Encara que no es comenti sovint, la urbanització dels espais naturals, sense continuïtat amb la trama urbana, és un dels problemes ambientals més greus que pateix Catalunya. Suposa un consum excessiu de territori per a un país ja massa poblat; en la majoria dels casos per suportar segones o terceres residències. I té impactes greus, com la modificació de la orografia de la muntanya (la foto de dalt), la contaminació dels aqüífers, l'acumulació de runes i escombraries al seu voltant (la foto del mig) o l'expansió d'espècies exòtiques invasores (com els plomalls, Cortaderia selloana, de la foto inferior). La imatge superior és especialment il·lustrativa de com es pot arribar a modificar el relleu per construir una sola casa: molt diners però molt poc sentit comú!
Les tres imatges, del febrer de 2008, estan preses en una de les moltes urbanitzacions de la comarca de la Selva.
3 comentaris:
Crec que tens raó. Fins que no adquirim una "cultura del paisatge" i sàpiguem conservar-lo es faran bestieses sobre el territori. És una llàstima.
Una reflexió excel.lent sobre aquesta mena nuclis allunyats d'un creixement racional.
S'agraeixen els comentaris. Penso que és realment un problema de primer ordre; només cal comparar fotografies aèries de fa uns anys amb imatges actuals. I aquells que decideixen el futur del territori no sembla que tinguin voluntat de frenar-ho.
Publica un comentari a l'entrada