Bon Nadal... per a tothom?

Mentre alguns poden pagar fiances exhorbitades i estan menjant els torrons a casa seva, altres continuen empresonats i ho estaran fins l'any vinent. Entre els primers estan els imputats en trames de corrupció urbanística, com l'ex-alcalde de Santa Coloma de Gramanet. Entre els segons, els activistes de Greenpeace, com el Director de Greenpeace-Espanya Juantxo López de Uralde, que es van atrevir a desplegar una pancarta a la cimera del clima de Copenhage durant un sopar de caps d'estat. La pancarta era, això sí, altament subversiva, deia: "Els polítics parlen. Els líders actuen."

La creació del sòl

Heu vist el darrer número d'Info Catalunya, la revista de la Generalitat? Dedica tres pàgines al pacte nacional d'infraestructures. I parla, en els subtítols de "la creació del sòl per a activitats productives". Mes endavant ho detalla: "S'urbanitzaran 6000 ha per a instal·lar-hi noves empreses i s'impulsarà la millora i creació de polígons industrials i centres logístics que permetin el transport de mercaderies."

Doncs mira que jo em pensava que el sòl era la capa fèrtil del terra, la base dels ecosistemes terrestres que sustenten la vida i dels múltiples serveis ambientals que aquests ens ofereixen, com ara la producció d'oxigen, la fixació del CO2 o el manteniment de la pròpia fertilitat del sòl. Però no, urbanitzar 6000 ha és el que necessita Catalunya, i ho farem gràcies a la "la creació del sòl per a activitats productives". La producció de l'ecosistema no compta, el sòl que hi ha tampoc. El que compta és que encimentarem 6000 camps de futbol per continuar amb el mateix model productiu que hem tingut fins ara. És clar, ara ho entenc; és el sòl industrial. Ja podem borrar del diccionari l'acepció científica de la paraula.

Com una paradoxa, a la pàgina següent, dediquen quatre línies a parlar de la Conferència de Copenhage, la COP15: "Tots contra el canvi climàtic" ho titulen. I ens aconsellen utilitzar bombetes de baix consum, desconnectar els aparells, posar el rentaplats quan sigui ple, i altres consells per l'estil. Gràcies, però ja fa temps que ho fem. I vosaltres, el govern, que feu els deures?

Suport a la Reserva Marina de les Illes Formigues

Si els teus valors són els de la protecció del medi ambient i del patrimoni natural, t'interessarà la campanya ciutadana per a la creació de la Reserva Marina d’Interès Pesquer de les Illes Formigues-Costa Brava. Pots llegir el manifest que s'ha redactat per tal de promoure aquesta reserva i adherir-te si hi estàs d'acord. Per entrar al seu web (http://reservamarinaformigues.org/) tan sols has de clicar sobre el logo blau d'aquí sobre.

En front de la corrupció urbanística

CONVOCATÒRIA de la UNIÓ DE PLATAFORMES
a la MANIFESTACIÓ ANTICORRUPCIÓ
21 de Novembre a les 18h
a la Plaça de SANT JAUME de Barcelona

La UNIÓ DE PLATAFORMES, espai de cooperació entre 50 plataformes i entitats cíviques d'arreu de Catalunya, unides en el propòsit de defensar el territori, el medi ambient, el paisatge i els valors culturals de la depredació, la corrupció i la cobdícia (v. www.Uniodeplataformes.org), davant dels fets descoberts per l'acció judicial en el CAS PRETORIA, que coincideix amb les lluites locals de les Plataformes UP Oliveretes de Viladecans, les Agulles de Gavà, NoalPlaCaufec-Porta de Barcelona d'Esplugues, Plataforma per la retirada del PDUSC de la Conca d'Ódena, Salvem l'Anoia, i indirectament Salvem Montserrat i l'Associació cultural del Montserrat, en solidaritat amb totes les entitats cíviques afectades per casos similars arreu del país,
crida la societat a combatre la impunitat, l'oblit, la indiferència i la resignació front la corrupció urbanística,
a través d'aquest

COMUNICAT

La tendència imperant en el sistema democràtic occidental persegueix el creixement econòmic sostingut com a base d’un suposat benestar. Això ha generat un estil i unes pràctiques que s'han instal·lat com un virus en la societat i en les mateixes administracions públiques. Ha reproduït a tot arreu el mateix model homogeni, sense consideracions quant a l’impacte en les formes de vida i la identitat cultural dels pobles, prioritzant sempre el benefici econòmic per sobre de l’ésser humà.

Aquestes polítiques han facilitat la sobre explotació dels recursos naturals i l’acumulació d’un seguit d’agressions irreversibles sobre el medi ambient i el paisatge, que a Catalunya ha provocat el naixement arreu del país d’un nombre insòlit de plataformes i entitats cíviques locals que treballen per evitar els efectes negatius de les polítiques agressives sobre l’aire, l’aigua, el sòl, el subsòl i els recursos energètics. Els efectes perniciosos d’aquestes polítiques degraden la dignitat de la planificació territorial i de l’urbanisme, entesos com l’art d’establirl’hàbitat humà en harmonia amb la natura, i finalment recauen sobre les persones.

Davant la freqüent impunitat de les il·legalitats, i la llei del silenci forçada sobre les accions civils que plana sobre els mitjans de comunicació, encoratgem a sortir de la passivitat i a trobar l'atreviment mitjançant l'agrupació veïnal en plataformes i entitats locals, i la coordinació entre aquestes en un grup el més gran possible.

Conscients que cada agressió local afecta al conjunt, i que la problemàtica de cada agrupació local representa un aspecte més de la mateixa problemàtica global, les entitats de la UP aposten per la unitat en l’acció com l’eina de la societat civil per contrapesar de manera efectiva les actuacions privades i públiques destructives, i combatre el fre institucional a una autèntica participació ciutadana en les decisions sobre el territori.

El caràcter compromès de l’Unió de Plataformes per enfrontar els conflictes territorials i socials, queda garantit pel perfil a-partidista i social , independent de finançaments econòmiques, de totes les entitats UP, el fonament de les quals és precisament intentar equilibrar i, si cal, plantar cara pacíficament, als interessos i a la cultura economicista que impliquen la degradació del nostre entorn natural i de la nostra qualitat de vida.

Amb aquestes idees com a fons, i per construir entre tots aquesta àmplia força social, que permeti emplaçar els conflictes puntuals en un context més ampli i assolir els objectius locals i conjunts, us convidem a adherir-vos al Manifest de la Unió de Plataformes (v. www.Uniodeplataformes.org, info@uniodeplataformes.org).

En concret, avui cridem tothom a defensar els bens comuns de l'expoli, a combatre la corrupció a tot arreu,

manifestant-vos el 21 de novembre a les 18h

a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona

Resultat de l'Acció pel Clima de Girona

Aquest bonic fotomontatge (obra de '24 imatges x segon': Pere Teixidor, Quim Paredes i Jaume Llorens) és el resultat de l'Acció pel Clima a Girona del passat 24 d'octubre, de la que informàvem en anteriors missatges. Per a mi, aquesta imatge resumeix perfectament tres conceptes: clima, vida i humans. El clima, l'atmosfera al voltant de la Terra. La vida que es sustenta en el clima i també el modula. I els humans que transformem el clima però alhora som capaços de moure'ns pel canvi.

La imatge en 360 graus es pot veure a:
http://www.vistes360.com/350/

El video del making of:
http://vimeo.com/7305416

Accions pel clima a tot el mon

Èxit de l'acció pel clima a tot el món.

El passat dissabte és van portar a terme 5245 accions pel clima a 181 països de tots els continents, Antàrtida inclosa, amb el lema de reduïr la concentració atmosfèrica de CO2 per sota de les 350 part per milió. Aquesta jornada demostra que els humans ens estem desvetllant per un canvi de model energètic i econòmic que eviti les negres previsions ambientals per un futur proper.

Moltes fotos que val la pena veure i més, a la web dels organitzadors:
350.org

Acció pel clima a Girona

Amb pocs però motivats participants aquest matí ha tingut lloc a Girona, vora el Ter, una acció a favor del clima. Hi ha hagut una actuació musical-artística, i s'ha fotografiat un mosaic fet pels participants amb el número 350 (la concentració de CO2 atmosfèric que els ciutadans reclamem que els governs es comprometin a aconseguir). Allà mateix hi havia una petita fira amb tallers pels més petits i expositors per a l'estalvi d'energia.

Dia Internacional d'Acció pel Clima

El proper 24 d'octubre, es celebrarà el Dia Internacional d'Acció pel Clima. Es portaran a terme més de 4000 actes a 170 països, en el que alguns consideren ja el dia d'acció ecologista de major abast de la història. Hi haurà manifestacions a les grans ciutats i accions espectaculars que inclouen escalada dels cims més alts del planeta, manifestacions subaquàtiques a països insulars amenaçats per la pujada del nivell del mar, aconteixements esportius, actes ciutadans diversos... Tot això busca conscienciar els dirigents de les nacions del món per tal que arribin a un bon acord per al clima en el marc de la Conferència de Copenhague el desembre d'enguany.

