A Mallorquines hi havia un molí. Els dies de marinada pouava aigua per regar el horts del clot. Feien patxoca aquells horts! Hi arribaves per un caminoi flanquejat per bells roures i fins i tot havies de travessar el rec, sobre un improvisat pontet de fusta. A la banda de ponent els horts es convertien en camps i els camps en prats, on pasturaven mandrosament un parell d'eugues. A la banda de tramuntana, els crits dels nens, jugant a pilota en el camp de terra hi posaven l'ambient sonor. I al fons, les casetes del carrer de les Mallorquines acabaven d'enmarcar aquell paisatge.
Això era així no fa pas gaire. Ara, el molí ja no hi és, el que hi trobes és una curiosa barreja. Els camps, abandonats; ermots d'estètica dubtosa. Carrers asfaltats, voreres, clavagueram i llum. I un parell de barracons pel nou institut. I cases, direu? Cinc anys després del pas dels bulldozers tot just en comencen la primera!
La sèrie de fotos mostra l'evolució del molí i el seu entorn al llarg dels darrers anys. Les dues primeres són manllevades del bloc 'Sils, com més serem més riurem' http://silsdelaselva.wordpress.com/. La tercera és del desembre del 2007 i ja va aparèixer a 'Espais Desnonats' quan parlàvem del creixement de Sils. La darrera és del maig d'aquest any i el molí ha desaparegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada