dilluns, 22 de març del 2010

Homes i dones del cap dret

Mentre vaig cap a la feina escoltant Icat fm, sona "Homes i dones del cap dret", una de les darreres cançons del mestre Quimi Portet. En el temps que dura la cançó, puc veure, sense gaire esforç, una excavadora menjant-se un tros de turó i un camió carregat de porcs cap a l'escorxador. Premonició o fet habitual?

Homes i dones del cap dret

D'esquena al mar i a la muntanya; completament al marge
de l' activitat industrial; sota una col, canta el poeta:

Des d'una àrea de servei,
la meva terra
es com un parrac grapejat;
un país vençut pel davant
i pel darrere; I
d'atrotinada dignitat.

Adéu turons amics,
adéu rieres,
boscos d 'alzines i de roures i fagedes.
Muntanyes del meu cor,
adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.

Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:

Sona una guitarra
i el solet no vol sortir;
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.

Hola pudors d'infern
brutes i abjectes;
d'animals escorxats, sentor de sang i merda.

Adéu olors d'abans
fenc, trepadella;
d'espígol dolc i farigola a l'escudella.
Adéu amor, bonica,
la millor amiga
adéu rateta que escombrava l'escaleta.
I allà a sota una Col,
canta el poeta:
Homes i dones del cap dret, adéu per sempre.

Puestu oficial de Quimi Portet

ICat fm

diumenge, 14 de març del 2010

Temporal de neu: l'endemà







L'endemà del temporal de neu a l'entorn del carrer de les Mallorquines (Sils, la Selva). El silenci de l'autopista tallada, els pocs cotxes i avions que s'atrevien a moure's, ajudaven a retrobar la idea aquella de la 'serena bellesa'.

dissabte, 13 de març del 2010

Temporal de neu: el dia zero






Fa poc més d'un any aquest bloc es feia ressó del fort temporal de llevant del dia de Sant Esteve de 2008. Aquell temporal va deixar destrosses al litoral urbanitzat i neu cap a l'interior de la Selva, la Garrotxa i Osona, entre d'altres. El temporal d'aquest dilluns, el del 8 de març de 2010, també es recordarà durant molt de temps. En aquest cas les destrosses no han vingut del mar, sinó dels núvols i el vent. La neu humida s'enganxava als arbres, les cases, les carreteres i els cables elèctrics. Cotxes atrapats a les carreteres i torres elèctriques trencades han estat algunes de les imatges tòpiques d'aquest temporal. Aquí van altres fotografies, menys dramàtiques, d'un moment fort del temporal, cap a les 5h de la tarda, preses prop de l'Hostal de Mallorquines (Riudarenes i Sils, La Selva).

Crec que aquesta tempesta ens ha de servir per a reflexionar fins a quin punt depenem del transport i de l'electricitat per al nostre dia a dia. Fins a quin punt depenem també de les voluntats de les grans empreses i dels polítics a l'hora d'afrontar, com a ciutadans, situacions límit. I quines són les accions que podem fer per autoprotegir-nos, per dependre menys del subministrament exterior, per ser més autosuficients.