria.
Muy distintas eran las cosas en 1997, cuando REE aseguraba que la opción del Pirineo central era 'la única factible'. La empresa barajaba entonces tres alternativas de trazado, entre los parques nacionales de Aigüestortes y Ordesa: dos pasaban por Aragón y, la tercera, por el Vall d'Aran. Cierto es también que en aquella época no se hablaba siquiera del AVE, que fue la excusa esgrimida luego por el PP para trasladar la interconexión eléctrica hacia Girona.
El fantasma de la autopista eléctrica volvió a saltar a la palestra el año pasado, cuando el Gobierno aragonés trató de negociar --sin ningún éxito-- la construcción de un túnel ferroviario a través del macizo de Vignemale a cambio de aceptar la línea de alta tensión.

Aclaparats per les infrastructures

2008-06-27T17:11:00.003+02:00

Val la pena de llegir aquest parell de cartes al director, publicades recentment als diaris, que posen de manifest la indefensió dels ciutadans (però també la determinació a no resignar-se) davant la construcció de grans infrastructures, com la MAT el TGV i la carretera per Bracons.

Divendres, 23 de juny de 2008 Diari de Girona

Estupefacció
Mateu Frigolé i Ventura.
CERVIÀ DE TER.

M'ha emocionat llegir a la premsa que quatre valents de l'Avismat i algun propietari han aturat les obres de la MAT a Bescanó. La meva sorpresa ha estat majúscula quan he sabut que alguns d'aquests valents han estat fent guàrdia per torns vigilant les finques, impedint l'entrada de les màquines i demanant els permisos a les empreses que intenten treballar a la zona. Com pot ser que s'estiguin envaint propietats privades, obrint camins al bosc, tapant rieres i tallant arbres a tort i a dret sense ni tan sols tenir els permisos en regla? Però qui són aquesta gent? Què està passant aquí? Com pot ser que la gent del poble hagi de fer vigilància, anar a Medi Ambient a investigar, avisar els forestals o anar a denunciar-ho als Mossos d'Esquadra per poder defensar-se? Que no hi ha ajuntament a Bescanó? Molt segur que la majoria de la gent de Bescanó no sap que ja han arribat les màquines i molts diran: a Bescanó? Ja comencen? Sí, després de temptejar els osonencs volen començar a Bescanó, això sí amb els papers molls, potser creuen que aquí ho tindran més fàcil per intimidar i pressionar els veïns afectats. Amb la mà al cor us felicito per la vostra lluita en defensa d'aquesta pobra terra, que aquests polítics corruptes i els seus amics, els grans capitals, volen destruir en nom d'un fals progrés. Molts hauríem de prendre exemple de vosaltres. Ànim valents i endavant!

dijous, 26 de juny de 2008 El Punt

Bracons-MAT-TAV
JORDI PUJOL CAMPISTOL. SANT FELIU DE PALLAROLS (GARROTXA)..
Visc a Sant Feliu de Pallerols, i per anar a dinar de tant en tant algun diumenge a casa dels pares, em cal recórrer prop de 90 quilòmetres a través de tres comarques: la Garrotxa, el Pla de l'Estany, i l'Alt Empordà. Especialment ara és quan aquest recorregut s'ha convertit en un exercici de resignació i contenció emocional. Em veig obligat a passar per les dues obres en realització més significatives dels darrers temps a la nostra terra: el túnel de Bracons i el TAV, i molt aviat, a pesar meu, s'hi afegirà la MAT, i llavors ja en seran tres. La tristesa que em provoca la contemplació de la devastació que comporta l'execució d'aquestes construccions és tant torbadora que quan arribo a casa dels pares poc em falta per posar-me a plorar. Jo entenc que des d'un despatx a Barcelona, que és on hom acostuma a planificar aquestes barbaritats, deu ser difícil apreciar damunt el mapa la complexitat de la trama sentimental que uneix les persones i la natura de la terra que els ha vist créixer, però els pregaria que s'hi esforcessin una mica més. Honorable Sr. conseller d'Obres Públiques, tant de bo que vostè mai no hagi de viure el drama que representa veure com una excavadora destrueix allò que més s'estima.

Viure en alta tensió

2008-06-16T22:45:00.003+02:00

Compartir l'espai amb l'alta tensió, com aquestes cases de Vilablareix (Gironès), serà més habitual si tira endavant la MAT.

Sentit comú pel territori

2008-06-07T11:23:00.003+02:00

A Aiguaviva (Gironès) algú demana sentit comú pel territori. I un no demana allò que ja té. Ens falta sentit comú, no només en el cas de la MAT, sinó per canviar aquest desenvolupament desaforat en el que estem immersos.

Manifestació pel Ter

2008-06-05T11:37:00.002+02:00

La Plataforma del Ter convoca una manifestació pel proper DISSABTE 14 de JUNY a GIRONA, amb sortida a les 18h a la Plaça Catalunya. El seu lema és: Ja n'hi ha prou de transvasaments abusius; volem l'aigua al riu!

El seu manifest diu:
Als darrers anys, la disminució del cabal del riu Ter fins a mínims ridículs és un fet sistemàtic. Si bé cal tenir en compte la sequera, la causa estructural d'aquesta crisi ecològica és el transvasament que es realitza per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona. La zona més poblada del país cada cop necessita més aigua, i ara ja no en fa prou en endur-se'n tan sols una petita part: en anys de sequera, més d'un 75% de l'aigua del riu no supera els embassaments i és transvasada, des del Pasteral, cap a les comarques barcelonines. Això significa que 200 milions de metres cúbics d'aigua del riu Ter són transvasats a les conques del Besòs i del Llobregat. Any rere any es va superant aquest trist rècord, sempre rere el pervers paraigües d'una solidaritat territorial transformada en expoli.

No es compleix ni la Llei del Ter (de l'any 1959) ni el Pla de Cabals de Manteniment aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el juliol de 2006, i tots en paguem les conseqüències. El riu no pot dur a terme les seves funcions biològiques; els seus ecosistemes perden valor; els usos agrícoles que històricament corresponen a la plana del baix Ter, de regadiu, queden a mercè d'unes pluges que probablement quedaran retingudes als embassaments. Alhora, l'aqüífer del Baix Ter es degrada, minva la qualitat de la seva aigua i s'afavoreix la intrusió marina. Denunciem que el riu Ter no pot ser una víctima col•lateral del creixement de la capital del nostre país i la seva àrea urbana, ni de la precarietat de l'abastament d'aquesta regió per la deixadesa de dècades. És per això que la Plataforma del Ter esperona a tothom qui estigui preocupat per aquest riu, pel transvasament silenciat que pateix, a manifestar-se.

Torres de la MAT

2008-06-02T17:29:00.004+02:00

Les primeres torres de la MAT ja s'estan aixecant a Osona. Els de No a la MAT tenen les imatges en aquest enllaç .

Publicitat escandalosa

2008-05-25T19:53:00.003+02:00

Es ben sabut per les dictadures de tot el món que a força de repetir mentides, de tergiversar els fets i la història, es pot crear un determinat estat d'opinió. Escampes una idea, la repeteixes pels mitjans adequats i molta gent acabarà creient-se-la.

Em treu de polleguera aquesta publicitat amb "missatge" que tenim a la televisió. Revestits de filosofia, ens diuen que tal o qual cotxe ens farà més lliures i feliços, i que aquesta clínica d'estètica ens farà millors per fora (i per tant millors per dins). I compte, no podem baixar el ritme per un simple refredat, i ara! Havent-hi Frenadol qualsevol es passa un parell de dies covant el refredat a casa!

Però vaja, a última hora no compres el producte si no vols. Ara bé, el que fan últimament empreses com Endesa i Repsol em sembla escandalós. Ens venen que ells són els ecologistes, els que estimen la Terra, els que fan coses bones per la gent i el medi ambient. Quina barra! Endesa, darera de la MAT, amb un projecte de mega-presa a la Patagònia argentina que està mobilitzant a la societat en contra. I Repsol... què no dir del desastre ambiental i humà que provoca a l'Amèrica del sud. Només cal buscar una mica al Google per adonar-se'n. Però ells són els que salvaran el món... o això ens volen fer creure!

Un nyap de dipòsit

2008-05-22T18:38:00.003+02:00

Aquest gran dipòsit, aparentment per extinció d'incendis, l'han plantificat en un turó proper a Maçanet de la Selva (la Selva). L'espai està legalment protegit pel PEIN dels Turons de Maçanet. A la zona hi havia un alzinar que va cremar en el gran incendi del 2003 i que ara està regenerant vigorosament. El turó és de materials volcànics i per aplanar-lo s'han abocat més de 10 metres d'alçada de rocs d'esquist.

O sigui, que fem pedreres, que ja impacten una muntanya, carreguem tones i més tones de rocs en camions, els aboquem en un turó volcànic protegit i el deixem tal com es veu a les imatges. Això per construir un dipòsit en un pendent, quan molt a prop hi ha zones planeres que estan fora del PEIN i on seria molt menys costós i molt menys impactant de fer-hi el dipòsit (si és que cal!). Aquesta és la forma que tenim a Catalunya de planificar el territori... per treure's el barret!

La MAT i el conseller Nadal

2008-05-15T17:48:00.001+02:00

Reprodueixo a continuació la notícia apareguda fa un parell de dies a GironaNotícies.com:

Riudarenes,12/05/2008

La MAT, Riudarenes i el Sr. Conseller.
En 48 hores, els habitants de Riudarenes van recollir 752 signatures de suport a una carta adreçada a l’Honorable Conseller de Política Territorial, Sr. Joaquim Nadal, amb motiu de la seva visita a Riudarenes. Honorable Conseller de Política Territorial, Sr. Joaquim Nadal:

Els habitants de Riudarenes no volem deixar passar la vostra visita sense demanar-vos que reconsidereu el vostre suport al projecte de traçat de 400 Kv que Red Eléctrica Española vol presentar properament, per a Santa Coloma de Farners i el nostre municipi. Aquest traçat suposa una agressió molt greu als turons de L’Esparra i Argimon, amb un impacte paisatgístic que alterarà de forma definitiva la zona més verge i ben conservada del nostre terme municipal.

La carretera i els turons de l’Esparra són una magnífica zona d’esbarjo no tan sols per als habitants del municipi, també son font de gaudi per a nombroses colles i famílies que aprofiten la suavitat del clima i del paisatge per córrer, passejar o anar en bicicleta en un entorn que afavoreix el benestar. La zona connecta amb la Ruta de les 10 Ermites, moltes d’elles ja a Santa Coloma de Farners, que el traçat previst per Red Eléctrica travessa amb torres de fins a 50 metres d’alt, amb 250 metres cúbics de formigó a cada fonament i 85 tones de pes!. Així és com pensen destrossar la nostra darrera gran riquesa, per a la que us demanem una consideració especial.

Riudarenes ja està patint una pressió molt forta de les noves infraestructures que estan ocupant molta superfície del nostre terme municipal. Les obres del TGV han afectat la nostra plana, les nostres cases de pagès, un molí de gra del segle dotze, els nostres aiguamolls, i la única font que ens quedava pels contorns. Adif ha expropiat 42217 m2 de sòl, al costat de la via del TGV, per a construir una subestació elèctrica, un monstre que, definitivament, condemnarà la zona sudest de Riudarenes a ser un espai de serveis, alterat de forma molt greu, del que sortiran altres línies de distribució elèctrica cap Sils i vés a saber cap a on més. No hem contribuït prou, al bé comú, (o de la Comunitat Europea), que no és el nostre bé?

En els darrers temps, i pel que es dedueix dels treballs i les comunicacions que el Comissari Europeu Sr. Monti ha fet en diverses ocasions, hi ha solucions tècniques que no eren considerades quan es va planificar aquesta línia de transport i les seves alternatives.

Us demanem que, ara que encara hi som a temps, valoreu de nou el preu d’un traçat que ocupa un territori d’una alta qualitat ambiental, que fins ara hem pogut conservar, cercant una solució que aprofiti els corredors de les infraestructures existents i de les que s’han de projectar i dur a terme en anys a venir.

Sr. Nadal, ens adrecem a vostè com a persona sensible, com a gironí, però també com a Conseller de Política Territorial del nostre país: ajudeu-nos a salvar el nostre millor trosset de territori. Hem de preservar els boscos de Castanyet, el Rocar de Santa Coloma, la Ruta de les 10 ermites i els turons de L’Esparra i Argimon!

Potser tots aquests llocs a vostè personalment li diuen ben poc, però sàpiga que ho representen “tot” per als veïns. Aquests boscos són les nostres catedrals i volem que tothom en pugui gaudir avui i en el futur. Sabem que la gestió pública no és fàcil, que el polític és qui ha de buscar l’equilibri entre els interessos en joc. Aquest cop, però, sabem que la veu dels veïns serà escoltada, ja que, a diferència d’èpoques anteriors, avui els partits que governen i que vosté representa sorgeixen de la lluita i de la voluntat de la gent per millorar la societat i que, conscients d’aquests valors, exerceixen l’acció política amatents a les seves demandes. Avui els veïns li demanem que faci d’altaveu en el seu govern de les inquietuds que ens ha despertat la MAT i que defensi aquest petit territori com si defensés la Catedral de la Capital, una altra cosa seria una decepció per a tots. Riudarenes, 11 de maig de 2008.

*Anna Iglesias, Martí Serrat i 750 signatures més.

Mobilització ciutadana a Gavà

2008-05-06T13:14:00.003+02:00

Un altre exemple d'oposició ciutadana a l'especulació urbanística en espais naturals és el cas del Pla de Ponent a Gavà (Baix Llobregat). "No al Pla de Ponent" han editat un parell de videos, un dels quals és el que enllaço aquí. Per més informació: http://pladeponent.blogspot.com

Aigua

2008-04-27T18:22:00.002+02:00

Vés per on, l’aigua ha passat de ser un element banal, oblidat i menyspreat a ser notícia de primera plana. Encara que això sigui així pels efectes polítics colaterals de la crisi de la sequera. Però al darrera comença a despuntar una veritable crisi mediambiental que afecta l’aigua com a element indisociable de la vida i l’aigua com a recurs pels humans. Un recurs que ara veiem finit. Es podran buscar dessaladores, transports en tren o vaixell, canonades desmontables, minitransvassaments o el que sigui. Però, per a mi, la qüestió de fons és la manca de respecte per aquesta aigua i pels sistemes naturals que la retenen, la purifiquen i la canalitzen. Només cal agafar el Google Earth i veure la proliferació de piscines privades que hi ha a moltes zones. O passejar-se per rieres o torrents i veure les extraccions d’aigua que se’n fan mentre no es respecta el mínim cabal ecològic. I com aquesta aigua després serveix per regar camps de blat de moro transgènic sota un sol de justícia.

No massa aigua però encara en corre per aquest rec a la vora d’uns camps a Arbúcies (La Selva) i per la mateixa riera d’Arbúcies. Això era aquest abril just abans de les pluges que hem acabat tenint!

Fusta ilegal

2008-04-16T09:26:00.007+02:00

Una ullada cap a espais desnonats més llunyans: Molts boscos tropicals són víctimes de les tales il·legals que els destrueixen, posant en perill les funcions ecològiques que realitzen i l'enorme diversitat biològica que contenen. Per la nostra vergonya, Europa és la major importadora d'aquest tipus de fusta. Cal una llei en contra de la fusta ilegal i els de Greenpeace estan fent una campanya per exigir-la. Més informació i recollida de signatures clicant sobre la imatge.

El decreixement en marxa

2008-04-13T23:03:00.005+02:00

Que la biosfera sobrevisqui tal i com la coneixem i que la nostra espècie no desaparegui, només serà possible a mig termini si els humans deixem de créixer. Reduir el creixement demogràfic, la dependència de combustibles fòssils, el consum d'energia per càpita, el transport d'alta velocitat, en definitiva, iniciar el decreixement de l'economia. Per primer cop a la història aquesta idea pren forma a la nostra societat. A Catalunya, Temps de Re-voltes, un grup de pioner, està posant en marxa la seva forma d'entendre el decreixement. Un exemple d'aquesta filosofia és la seva pròpia presentació:

"Posem en Marxa el decreixement perquè és Temps de Re-voltes, perquè és necessari construir una altra manera de viure, i perquè per fer-ho, cal conèixer com vivim i cap a on porta el model de vida que ens estan venent. És hora de començar una Marxa respectuosa amb la natura, que recorri, visiti, intercanviï i creï amb totes aquelles organitzacions locals de cada territori. És hora d’alliberar-nos del poder del sistema dominant, d’organitzar la insubmissió, de reagrupar-nos, de prioritzar les alternatives, i d’interconnectar-les unes amb les altres. És hora de deixar de treballar per l’economia de creixement i dedicar-nos a practicar el decreixement."

Durant tres mesos recorren Catalunya en bicicleta i vehicle elèctric, reunint-se amb persones i entitats de moltes localitats, per compartir experiències i debatre alternatives. Aquest cap de setmana han estat a Arbúcies (La Selva) i aquí veiem imatges del vehicle elèctric i del dinar popular. Més informació a http://www.tempsdere-voltes.cat

Els transvasaments no són la solució

2008-04-11T18:16:00.003+02:00

He copiat aquest lema i la foto del pin del bloc 'La Marfanta' http://lamarfanta.blogspot.com/. Aquells que es van mobilitzar a les Terres de l'Ebre en contra del transvassament de l'Ebre, no obliden ara el problema de l'aigua a Catalunya i proposen solucions alternatives.

La notícia del mes

2008-03-30T22:24:00.005+02:00

Malgrat la indiferència de molts mitjans de comunicació i la publicitat artesanal que se n'ha fet, la manifestació d'avui ha estat un èxit de la ciutadania. Gran assistència d'arreu de Catalunya, sud i nord, civisme, reivindicació i molt sarau. Tot això per demanar que se'ns escolti, que hi hagi transparència i democràcia, que es respecti el territori i que es busquin alternatives energètiques.

I per cridar: No a la MAT, ni aquí ni enlloc!

Propera mani a Girona

2008-03-13T18:17:00.004+01:00

La Plataforma No a la MAT i l'Associació de Municipis MAT us convoquen a una nova manifestació contra la MAT a Girona, el pròxim diumenge 30 de març a les 11.30h. El comunicat que s'està difonent és aquest:

"Si les manifestacions anteriors ja varen ser un èxit de participació, aquesta volem que sigui memorable i que esdevingui un punt d'inflexió en els més de tres anys que fa que lluitem contra la imposició d'aquesta infrastructura que encara avui, i malgrat la nostra insistència, no ha estat justificada. Per tal de pressionar el coordinador europeu de la interconnexió elèctrica França-Espanya, les autoritats espanyoles i franceses i els promotors del projecte a totes dues bandes dels Pirineus perquè desestimin el projecte, és summament important que aconseguim mobilitzar el més gran nombre possible de persones per a aquest acte, que com els anteriors volem que sigui una expressió democràtica i festiva de la nostra ferma oposició a la MAT.

Amics i companys, comptem amb el vostre suport i estímul per difondre aquest missatge i animar els vostres socis, afiliats, amics i familiars a participar a la manifestació de Girona. Tots junts contra la MAT.

Pel futur del territori, ARA O MAI!"

Conèixer per estimar

2008-03-08T09:48:00.008+01:00

El Camí (http://elcami.org/) és un projecte de viatge i coneixement pels territoris de parla catalana. Lluny de les presses de l’automòbil, el Camí pretén la visita tranquil•la, a peu, del país. El recorregut, tal com està concebut, permet que el participant aprofundeixi en múltiples facetes del viatge: la natural i paisatgística, la humana i social, la cultural i històrica i també l’espiritual. Segons les comarques, el recorregut està en fase de definició o bé ja està definit i a punt per ser senyalitzat amb les marques pròpies del Camí.

El passat cap de setmana es va fer un recorregut de reconeixement per les comarques del Ripollès i el Berguedà, on van participar unes 40 persones. Vam sortir de la històrica Ripoll, passant per l’antic camí ral, proper a les zones industrials del fons de vall, per arribar a Campdevànol. D’aquí el camí ens va portar a Gombrèn on vam passar la nit. L’endemà s’inicià amb la pujada a Montgrony i l’itinerari pel GR fins a Castellar de n’Hug i les Fonts del Llobregat. Aquí acabava l’itinerari i l’organització havia previst un autocar per tornar a Ripoll. A cada tram érem acompanyats per membres d’entitats locals que ens ajudaven a interpretar el paisatge i els seus valors naturals i històrics. Així mateix, ens rebien representants dels ajuntaments, que compartíem amb nosaltres la problemàtica socioeconòmica de cada poble.

Imatges del Camí

2008-03-08T09:42:00.001+01:00

Certament una forma alternativa de fer turisme. A la imatge superior es veu la zona industrial de Ripoll i Campdevànol. En fort contrast amb l’anterior, s’aprecien les muntanyes del Ripollès i el Berguedà des de Sant Pere de Montgrony, amb el Pedraforca al fons. A sota, explicacions sobre la història del Comte Arnau al Santuari de Montgrony. A sota, la primera visió de Castellar de n’Hug i les seves pastures. A baix de tot, salt d’aigua a les fonts del Llobregat, sota el poble de Castellar.

Manifestacions contra la MAT

2008-03-04T16:04:00.003+01:00

Imatges de la plataforma NO a la MAT (nomat.org) de la manifestació del passat cap de setmana a Perpinyà (Rosselló). Amb un ampli suport popular i també del polítics locals i del Consell General.

Per repetir aquest suport, la plataforma crida a participar en la manifestació convocada a Girona pel 30 de març:
"Defensem el territori pel futur del nostre pais. Reclamem que els nostres polítics i gestors obrin debats informatius a la població que justifiqui la necessitat d'una operació comercial que fixa un mercat de la economia controlat al gust de les grans empreses."
Girona, 30 de març, Nosaltres tampoc volem la MAT!!!

Noves i velles estructures

2008-02-28T16:28:00.003+01:00

Noves i velles estructures es concentren a l'indret conegut per "l'empalme", a Massanes (La Selva). L'empalme és el lloc on les vies de la costa i de l'interior provinents de Barcelona confluien per continuar cap al nord, cap a Girona. Una tercera via, molt menys atractiva i popular que les anteriors s'afegeix ara aquí a l'empalme. Ja sabeu de quina es tracta, no?

El defensor del poble i l'AVE

2008-02-22T09:50:00.001+01:00

Notícia d'ahir:

"MAR VICENTE. Bàscara
El Defensor del Poble veu possibles irregularitats en les mesures
ambientals al pas del TAV per Bàscara, arran d'una queixa de Defensem
el Territori, que denuncia que s'ha incomplert la declaració d'impacte
ambiental en aquest tram. Entre les anomalies, l'oficina d'Enrique
Múgica veu que no s'ha evitat la fragmentació del territori per no
haver aprofitat el corredor de l'AP-7 i l'N-II, i que no s'ha avaluat
l'impacte sobre el conjunt històric de Bàscara. Per això, ha demanat
documentació als ministeris de Foment i Medi Ambient. A part, ahir es
va posar en marxa la línia del TAV que uneix Madrid i Barcelona.

L'oficina del Defensor del Poble ha remès una carta a l'entitat
Defensem el Territori, que està en contra del traçat del TAV, en què
li dóna la raó en part de les queixes que li va fer arribar. En
concret són vuit punts que el defensor considera que «mereixen una
indagació» i que «hi ha motius» per actuar. Entre aquests, hi ha
«possibles incompliments» de la declaració d'impacte ambiental perquè
no s'ha evitat la fragmentació del territori, perquè no s'ha evitat
que s'extregui o s'acumuli grava en zones d'alt valor agrícola, perquè
no s'han adoptat mesures per reintroduir la llúdriga al riu Fluvià,
perquè no s'ha aportat la documentació d'impacte ambiental abans de
començar les obres i perquè falta l'estudi de corredors de fauna. A
part, també considera que no s'ha avaluat l'impacte que tindrà el pas
del TAV a menys de cent metres del nucli de Bàscara i sobre la riera
Cassinyola, i tampoc s'ha fet l'avaluació de l'impacte dels abocadors.

El defensor, en canvi, assegura que no pot investigar sobre el recurs
contenciós administratiu presentat per Defensem el Territori, tot i
que es mirarà «els retards indeguts».

Des de la plataforma Defensem el Territori s'ha valorat positivament
la decisió del defensor i asseguren: «És tota una institució qui es
planteja l'incompliment de la declaració d'impacte ambiental de les
obres del TAV i es confirma que tenim tota la raó de les nostres
reiterades denúncies.» Si es demostra l'incompliment, el Defensor del
Poble es podrà limitar a recomanar als ministeris que compleixin les
disposicions ambientals.

La plataforma ha tornat a demanar a la ministra de Medi Ambient que
s'aturin les obres que ja han començat a Bàscara. «Veiem impotents com
les màquines destrossen implacablement el nostre territori», diu."

AVE: la via llarguíssima

2008-02-20T23:44:00.003+01:00

Potser per inspiració divina, se m'acut: "AVE la via llarguíssima - Sens pensar fou concebuda". Sens pensar-ho l'AVE arriba a Barcelona. Poc coneixen aquests viatgers, ministra inclosa, del territori per on llisquen a 300 per hora.

Mentrestant, a la Selva continuen eixamplant la cicatriu. Les fotos són de Serrabou i es visualitza l'estat en què queda Can Soms de la Font, casa del terme de Massanet de la Selva.

La fórmula de l’animal humà

2008-02-15T19:57:00.002+01:00

La fórmula de l’animal humà:

Població mundial enorme i creixent acceleradament
+
Consum de recursos per càpita enorme i creixent acceleradament
+
Coneixement del seu impacte en la Biosfera enorme i creixent acceleradament
+
Voluntat de canvi de model ínfima
=
Espècie suïcida

Espècie suïcida, sí, ens creiem molt sofisticats i som com una colònia de bacteris al laboratori, a punt de sortir-nos de la placa de Petri on creixem.

Es coneix que avui no tinc l’autoestima d’espècie gaire alta; què hi farem...

Signatures contra la MAT

2008-02-13T09:04:00.004+01:00

La Plataforma No a la MAT al Principat i el Collectif Non à la THT a la Catalunya Nord han engegat la campanya ATUREM LA MAT per recollir signatures per Internet contra el projecte de construcció de la línia de molt alta tensió (MAT) entre França i Catalunya. Aquesta línia causarà danys irreversibles a àmplies zones de gran valor ecològic i paisatgístic, i no ha estat justificada en cap moment amb un estudi imparcial.

Us conviden a participar-hi i a animar els vostres amics i companys a signar a l'enllaç següent http://www.nomat.org

Ampliant un port... trepitjant els drets

2008-02-11T17:26:00.000+01:00

No és nou però encara emociona. El drama del barri de l'Horta i el Cabanyal a València data del 2003. La gent desallotjada, horts i cases derruïts per ampliar el port. Darrerament, la cançó d'Oscar Briz posa veu a unes imatges que no deixen indiferent.

A punt per renèixer

2008-02-09T16:51:00.000+01:00

Aviat començarà la segona fase del desmantellament del Club Med de Cadaqués (Alt Empordà), un complex de vacances, elitista en el seu moment, que va aparèixer als anys 60 en ple cor del Cap de Creus. Després que s'hagin retirat els molls i els elements marítims, ara es procedirà a desmantellar les construccions i els accessos, amb treballs que duraran mesos. Els responsables hauran d'estar molt alerta de no generar danys ambientals colaterals per l'impacte de les pròpies obres. I també de què amb el transport de runes i deixalles no s'afavoreixi l'expansió d'espècies exòtiques invasores (com el cas de l'ungla de gat, la planta que es veu a la fotografia inferior, o de la formiga argentina, molt abundant a la zona).

