Que la biosfera sobrevisqui tal i com la coneixem i que la nostra espècie no desaparegui, només serà possible a mig termini si els humans deixem de créixer. Reduir el creixement demogràfic, la dependència de combustibles fòssils, el consum d'energia per càpita, el transport d'alta velocitat, en definitiva, iniciar el decreixement de l'economia. Per primer cop a la història aquesta idea pren forma a la nostra societat. A Catalunya, Temps de Re-voltes, un grup de pioner, està posant en marxa la seva forma d'entendre el decreixement. Un exemple d'aquesta filosofia és la seva pròpia presentació:
"Posem en Marxa el decreixement perquè és Temps de Re-voltes, perquè és necessari construir una altra manera de viure, i perquè per fer-ho, cal conèixer com vivim i cap a on porta el model de vida que ens estan venent. És hora de començar una Marxa respectuosa amb la natura, que recorri, visiti, intercanviï i creï amb totes aquelles organitzacions locals de cada territori. És hora d’alliberar-nos del poder del sistema dominant, d’organitzar la insubmissió, de reagrupar-nos, de prioritzar les alternatives, i d’interconnectar-les unes amb les altres. És hora de deixar de treballar per l’economia de creixement i dedicar-nos a practicar el decreixement."
Durant tres mesos recorren Catalunya en bicicleta i vehicle elèctric, reunint-se amb persones i entitats de moltes localitats, per compartir experiències i debatre alternatives. Aquest cap de setmana han estat a Arbúcies (La Selva) i aquí veiem imatges del vehicle elèctric i del dinar popular. Més informació a http://www.tempsdere-voltes.cat
6 comentaris:
Amb respecte, però el que és insostenible és fer sevir avenços tècnics que només es donen en societats de creixement econòmic per reclamar menys recursos.
Obliden que el decreixement implica menor esperança de vida per les persones.
la critica al sistema financer no s'aguanta.
Hola lnc. Agraeixo la teva aportació. Jo estic convençut que un canvi de model econòmic que inclogui el decreixement i la sostenibilitat en l'ús dels recursos i del territori és l'única esperança per a que la humanitat se'n surti. No hem d'oblidar que vivim en un planeta que no és infinit, que té uns recursos determinats i una capacitat d'autoregulació fràgil (el clima n'és un exemple). Evidentment el canvi de model no ha de ser el mateix als països desenvolupats que als que no ho estan. Aquests darrers tenen molts problemes de tots tipus que cal abordar urgentment.
Personalment aplaudeixo iniciatives com aquestes del temps de re-voltes, encara que puguin tenir alguns punts febles, ningú és perfecte. Crec que se'ls ha de reconèixer l'esforç i la iniciativa.
Del teu comentari el que no entenc és que diguis que el decreixement implica menor esperança de vida. Que jo sàpiga no hi ha cap lloc on el decreixement econòmic s'hagi pogut posar en pràctica com a estratègia de país. Una altra cosa són les grans crisis econòmiques, les guerres i postguerres que sí que fan baixar l'esperança de vida. Però el decreixement econòmic hauria de millorar la qualitat de vida (ambiental, social, humana) de les persones.
Hola! a mi també m'agraden aquest tipus d'iniciativa perquè ajuden a fer notar que existeix un problema: La necessitat de quantificar les externalitats negatives de la produccií el consum.
Al llarg de la història de la humanitat les crisis de decreixement (llavors no existia la tendència a l'alça del cicle econòmic del sistema capitalista) han comportat minves en casaments, mort infatil, natilitat i esperança de vida, Malthus ho explica amb les seves famoses lleis de ferro demogràfiques.
Enhorabona pel bloc (d'una lliberal, això sí) Petons!
Veig que coincidim en alguns ideals, en altres no. És natural, en la diversitat d'idees hi ha també la riquesa.
Jo prefereixo emmirallar-me en conceptes com el de Gaia de James Lovelock, que concep la Terra com un organisme viu, autoregulable, del qual tots en formem part. Cada organisme hi té la seva funció. Però ara el domini d'una sola espècie en l'ocupació de l'espai i en els fluxos de matèria i energia està posant en perill aquest equilibri. Afortunadament, aquesta espècie, la nostra, té la capacitat per entendre el problema i, potencialment, canviar!
Una abraçada!
Hola,
jo penso que un "decreixement" és, pressisament necessari, si pensem més enllà del nostre país, mirem les necessitats de la resta d'habitants del planeta.
Els recursos de La Terra són finits. I és sobradament sabut, que mai, tots els humans del planeta podran viure amb el consum de recursos (energia, aigua, aliment,...) que practiquem els del 1er món. Menys encara si hem de seguir creixent i creixent... Doncs és ben conegut, que "uns pocs" vivim molt bé a costa de que "uns molts" viuen en la més absoluta misèria.
On es produeix la roba que vestim? i els electrodomèstics que utilitzem? i el petroli que cremem? i la fusta per mobles de jardí? i la fruita i verdura que mengem? i... les coses que es produeixen cada cop més lluny són innombrables!
i només per un motiu: ECONÒMIC!!
Resulta més barat explotar els recursos de matèries primeres i recursos humans a països pobres, on no es queixen, on no hi ha drets laborals, ni drets de la dona, ni drets del medi ambient, ni drets dels pobres, ...
Com podem quedar-nos tan amples pensant que nosaltres hem de seguir creixent econòmicament quan això implica el progressiu empobriment de més i més gent de països ja molt castigats!!!!
Què ens costaria economitzar els recursos que tenim? repartir-los millor? i, perquè no, deixar de créixer i recuperar un major contacte amb la terra, amb el país que ens ha vist créixer... Abandonar el "consumisme capitalista" i substituir-lo per un "racionalisme social"??
I per cert, els avenços tècnics, és bo, boníssim aprofitar-los per a racionalitzar i repartir millor els recursos del Planeta. No vivim a l'Edat Mitjana ni es preté tornar-hi.
Al meu parer l'economia és una ciència no una doctrina ideològica. El decreixement mantindria la misèria al llocs pobres i allunyats de drets polítics i civils. A més empobriria els rics, que són els que sí tenen desenvolupats aquests drets socials.
La meva aposta és potenciar la I+R+i en tecnologies no o menys contaminants, tenim en compte els costos d'externalitats que, gràcies a l'economia, poden ser quantificats cada cop millor.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada