divendres, 31 d’agost de 2007

Infrastructuritis

Infrastructuritis f pat Inflamació aguda del cervell derivada d'una obsessió per les infrastructures. Afecta polítics, intel·lectuals, grans empresaris, periodistes i animals mediàtics d'aquest país i s'estén actualment en forma d'epidèmia.

He trobat aquesta definició en el diccionari virtual de medicina planetària i volia compartir-la. Sembla que aquest estiu les infrastructures s'han convertit en el tema estrella. S'hi han dedicat pàgines i hores a tots els mitjans de comunicació catalans. I no dic que moltes no siguin merescudes, però... no se'n fa un gra massa? D'acord que s'han de millorar les infrastructures existents però em fa l'efecte que tot aquest sarau no té altre objecte que desenterrar tots els projectes imaginats per algú o altre en l'últim segle: xarxa elèctrica, carreteres, línies ferroviàries, regadius, endagaments de rius... Els nostres polítics volen fer de tota Catalunya l'Àrea Metropolitana de Barcelona!

Quan un metge diagnostica una malaltia suposo jo que investiga tots els possibles remeis, en valora els efectes beneficiosos però també els efectes secundaris (negatius) que se'n puguin derivar. Jo em pregunto si tots aquests grans defensors del creixement a ultrança de les infrastructures s'han parat mai a pensar en els efectes secundaris que aquestes provoquen. Efectes humans (vides transformades, enmalaltides, trencades), socials (camins i relacions que desapareixen), històrics (aquella masia de set segles, aquella font de les berenades dels avis, aquell petit pont, on són ara?), ambientals (emissió de CO2, contaminació de l'aigua i l'aire...), paisatgístics (colapse dels paisatges tradicionals) i en la biodiversitat (afectació a poblacions animals i vegetals, extinció local d'espècies). Potser per a alguns tot això no és res. Per a mi és el tot!