Una actuació de desmantellament sense precedents al nostre país i que d'aquí a unes dècades podria ser un fet habitual. En qualsevol cas el desmantellament del Club Med exemplifica els elevats costos econòmics i els riscos de desfer allò que mai s'hauria d'haver executat.

Adéu Club Med... Natura a punt per renèixer!

Val a dir que he manllevat aquestes precioses fotos de l'Atzucac http://latzucac.bloc.cat/ on van aparèixer ara fa un any.

La MAT pren forma

2008-02-02T13:06:00.000+01:00

Aquesta notícia, apareguda a Vilaweb (www.vilaweb.cat), ens apropa a la realitat de la MAT en el territori. La construcció del ramal que ha d'arribar a l'estació transformadora de Puigsardina, ha rebut una forta oposició tant a Sta. Coloma de Farners i Riudarenes, com a d'altres pobles de La Selva.

"El ramal que connectarà amb la subestació de Riudarenes tindrà 37 torres i sortirà de Santa Coloma. Red Eléctrica ja té definit un traçat que properament sortirà a exposició pública.

ANNA PUIG. Riudarenes - Red Eléctrica ja ha definit un traçat del ramal que connectarà la línia de 400 kV amb la subestació de Riudarenes, que properament sortirà a exposició pública. Aquest ramal començarà a Santa Coloma (i no a Sant Hilari com es preveia inicialment) i tindrà 37 torres. Afectarà, principalment, zones boscoses on no hi ha cap infraestructura, només camins veïnals. Tant l'alcalde de Santa Coloma, Antoni Solà, com el de Riudarenes, Jordi Gironès, s'hi oposen per la gran afectació al medi. El traçat és provisional i en alguns trams podria variar alguns centenars de metres, però no ostensiblement. En total, s'instal·laran 37 torres (19 a Santa Coloma i 18 a Riudarenes), que tindran una alçada d'entre 19 i 49 metres. Tant l'Ajuntament de Riudarenes com el de Santa Coloma ja han rebut aquesta proposta i es preveu que el projecte definitiu es posi aviat a exposició pública per tal que, tant les administracions com els afectats, puguin presentar-hi al·legacions. La principal novetat és que l'inici del traçat serà a Santa Coloma, i no a Sant Hilari com s'havia dit en diverses ocasions. En concret, el ramal comença a la torre 134 de la línia entre Sentmenat i Bescanó, a la zona de la castanyeda del Puig. Llavors travessarà de ple el terme de Santa Coloma, per la baga de Penyes, el coll de la baga Nova, la baga de can Salvatgina, el prat del Bagí i les Roques d'en Planes fins al límit del terme municipal. D'aquest tram del traçat cal destacar que la infraestructura passarà a poc més d'un quilòmetre de distància del castell de Farners i a tocar d'algunes ermites properes a la capital de la Selva. Després, el traçat ja s'endinsa al terme de Riudarenes. Així com al de Santa Coloma, els terrenys afectats són bàsicament zones de boscos (com els del Far i can Barrot, per exemple). Passarà a prop de l'ermita d'Argimon i del nucli de l'Esparra, continuarà per la zona de la Riera i arribarà prop del polígon, on es farà la subestació elèctrica.

ELS ALCALDES, EN CONTRA. L'alcalde de Riudarenes, Jordi Gironès (AIR-PSC), afirma que se sent «respectat» perquè tant Red Eléctrica com el Departament d'Energia de la Generalitat «han informat prèviament del traçat». No obstant, manté la seva posició contrària al traçat. «No entraré a discutir la necessitat o no de la línia. El que no entenc és per què no es tria un traçat més raonable. Si aquest ramal ha d'alimentar el TAV, el més lògic seria que sortís de Bescanó i seguís el traçat del tren d'alta velocitat fins a Riudarenes», va dir. Per la seva banda, l'alcalde de Santa Coloma, Antoni Solà (CiU), creu que el ramal hauria d'anar soterrat i paral·lel al corredor del TAV. «El traçat que proposen tindrà una afectació molt important al territori. És millorable i espero que s'hi repensin», va dir."

Destrossem... que ja rumiarem després

2008-01-25T18:50:00.000+01:00

Continuen les obres del TGV a Riudarenes (La Selva), en imatges de Salvador Soler. No hi fa res que foradar Barcelona sigui un problema i que el tren trigui anys i panys en arribar a la comarca. No hi fa res els impactes socials, paisatgístics i ambientals de mantenir unes obres exageradament llargues. Com es pot fer una infrastructura tan impactant amb aquesta total manca de planificació?

El desastre urbanístic del litoral

2008-01-22T17:54:00.000+01:00

Val la pena llegir 'La Contra' d'avui a la Vanguàrdia http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html. En l'entrevista de Lluís Amiguet, Andrew Williams, assessor internacional d'inversions immobiliàries, destrossa literalment el model espanyol d'urbanització de les costes. L'anàlisi té molt més valor perquè prové d'un expert del propi sector immobiliari.

Vagin aquí alguns fragments que no tenen desperdici:

"La costa española - en especial la Costa del Sol y Benidorm- es hoy ejemplo en el mundo de lo que no hay que hacer en las áreas emergentes de inversión inmobiliaria."

"Ha faltado planificación urbanística y las infraestructuras son pobres e insuficientes. Muchas de las urbanizaciones que se han construido en la costa son burbujas aisladas del tejido urbano tradicional. Usted compra un apartamento o un chalet y vive aislado en su urbanización con servicios deficientes y sin oferta cultural o social ni continuidad con el tejido urbano, y... ¿quién quiere vivir en una burbuja? "

"Un pedazo de costa virgen se puede arruinar en unos meses, pero recuperarlo es imposible: se pierde para usted y sus descendientes. Una vez se ha plantado el ladrillo sin respetar el patrimonio natural y cultural, que es lo que mantiene el valor de una inversión residencial, el valor de esa propiedad empieza a degradarse."

"Las decisiones trascendentales que comprometían la riqueza natural de la costa española se han dejado en manos de políticos locales que no han sabido, no han podido o no han querido resistir la presión de los constructores. No ha habido planificación urbanística a tiempo y la que existía se ha ignorado con total impunidad y a menudo con la connivencia de los partidos políticos."

"El afán de lucro es legítimo, pero, si sólo pensamos a corto plazo, lograremos muy poco beneficio a cambio de toda nuestra riqueza natural. Si vamos demasiado rápido, generamos una burbuja residencial en el espacio, al crear construcciones aisladas del tejido urbano, que necesita años para tejerse, y una burbuja especulativa en el mercado que enriquece a unos nuevos ricos."

"Son los recursos naturales y culturales los que mantienen el valor de una inversión inmobiliaria: si los destruye para edificar sobre ellos, después de la euforia sólo tendrá un montón de ladrillos bajo el sol."

Quina raó que té!

Impactes afegits

2008-01-21T10:12:00.000+01:00

La Riera de Santa Coloma entre Riudarenes i Hostalric (La Selva), espai protegit pel PEIN, és un corredor natural de pas en direcció nord-sud. No és d'estranyar que a la seva riba s'hi hagin situat camins, carreteres i ferrocarril. En les darreres dècades hi han proliferat també línies elèctriques i urbanitzacions, que s'afegeixen a altres usos ambientalment impactants com les extraccions d'àrids i les pedreres. Ara, l'arribada de la MAT i del TGV acaben de perfilar un paisatge cada cop més transformat, un relleu cada cop més trastocat. En són exemples les obres del TGV, amb el viaducte que travessa la Canal de Soliba (o Soliva als mapes), un afluent de la riera de Santa Coloma, i el túnel que travessa Serrabou.

Preparatius per la MAT

2008-01-16T12:34:00.000+01:00

Moviments de terra a prop del Puig Ardina (Riudarenes, La Selva) per construir-hi una estació transformadora de la MAT. Aquesta sembla que abastirà el TGV que passa a tocar. Els terrenys de les imatges eren, fins fa ben poc, pinedes i camps. Les fotos, ben artístiques com sempre, són de Salvador Soler, a qui aprofito per agrair-li la seva valuosa aportació!

El creixement de Sils

2008-01-11T14:49:00.000+01:00

Les grues fan l'agost a Sils, mentre el molí de pou, ús tradicional de l'energia del vent, cau pel seu propi pes. Les fotos estan fetes a dues zones d'expansió urbanística de Sils (La Selva) que envaeixen conreus seculars. Les primeres prop del casc urbà, la darrera als camps sota les Mallorquines; desembre de 2007.

Tornen els trens

2007-12-19T23:14:00.000+01:00

Corren els trens, la llum de la pobra gent, pobra,

fa senyal d'un camí basardós i tenaç

d'una Europa en plena nit.

Tornen els trens d'un temps que tots pensàvem lluny.

I ens desperta el "traqueteig" de rodes i de llops,

la negror d'un temps que és tan a prop,

la vergonya per no haver dit: prou.

Lletra: Lluís Llach (Els trens de Kosovo)

Fotos: Salvador Soler (Túnel del TGV a Sarrians, La Selva)

Soterrar la MAT?

2007-12-19T23:02:00.000+01:00

La proposta del mediador europeu Mario Monti és soterrar la MAT quan travessi el Pirineu. El ministre Clos diu que s'ho estudiaran. Però en qualsevol cas, perquè soterrar allà i no en altres llocs? I a més, soterrar la MAT és fer la MAT. I donar ales a aquest model insostenible de consum d'energia, de consum de territori, de malbaratament de recursos, d'emisió de CO2. Es que no hi ha altres solucions? Es que altres models de desenvolupament humà són impossibles? O és que no tenim tècnics, empresaris i polítics que s'ho creguin com per probar-ho?

Això era un riu

2007-12-11T23:13:00.000+01:00

Això era un riu, el Ridaura. Era tan sols el riu que va formar la Vall d'Aro amb la famosa Platja Gran de la Platja d'Aro. Ara l'estan endagant, com es veu a les imatges, preses fa pocs dies a Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà). Endagar és, segons el diccionari de la llengua catalana, arranjar, endreçar, donar a alguna cosa una direcció adequada, un bon camí a seguir. Calia això, ja que els rius tenen el mal costum de passar massa a prop de les cases. A més, tenen l'encara pitjor costum de portar molta aigua de tant en tant i provocar inundacions. Segur que un cop endagat (un eufemisme de canalitzar-lo, d'encimentar-lo) i sense obstacles l'aigua anirà molt més ràpid cap al mar quan plogui molt. Jo em pensava que l'aigua a major velocitat té una major força destructiva, però segur que estic equivocat!

Des de la desembocadura fins a Castell d'Aro són uns tres quilòmetres, els que estan endagant. L'últim tram on encara no han tallat la vegetació és el més proper a la desembocadura, el que es veu a la darrera foto. Allà hem vist com es concentren els ànecs coll verds, les polles d'aigua, els faisans i altres animals que de segur han fugit de la zona talada. D'aquí a uns dies no els quedarà ni això.

On van a parar les carreteres obsoletes?

2007-12-07T18:56:00.000+01:00

A jutjar per les imatges van a parar als camps de conreu. Els grans trossos d'asfalt s'aboquen formant immenses piles. Què en faran després? De moment, però, és una bona mostra del respecte que tenim per la terra d'on obtenim els aliments.

Aquestes fotografies, preses avui mateix, són a tocar de les obres de desdoblament de la C-35 a Llagostera (Gironès). Una imatge idèntica es veu, així mateix, a les obres de conversió de la N-II en autovia a Fornells de la Selva.

Espai protegit?

2007-12-02T18:01:00.000+01:00

Aquí tenim l'hostal de l'Arrupit i el Puig Ardina vistos des de l'oest, a peu de les obres del TGV, en imatges recents de Salvador Soler. L'hostal s'esmenta ja en els mapes del segle XVI i sembla que va tenir gran importància ja que es trobava al peu de l'antic Camí Reial (l'actual carretera de Mallorquines a Hostalric). Més tard va funcionar com a molí i per això se'l coneix també com el molí de l'Arrupit. Per a saber-ne més, val la pena consultar les fitxes del Patrimoni de la Selva (fitxer 1) de Joan Llinàs i Jordi Merino, editades pel Consell Comarcal de la Selva.

Del Puig Ardina (o Puigsardina) ja n'hem parlat en anteriors ocasions però val la pena aquesta imatge on es veu el turó tallat per la seva banda nord. Aquest és un espai d'interès natural, és a dir un espai legalment protegit per una legislació (el PEIN) de 1992. Aquesta llei obliga a l'establiment de les mesures necessaries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paissatgistics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseixen. Però es veu que això ens ho podem saltar a la torera quan convingui!

La infrastructuritis feta eslògan

2007-12-01T21:53:00.000+01:00

La manifestació d'avui de la Plataforma pel dret a decidir s'ha mogut sota un lema molt clar: "Tenim el dret de decidir sobre les nostres infrastructures". D'acord. Però jo em pregunto, i si li donem la volta? "Tenim el dret de decidir sobre les infrastructures que NO volem". Hi estarien d'acord també els màxims promotors d'aquesta moguda? Els de Convergència i Unió, que durant 23 anys van governar Catalunya, em sembla que no van escoltar el clams de la gent, el dret dels afectats a decidir. I si no, que els ho expliquin a tots els que es van moure per salvar Bracons i la Vall d'en Bas, per evitar les torres d'alta tensió al Montseny i a les Gavarres, per salvar la Vall de Sant Daniel, per evitar el TGV, i per tantes altres causes. I el govern tripartit que tenim ara segueix una línia molt semblant, malauradament per a tots aquells que van posar-hi esperances d'un canvi real. Dret a decidir, sí. El dret dels ciutadans organitzats, el dret de rebre informació transparent, de participar de les decissions, el d'una democràcia participativa.

Ferida oberta

2007-11-26T13:07:00.000+01:00

Ferida oberta és la que fan les obres del TGV al seu pas pel territori. Les imatges parlen per elles mateixes. La casa que es veu és Can Martorell, als afores de Riudarenes (La Selva) i la visió recorda totalment el cas de Can Fonalleda, que vam mostrar fa uns dies. A tocar de la casa, passava el camí que sempre ha comunicat Riudarenes amb el nucli de Malorquines, a Sils. Des de fa molts mesos l'han esborrat aquestes obres. Això obliga als vianants i ciclistes a fer una gran volta o bé a arriscar-se a passar per una carretera de molt de tràfic.

Manca de sensibilitat i manca de previsió és el que ens demostren els responsables d'aquesta infrastructura.

L'article d'en Monzó

2007-11-17T17:09:00.000+01:00

Val la pena reproduir aquí el fragment final d'un article recent d'en Quim Monzó a la Vanguardia. Diu així: "¿Y esa empresa (REE, que ha demostrado perfectamente su negligencia y su incapacidad) es precisamente la que desde hace años se dedica a leer la cartilla a los ayuntamientos que se oponen a que construyan laMAT de la forma bárbara como la quieren construir? ¿Esos ineptos son los que dicen que la MAT es una bendición del cielo y que no la hacen para forrarse sino porque la gente es muy comodona y quiere tener aire acondicionado en casa? Y aún pretenden que la gente les crea."

Es reconfortant llegir opinions tan lúcides i contundents de part d'algú amb la repercussió mediàtica d'en Quim Monzó. Imagineu-vos la cara dels que remenen les cireres a REE en llegir aquest article!

A la vora del precipici

2007-11-14T10:55:00.000+01:00

El lliurament ahir del premi Catalunya al gran biòleg Edward O. Wilson ens recorda, un cop més, la responsabilitat que la humanitat té en la preservació del seu entorn. Malauradament, la pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic, la destrucció dels hàbitats naturals, la contaminació i la sobreexplotació dels recursos naturals, lluny de minvar segueixen la seva cursa cega. Ens apropem perillosament a la vora del precipici mediambiental, d’on una caiguda seria fatal.

A la vora del precipici també han deixat a Can Fonalleda les obres del TGV. El relleu suau del turó selvatà s'ha convertit, per art del capital, en un mur de ciment. Però, tornem un moment enrere. Segons ens explica Salvador Soler, l’autor de les imatges, aquesta masia era de les més importants del terme de Massanes (La Selva). Fa més d’un segle els seus terrenys ja van patir el tall de l’arribada del tren convencional, però ara la cicatriu del TGV és brutal. No ha de ser fàcil poder viure així... a la vora del precipici.

Collsacabra i Puigsacalm

2007-11-12T23:01:00.000+01:00

Afortunadament, no tots els espais estan desnonats. En aquests paisatges del Collsacabra sembla regnar l'harmonia entre humans i natura; esperem que per molt de temps sigui així. Les fotografies, del setembre de 2007, són d'una bonica ruta que va de Falgars (Garrotxa) a Cabrera (al límit amb Osona). Però a les dues imatges superiors, la carena del Puigsacalm ens porta els ecos de la construcció/destrucció de l'eix Vic-Olot per Bracons.