dilluns, 22 de març de 2010

Homes i dones del cap dret

Mentre vaig cap a la feina escoltant Icat fm, sona "Homes i dones del cap dret", una de les darreres cançons del mestre Quimi Portet. En el temps que dura la cançó, puc veure, sense gaire esforç, una excavadora menjant-se un tros de turó i un camió carregat de porcs cap a l'escorxador. Premonició o fet habitual?

Homes i dones del cap dret

D'esquena al mar i a la muntanya; completament al marge
de l' activitat industrial; sota una col, canta el poeta:

Des d'una àrea de servei,
la meva terra
es com un parrac grapejat;
un país vençut pel davant
i pel darrere; I
d'atrotinada dignitat.

Adéu turons amics,
adéu rieres,
boscos d 'alzines i de roures i fagedes.
Muntanyes del meu cor,
adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.

Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:

Sona una guitarra
i el solet no vol sortir;
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.

Hola pudors d'infern
brutes i abjectes;
d'animals escorxats, sentor de sang i merda.

Adéu olors d'abans
fenc, trepadella;
d'espígol dolc i farigola a l'escudella.
Adéu amor, bonica,
la millor amiga
adéu rateta que escombrava l'escaleta.
I allà a sota una Col,
canta el poeta:
Homes i dones del cap dret, adéu per sempre.

Puestu oficial de Quimi Portet

ICat fm