divendres, 21 d’agost de 2009

La transparència de la MAT

Reproduïm l'article de Joan Martí Colomer publicat el 16/8/2009 a El Punt:

MAT: NI DIÀLEG , NI DADES , NI TRANSPARÈNCIA

Es fa difícil respondre cada dia a les provocacions d’aquells que ens encasellen dins la “cultura del no” sense escoltar els nostres arguments. En canvi, per desemmascarar la suposada voluntat de diàleg i transparència que asseguren tenir els promotors de la MAT, només cal que ens fixem amb el que ha passat, està passant i ho comparem amb el procés que hi va haver a la Catalunya Nord.
Al Principat no hi ha diàleg. Un exemple el tenim en la reunió “secreta” que vam tenir ,( a Barcelona, a la seu de la C.E.) , amb el responsable europeu per a l’interconnexió, Mario Monti. Ens pretenia vendre el soterrament de la MAT fins a Santa Llogaia com una victòria i fer-nos creure que ell només tenia potestat sobre la part transfronterera de la línia. Se li van pujar els colors quan li vam ensenyar un document de l’ aleshores ministre d’Indústria espanyol, Joan Clos, que assegurava que el responsable de la línia des de Sentmenat fins a Baixàs és Mario Monti. El responsable europeu es va posar vermell i es va queixar de les formes dels governs espanyols i català en tot el procés. Un fet que també ha denunciat, amb dos informes, el Síndic de Greuges a Brussel·les.
Al Principat, a més, tampoc hi ha transparència. En un informe recent titulat “Anàlisis del Metabolisme Energètic de l’Economia Catalana”, coordinat per Jesús Ramos, que depèn del departament de vicepresidència de la Generalitat, es reconeixia que els balanços d’energia de Catalunya no es publiquen des de començaments dels anys noranta. Aquests, són bàsics per entendre la situació de l’economia catalana i poder fer-ne una planificació ambiental i energètica. Això ha passat desapercebut i cap partit ha demanat les dades que es van deixar de publicar. En canvi, aquests mateixos partits van beneir en el seu dia que el director General d’Energia de la Generalitat fos Agustí Maure, ex número 2 de Red Eléctrica Española, una de les empreses promotores de la MAT. Per decència democràtica hi haurien d´haver dimissions, si fossim un pais normal.
En aquest estudi també es reconeix l’elevada dependència de les importacions d’energies no renovables com el petroli i el gas. Fonts d’energia que provenen de països inestables, on hi ha una creixent tensió pels recursos (les nombroses i actuals guerres de recursos). Aquest escenari fa preveure un augment dels preus molt preocupant per un país dependent com el nostre.
Així doncs, aquest informe, com ja venim dient nosaltres des de fa temps, trenca amb el paradigma del “créixer és progrés” i reconeix que l’única solució és l’estalvi, l’eficiència i la promoció de les energies renovables. Quelcom que l’Estat Espanyol no està fent, essent un dels estats europeus que menys aplica el protocol de Kyoto .I és parla de sostenibilitat ¡
Fer creure que amb la MAT aquest risc es dilueix és una fal·làcia, atès que totes les economies occidentals, (la francesa amb la que ens hem d’interconnectar inclosa), són dependents energèticament. L´urani per fer treballar les centrals nuclears no serà “etern”...a part dels perills dels residuos nuclears, encara no resolts.
L’informe en qüestió també reconeix un altre dels nostres arguments respecte a la central de cicle combinat de gas de Vilanna-Bescanó. A Catalunya la generació elèctrica amb gas sol consumir el 25% del gas destinat a tot l’Estat Espanyol. Cada cop hi ha una major integració entre els sistemes gasista i elèctric. Davant d’un dèficit d’abastament o de distribució de gas quedarien afectats els sectors industrials i de generació d’electricitat, sense comptar amb alternatives a curt termini. Per tant dir que la MAT aportarà més seguretat energètica és tenir poca visió, o molts interessos ocults.
Utilitzar ara la MAT com excusa per evacuar els grans parcs de l´Empordà, amb projectes com el de Gamesa amb molins de 184 metres d´alçada, ens sembla horrorós. En un moment en que es podria planificar des del i pel territori es torna a donar màniga ampla a les grans empreses que fins fa poc es dedicaven al negoci del totxo. Es veu que ara els diners es fan amb les energies renovables.
Davant aquesta situació la transparència que pregonen els poders polítics i econòmics és en realitat fer veure que s’escolta quan la decisió ja està presa. Amb aquesta actuació aconsegueixen el que busquen. Que la persona del carrer passi de la política i els deixi el camí ben ample per seguir fent de les seves amb tot el suport de certs mitjans i dels “aduladors” a sou. Però han de saber que hi ha entitats que pensem que tot això és massa important per deixar-ho només en mans dels “escollits” i que vigilem cada pas que fan. No abaratim el somni!