En totes aquestes accions prendrà un protagonisme especial el número 350. Aquest número fa referència a 350 parts per milió, la concentració atmosfèrica de CO2 que els principals climatòlegs mundials han afirmat que seria segura per als humans i per a la Biosfera. Actualment ens trobem a 387 parts per milió i aquesta concentració creix ràpidament, essent responsable principal del canvi climàtic i els seus efectes.

Per a més informació sobre 350 i les acions que es portaran a terme a prop nostre:

http://www.350.org/es

Entre les accions a Catalunya, destaca la que tindrà lloc a Girona. Acció a les Ribes del Ter, aquest dissabte 24 d’octubre a les 11 del matí al Parc de les Ribes del Ter.

http://www.girona.cat/mediambient/index2.php?valor=76675

Trobades per a la cooperació local

Informació de la Xarxa pel Decreixement:

Trobades per a la cooperació local
Comarques Gironines - 17 i 18 d'Octubre, Mas Franch

Moltes persones pensem que la crisi multidimensional (ecològica, econòmica, política i social) i la crisi del creixement (financera i energètica) que afrontem avui en dia són un motiu i una oportunitat per deixar enrere el capitalisme. Per això, ens estem agrupant arreu del territori, apostant de forma cada vegada més ferma i conscient per construir col·lectivament una nova cultura política, del treball, de la vida i de la nostra relació amb la natura. Volem fer passos per engegar una nova societat, que ens permeti treballar i viure dignament, que no necessiti el creixement econòmic il·limitat i no fomenti l'acumulació de poder en poques mans.

Amb aquest propòsit, el proper 17 i 18 d'octubre de 2009 es duran a terme unes "Trobades per a la cooperació local" a diversos territoris dels països catalans.

Si vius a les comarques gironines, trobaràs tot allò bàsic per a la participació en aquesta trobada a: http://decreixement.net/node/1316

Vilanna, dos anys després

El dos d'octubre del 2007 ens fèiem ressò d'una caminada popular contra la MAT a Vilanna, en terme de Bescanó (Gironès). En les fotografies que vam publicar es veien els conreus on s'havia d'instal·lar la central tèrmica associada a la MAT. Ara, en Pep Armengol ens fa arribar imatges d'aquella vall dos anys després. La diferència és evident entre la imatge superior del 2007 i la resta del 2009.

El paisatge preferit de Catalunya!

Un viatge amb avió. Els primers minuts des de l'enlairament o en apropar-se l'aterratge són una bona oportunitat per copsar la salut del paisatge d'un país. Mentre l'avió dibuixa un semicercle per encarar la pista de l'aeroport del Prat, passem com si res de l'Alt Penedès al Garraf, i d'aquest al Baix Llobregat. Entre les pinedes s'albiren urbanitzacions, algunes inmenses, qui sap si de cases a penes ocupades un mes l'any. També es veuen les carreteres, els polígons, els ports, les pedreres i les cimenteres que es nodreixen de la pedra del massís del Garraf. Apropant-nos més encara s'intueix el desviament del Llobregat, l'ampliació del port i les pistes d'aterratge en terrenys del Delta, espai natural "protegit". Mònica Terribas, Raquel Sans: aquest és el vertader "Paisatge favorit de Catalunya"!

La transparència de la MAT

Reproduïm l'article de Joan Martí Colomer publicat el 16/8/2009 a El Punt:

MAT: NI DIÀLEG , NI DADES , NI TRANSPARÈNCIA

Es fa difícil respondre cada dia a les provocacions d’aquells que ens encasellen dins la “cultura del no” sense escoltar els nostres arguments. En canvi, per desemmascarar la suposada voluntat de diàleg i transparència que asseguren tenir els promotors de la MAT, només cal que ens fixem amb el que ha passat, està passant i ho comparem amb el procés que hi va haver a la Catalunya Nord.
Al Principat no hi ha diàleg. Un exemple el tenim en la reunió “secreta” que vam tenir ,( a Barcelona, a la seu de la C.E.) , amb el responsable europeu per a l’interconnexió, Mario Monti. Ens pretenia vendre el soterrament de la MAT fins a Santa Llogaia com una victòria i fer-nos creure que ell només tenia potestat sobre la part transfronterera de la línia. Se li van pujar els colors quan li vam ensenyar un document de l’ aleshores ministre d’Indústria espanyol, Joan Clos, que assegurava que el responsable de la línia des de Sentmenat fins a Baixàs és Mario Monti. El responsable europeu es va posar vermell i es va queixar de les formes dels governs espanyols i català en tot el procés. Un fet que també ha denunciat, amb dos informes, el Síndic de Greuges a Brussel·les.
Al Principat, a més, tampoc hi ha transparència. En un informe recent titulat “Anàlisis del Metabolisme Energètic de l’Economia Catalana”, coordinat per Jesús Ramos, que depèn del departament de vicepresidència de la Generalitat, es reconeixia que els balanços d’energia de Catalunya no es publiquen des de començaments dels anys noranta. Aquests, són bàsics per entendre la situació de l’economia catalana i poder fer-ne una planificació ambiental i energètica. Això ha passat desapercebut i cap partit ha demanat les dades que es van deixar de publicar. En canvi, aquests mateixos partits van beneir en el seu dia que el director General d’Energia de la Generalitat fos Agustí Maure, ex número 2 de Red Eléctrica Española, una de les empreses promotores de la MAT. Per decència democràtica hi haurien d´haver dimissions, si fossim un pais normal.
En aquest estudi també es reconeix l’elevada dependència de les importacions d’energies no renovables com el petroli i el gas. Fonts d’energia que provenen de països inestables, on hi ha una creixent tensió pels recursos (les nombroses i actuals guerres de recursos). Aquest escenari fa preveure un augment dels preus molt preocupant per un país dependent com el nostre.
Així doncs, aquest informe, com ja venim dient nosaltres des de fa temps, trenca amb el paradigma del “créixer és progrés” i reconeix que l’única solució és l’estalvi, l’eficiència i la promoció de les energies renovables. Quelcom que l’Estat Espanyol no està fent, essent un dels estats europeus que menys aplica el protocol de Kyoto .I és parla de sostenibilitat ¡
Fer creure que amb la MAT aquest risc es dilueix és una fal·làcia, atès que totes les economies occidentals, (la francesa amb la que ens hem d’interconnectar inclosa), són dependents energèticament. L´urani per fer treballar les centrals nuclears no serà “etern”...a part dels perills dels residuos nuclears, encara no resolts.
L’informe en qüestió també reconeix un altre dels nostres arguments respecte a la central de cicle combinat de gas de Vilanna-Bescanó. A Catalunya la generació elèctrica amb gas sol consumir el 25% del gas destinat a tot l’Estat Espanyol. Cada cop hi ha una major integració entre els sistemes gasista i elèctric. Davant d’un dèficit d’abastament o de distribució de gas quedarien afectats els sectors industrials i de generació d’electricitat, sense comptar amb alternatives a curt termini. Per tant dir que la MAT aportarà més seguretat energètica és tenir poca visió, o molts interessos ocults.
Utilitzar ara la MAT com excusa per evacuar els grans parcs de l´Empordà, amb projectes com el de Gamesa amb molins de 184 metres d´alçada, ens sembla horrorós. En un moment en que es podria planificar des del i pel territori es torna a donar màniga ampla a les grans empreses que fins fa poc es dedicaven al negoci del totxo. Es veu que ara els diners es fan amb les energies renovables.
Davant aquesta situació la transparència que pregonen els poders polítics i econòmics és en realitat fer veure que s’escolta quan la decisió ja està presa. Amb aquesta actuació aconsegueixen el que busquen. Que la persona del carrer passi de la política i els deixi el camí ben ample per seguir fent de les seves amb tot el suport de certs mitjans i dels “aduladors” a sou. Però han de saber que hi ha entitats que pensem que tot això és massa important per deixar-ho només en mans dels “escollits” i que vigilem cada pas que fan. No abaratim el somni!

Ampliació N-II

Fa gairebé dos anys encetàvem aquest bloc amb fotografies, fetes el juliol del 2007, de les obres de conversió de la carretera N-II a autovia. Han passat dos anys i les obres continuen. Al mateix indret de Sils (La Selva) l'esborranc és més ample i profund però les màquines segueixen com si només haguessin passat un parell de setmanes. Convertir una carretera com aquesta en autovia pot ser discutible i fins i tot raonable. Ara bé, passar dels 6 carrils actuals (els dos de la N-II més el quatre de l'AP-7) als futurs 12 carrils (quatre de la nova autovia, més dos de la via de servei, més sis de l'AP-7 que també s'està ampliant) potser és un gra massa.

A la primera fotografia s'observen les Agudes del Montseny rera les estructures de formigó. A la darrera s'albira el conegut Hostal del Rolls. Són imatges del 29 de maig d'aquest any.

Història d'un molí

A Mallorquines hi havia un molí. Els dies de marinada pouava aigua per regar el horts del clot. Feien patxoca aquells horts! Hi arribaves per un caminoi flanquejat per bells roures i fins i tot havies de travessar el rec, sobre un improvisat pontet de fusta. A la banda de ponent els horts es convertien en camps i els camps en prats, on pasturaven mandrosament un parell d'eugues. A la banda de tramuntana, els crits dels nens, jugant a pilota en el camp de terra hi posaven l'ambient sonor. I al fons, les casetes del carrer de les Mallorquines acabaven d'enmarcar aquell paisatge.

Això era així no fa pas gaire. Ara, el molí ja no hi és, el que hi trobes és una curiosa barreja. Els camps, abandonats; ermots d'estètica dubtosa. Carrers asfaltats, voreres, clavagueram i llum. I un parell de barracons pel nou institut. I cases, direu? Cinc anys després del pas dels bulldozers tot just en comencen la primera!

La sèrie de fotos mostra l'evolució del molí i el seu entorn al llarg dels darrers anys. Les dues primeres són manllevades del bloc 'Sils, com més serem més riurem' http://silsdelaselva.wordpress.com/. La tercera és del desembre del 2007 i ja va aparèixer a 'Espais Desnonats' quan parlàvem del creixement de Sils. La darrera és del maig d'aquest any i el molí ha desaparegut.

Contra el ciment

Les cançons de caire ecologista són poc freqüents al nostre país. I encara ho són menys les que parlen explícitament de la destrucció del territori. Fa un temps parlàvem de la cançó "Per la Punta (l’Horta i el Cabanyal)" d'Òscar Briz i avui m'agradaria posar aquí la lletra de "Contra el ciment" de Pau Alabajos. Ambdós són cantautors valencians... alguna cosa passa al País Valencià que ressonen els tambors contra el ciment!

Podeu veure'n un video a:
http://es.youtube.com/watch?v=GS3T5FopQzc

Barris de segona que veuen passar el temps
platges asfaltades, formigó per tot arreu
grues i bastides, edificis, gratacels,
que eclipsen el sol de migdia.

Anem a la deriva sembla que hem perdut el Nord
hem venut el territori com sempre al pitjor postor
hem deixat que la cobdícia, ens sepulte les arrels
sota muntanyes de runa.

Sobren les paraules, és moment d'entrar en joc
de sumar les nostres forces i aturar la destrucció
és l'hora d'eixir al carrer, d'alçar la veu,
contra el ciment, que s'apodera del paisatge.

Platges i més platges, centenars de camps de golf,
centres comercials enormes, hotels i urbanitzacions,
paradís de la rajola, pàtria d'especuladors,
pirates de traje i corbata.

L'horta és devastada, sense cap contemplació,
mentre s'ompli les butxaques, un polític qualsevol,
que no entén de ideologies, ni projectes de futur,
que no té vergonya ni escrúpols.

Sobren les paraules, és moment d'entrar en joc
de sumar les nostres forces i aturar la destrucció
és l'hora d'eixir al carrer, d'alçar la veu,
contra el ciment, que s'apodera del paisatge.

Oposició pacífica a la MAT

Oposició pacífica a la MAT la que un grup d'idealistes efectuen des de fa mesos al peu de la torre 39, prop del Mas Blanc, a Osona.

Quin afany empeny els humans a lluitar en causes perdudes? Potser que són causes que ratllen l'espiritualitat?

Les imatges s'han distribuit per correu electrònic i em sembla que pertanyen al Col·lectiu Nova Energia. Més informació, video i imatges a http://novaculturaenergia.blogspot.com/

Estassada inoportuna

La setmana passada l'ajuntament de Sils va començar a estassar el canyissar de la sèquia de Sils (La Selva), en una longitut d'uns quants centenars de metres. Només la intervenció a títol particular d'un agent rural fora de servei va permetre que s'aturés aquesta actuació. El motiu de l'estassada era preparar el terreny per a dragar la sèquia, una actuació que es considera necessària per a evitar inundacions al poble de Sils. No entraré a valorar si el dragatge és o no necesssari, ja que això requereix d'estudis tècnics molt específics. Però en qualsevol cas, el que és clarament erroni és de fer-ho en plena època de reproducció de la fauna que viu en aquest espai natural protegit. Entre aquesta es troben espècies d'ocells protegits que tenen en el canyissar el seu hàbitat de cria i que en aquests moments tenen ous o pollets als nius. Amb l'actuació es fa fracassar la reproducció no només de les parelles que tenien el niu a la zona tallada, sinó probablement també d'altres que el tenien a prop i no toleren el pas de les màquines. Si les pluges fortes no arriben fins a l'octubre, no es pot esperar fins al setembre per fer l'estassada i el dragatge? Es podrà fer el dragatge sense afectar a la població de tortuga d'estany, una de les més importants de la península?

Més informació a:

http://silsdelaselva.wordpress.com/2009/06/13/vandalisme-institucional

Segons un document que se cita en aquesta web:

"Per determinacions legals, ja que l’Estany de Sils és un Espai d’Interès Natural i protegit per l’administració, les obres no es podien executar abans de l’agost i no més tard de novembre, període en què no s’altera el cicle natural de la fauna que viu i s’alimenta a la sèquia, segons el Departament de Medi Ambient"

Empremta

Empremta dels humans mecanitzats

Persones i infrastructures

Maçanet de la Selva (La Selva) és un municipi realment afectat per les infraestructures, per les presents i per les previsions futures. Però que el poble s'organitza i no s'està de braços creuats ho demostra aquesta taula rodona que organitzen.

Video sobre el futur de l'Alt Empordà

El futur que ens estan cuinant (NO al P.D.U.S.U.F.) és el títol del video que la IAEDEN i altres entitats han elaborat sobre les infraestructures previstes als voltants de Figures. El video, sobre una base de Google Earth, permet veure l'aparició en el paisatge de la MAT, les autovies i autopistes que es desdoblen, els parcs eòlics, el TGV, etc. Són les infraestructures previstes al Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres (PDUSUF). Val la pena veure'l a:
http://www.youtube.com/watch?v=Vs5Wrv5jdMU

Més informació a la web de la IAEDEN:
http://www.iaeden.cat/

Tala a Pinya de Rosa

Muntatge fotogràfic: CEAB, abril 2009

L'emblemàtic bosc de Pinya de Rosa es troba arran de mar a Blanes (La Selva). Gairebé a punt de desaparèixer per l'especulació urbanitzadora, va ser finalment protegit el 2003, com a Paratge Natural d'Interès Nacional. Però aquests dies, emparant-se en la protecció enfront dels incendis, està essent sotmès a una estassada i tala que són clarament excessives. El Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB- CSIC) està denunciant aquesta situació i demana l'aturada dels treballs forestals (que ha més es realitzen en plena època reproductora de la fauna).

Un extracte de l'escrit del CEAB:

El Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), pertanyent a l'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), va coordinar l'any 2003 un informe científic que va servir de base per al procés de protecció de la finca Pinya de Rosa, i que va culminar en la Llei 25/2003 que la declara Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN). El CEAB te constància dels treballs de neteja forestal realitzats a la finca al·legant com a motiu la prevenció del risc d'incendis. No obstant això, i segons el parer del CEAB, aquests treballs són contraris als principis de conservació d'un espai natural protegit. Tenint en compte que tan les administracions implicades com el propietari de la finca tenen l'obligació legal d'assegurar la protecció dels elements naturals que van motivar la declaració de l'espai de Pinya de Rosa com a PNIN, el CEAB desitja efectuar les següents consideracions:

[...]

d) Els treballs de neteja es realitzen mitjançant l'eliminació sistemàtica i total de l'estrat arbustiu, mantenint tan sols l'estrat arbori, el qual, no obstant això, s'ha sotmès també a una tala parcial. L’eliminacio d’aquests estrats arbustius te efectes molt negatius sobre la estructura y la funcionalitat del bosc com a ecosistema
e) Les actuacions de tipus preventiu, estrictament regulades per l’Administració, especialment en zones protegides, solament es permeten en condicions especials a la franja perimetral de contacte del bosc amb camins i zones habitades, per la qual cosa la presnet actuació és clarament desmesurada i afecta a zones del bosc que presenten escàs (o cap) perill potencial.

Per tot això, el CEAB MANIFESTA la necessitat immediata d’aturar i replantejar les tasques de neteja que s'estan realitzant en aquest espai protegit i que, a dia d'avui, estan destruint l'estructura del bosc com a ecosistema i reduïxen dràsticament la seva diversitat. En conseqüència, estan alterant la seva funcionalitat i danyant greument aquest element de conservació.

Conferència sobre la MAT

Pla Director del Pla de l'Estany

DIVERSES ENTITATS CÍVIQUES I AMBIENTALS DEL PLA DE L’ESTANY PRESENTEN 21 AL·LEGACIONS AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC
Reclamen que es redueixi de manera dràstica el creixement residencial i industrial previst i que es protegeixin diversos espais agrícoles i naturals

18 entitats cíviques i ambientals del Pla de l’Estany han donat suport a les al·legacions presentades el dimarts 14 d’abril al Pla Director Urbanístic comarcal. En total s’han presentat 21 al·legacions referents a aspectes com el creixement residencial i industrial, les estratègies de creixement, la classificació del sòl no urbanitzable o les previsions en matèria d’infraestructures. Les entitats que han manifestat el seu suport a les al·legacions són, fins al moment: Agrupació d'Entitats Culturals de Banyoles (Agrupació de Barraques), APRIMMAT (Associació d'afectats de Palol, Riudellots i La Mota contra la MAT), Associació de Veïns de Corts, Associació de Veïns de la Mota, Associació de Veïns de Vilert i Centenys, Ateneu Obert de la Dona, Atlètic Club Banyoles, Col•lectiu La Falç del Pla de l'Estany, Coordinadora de Defensa de l’Estany, Coordinadora de Lleure del Pla de l'Estany, Fa Pudor - Associació ciutadana de Banyoles, Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany, Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l'Estany, Plataforma de Defensa dels Horts i els Recs de Banyoles, Plataforma Defensem el Territori, Plataforma No a la MAT, Plataforma Vall de Miànigues i Projecte Sonora.
Des de les entitats es considera que algunes de les propostes que efectua el Pla director urbanístic són molt adequades i van en la línia del model urbanístic i territorial que defensen. Així es valora positivament que eviti un model de creixement dispers, que opti per estratègies de creixement molt reduïdes als nuclis rurals de la comarca, que desclassifiqui el sòl urbanitzable del turó de Can Parella i de la zona industrial de Serinyà, que el traçat de la ronda oest eviti el pas pel costat de Corts, que es descarti la variant oest per la plana de ponent de l’Estany o que es protegeixi bona part de la comarca a través de les figures de Sòl de protecció especial i de Sòl de protecció territorial, impedint la seva transformació a sòl urbanitzable.
No obstant això es considera que les previsions de creixement residencial i industrial que efectua el Pla director (78 hectàrees de nou sòl residencial i 163 de sòl industrial o logístic) són absolutament sobredimensionades respecte a les necessitats de la comarca i redundarien de manera negativa sobre la qualitat de vida i la identitat territorial del Pla de l’Estany. Per això es proposa una reducció del creixement residencial previst a Banyoles, a Porqueres i a Cornellà de Terri des de 78 hectàrees fins a un màxim de 16 i que l’ampliació del polígon industrial de Pont-xetmar passi de 34 hectàrees a un màxim, també, de 16. Pel que fa al sòl de potencial interès estratègic de 129 hectàrees previst al pla de la Banyeta (Palol de Revardit i Cornellà), per a crear molt probablement una àrea d’activitat econòmica i logística, es proposa la seva eliminació al considerar que la seva enorme superfície és més pròpia d’entorns metropolitans que d’una comarca del rerepaís i que tindria un elevat impacte ambiental, social, agrícola i paisatgístic. En cas que no s’assoleixi l’objectiu d’eliminar-la es reclama una reducció dràstica de la superfície i que s’estudiïn altres ubicacions.
Diverses al·legacions reclamen a més la protecció d’espais d’elevat interès natural, agrícola i paisatgístic que, per la seva proximitat a zones urbanes, podrien ser sotmesos a una forta pressió urbanística (com la vall de Miànigues o l’entorn del riu Terri) o bé que ja estan afectats pel planejament urbanístic (hortes de Sota Monestir i Guèmol a Banyoles i sud de Vilavenut). En matèria d’infraestructures es reclama un canvi de traçat de la ronda oest de Porqueres (reduint l’afectació sobre el nucli històric de Miànigues i la plana agrícola de Camós), que es descarti la variant d’Esponellà i Martís i que s’efectuï una reserva d’espai per a un futur tramvia lleuger Banyoles-Girona.

Un article del Centre de Sostenibilitat Territorial

Emblemàtic Bracons

Bracons, el coll per excel·lència de les excursions al Puigsacalm, ara evoca més aviat una nova infraestructura de transport. Inaugurat fa pocs dies, l'eix Vic-Olot per Bracons és, sens dubte, una obra emblemàtica del model d'infraestructures que promou la Generalitat. Tanmateix, emblemàtica ha estat també la lluita d'oposició a la nova carretera. Obviament, aquest moviment no ha conseguit el seu objectiu d'impedir la construcció de l'eix. Ara bé, ha demostrat que bona part de la societat es qüestiona aquest model de transport, basat en el vehicle privat i en què les carreteres passin per tot arreu. I ha generat un moviment que potser en el futur sigui capaç d'aturar altres Bracons.

De totes formes, és trist que dient Bracons ja no pensem en aquells prats i aquelles fagedes sinó en aquest asfalt i aquests túnels. Almenys que no ens contaminin les paraules... seguim pensant en el Bracons de sempre!

MAT entre Catalunya i Aragó?

Una nova autopista elèctrica pretén unir Catalunya (des d'Isona) i Aragó (fins a Montsó), perpetuant aquest model de consum energètic sense fre. Diverses entitats i plataformes ciutadanes s'hi oposen, entre elles la Plataforma unitària contra l'autopista elèctrica Aragó-Catalunya:
http://autopistaelectricano.blogspot.com/

Manifestació a Barcelona

Aquesta és la notícia de moviments.cat sobre la propera manifestació del 22 de març:

Camí del 22-M: unim-nos contra la destrucció del territori

Un bon nombre d'entitats ecologistes i plataformes estan preparant de fa mesos, una resposta unitària a la política ambiental de la Generalitat de Catalunya. La culminació d'aquest procés serà la manifestació a Barcelona el diumenge 22 de març. Durant aquella setmana es proposen accions descentralitzades a nivell local. La política de submissió del govern davant dels interessos especulatius i dels poders financers ocasiona un gran nombre de conflictes (transvasaments d’aigües davant la sequera; línies elèctriques de Molt Alta Tensió; crema de residus en cimenteres, nous abocadors, nous ecoparcs o plantes de trasvassament i noves instal·lacions d’incineració; encobriment del risc nuclears; urbanització especulativa). Per això es prepara una resposta coorganitzada pels col·lectius i plataformes de defensa ambiental que estan fent front a les agressions al medi i les persones arreu del territori català.

Trobareu més informació a:

http://22marc2009.blogspot.com/

TV3 i la MAT

Reprodueixo a continuació la carta del dia, d'avui mateix, del diari Avui:

"I la MAT?
Són incomptables els debats i els reportatges especials que TV3 ha dedicat i continua dedicant als nostres veïns bascos, i ho fa amb força rigor i abordant amb valentia la polèmica. Un exemple el tenim en el reportatge que es va emetre fa pocs dies sobre la construcció del tren d'alta velocitat i el rebuig que està trobant en els pagesos, els moviments ecologistes i ETA. TV3, però, s'oblida de nosaltres. Segurament perquè és un tema polèmic al si del govern de coalició i que aparentment no afecta directament la metròpoli, passa de puntetes per sobre del greu conflicte territorial que està produint la construcció de la línia de molt alta tensió (MAT) al seu pas per Osona i les comarques gironines. Els ciutadans necessitem que la nostra televisió pública, l'única que tenim, abordi amb valentia i veritable rigor qüestions polèmiques com aquesta. I que ho faci recollint l'opinió de tots els fronts, impulsors i defensors del projecte, però també detractors i afectats. Defugir la polèmica no és propi d'una televisió pública, senyora Terribas. L'animo a fer un 60 minuts a fons sobre la MAT, obert a tothom."

Núria Fernández i Manzanera, Figueres.

Dues velocitats

Dues velocitats, la del tren convencional i la del TGV. Però no són només velocitats físiques, són també dues velocitats en el finançament i en la prioritat política.

L'Empalme a Massanes (La Selva), ja no només 'empalma' la via de la costa i la de l'interior, ara hi han empalmat també la via ràpida pel damunt. Les fotos, de Salvador Soler, són d'aquest desembre.

La Vallestització de la Selva

SELVA...

VASEL...

VALÈS...

VALLÈS

La Vallestització de la Selva: la transformació de la Plana selvatana en una àrea metropolitana, a l'estil del que ha passat amb el Vallès.

Fotografies aèries de Riudellots de la Selva (a dalt) i de Maçanet de la Selva (a sota). Les infraestructures lineals, existents i en construcció, els polígons industrials, les urbanitzacions aïllades de la trama urbana... tot es pot albirar des de l'aire. Diverses webs permeten fer-ho, aquestes en concret són del Google Earth i el copyright de les imatges és de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.