A punt per renèixer

Aviat començarà la segona fase del desmantellament del Club Med de Cadaqués (Alt Empordà), un complex de vacances, elitista en el seu moment, que va aparèixer als anys 60 en ple cor del Cap de Creus. Després que s'hagin retirat els molls i els elements marítims, ara es procedirà a desmantellar les construccions i els accessos, amb treballs que duraran mesos. Els responsables hauran d'estar molt alerta de no generar danys ambientals colaterals per l'impacte de les pròpies obres. I també de què amb el transport de runes i deixalles no s'afavoreixi l'expansió d'espècies exòtiques invasores (com el cas de l'ungla de gat, la planta que es veu a la fotografia inferior, o de la formiga argentina, molt abundant a la zona).

Una actuació de desmantellament sense precedents al nostre país i que d'aquí a unes dècades podria ser un fet habitual. En qualsevol cas el desmantellament del Club Med exemplifica els elevats costos econòmics i els riscos de desfer allò que mai s'hauria d'haver executat.

Adéu Club Med... Natura a punt per renèixer!

Val a dir que he manllevat aquestes precioses fotos de l'Atzucac http://latzucac.bloc.cat/ on van aparèixer ara fa un any.

La MAT pren forma

Aquesta notícia, apareguda a Vilaweb (www.vilaweb.cat), ens apropa a la realitat de la MAT en el territori. La construcció del ramal que ha d'arribar a l'estació transformadora de Puigsardina, ha rebut una forta oposició tant a Sta. Coloma de Farners i Riudarenes, com a d'altres pobles de La Selva.

"El ramal que connectarà amb la subestació de Riudarenes tindrà 37 torres i sortirà de Santa Coloma. Red Eléctrica ja té definit un traçat que properament sortirà a exposició pública.

ANNA PUIG. Riudarenes - Red Eléctrica ja ha definit un traçat del ramal que connectarà la línia de 400 kV amb la subestació de Riudarenes, que properament sortirà a exposició pública. Aquest ramal començarà a Santa Coloma (i no a Sant Hilari com es preveia inicialment) i tindrà 37 torres. Afectarà, principalment, zones boscoses on no hi ha cap infraestructura, només camins veïnals. Tant l'alcalde de Santa Coloma, Antoni Solà, com el de Riudarenes, Jordi Gironès, s'hi oposen per la gran afectació al medi. El traçat és provisional i en alguns trams podria variar alguns centenars de metres, però no ostensiblement. En total, s'instal·laran 37 torres (19 a Santa Coloma i 18 a Riudarenes), que tindran una alçada d'entre 19 i 49 metres. Tant l'Ajuntament de Riudarenes com el de Santa Coloma ja han rebut aquesta proposta i es preveu que el projecte definitiu es posi aviat a exposició pública per tal que, tant les administracions com els afectats, puguin presentar-hi al·legacions. La principal novetat és que l'inici del traçat serà a Santa Coloma, i no a Sant Hilari com s'havia dit en diverses ocasions. En concret, el ramal comença a la torre 134 de la línia entre Sentmenat i Bescanó, a la zona de la castanyeda del Puig. Llavors travessarà de ple el terme de Santa Coloma, per la baga de Penyes, el coll de la baga Nova, la baga de can Salvatgina, el prat del Bagí i les Roques d'en Planes fins al límit del terme municipal. D'aquest tram del traçat cal destacar que la infraestructura passarà a poc més d'un quilòmetre de distància del castell de Farners i a tocar d'algunes ermites properes a la capital de la Selva. Després, el traçat ja s'endinsa al terme de Riudarenes. Així com al de Santa Coloma, els terrenys afectats són bàsicament zones de boscos (com els del Far i can Barrot, per exemple). Passarà a prop de l'ermita d'Argimon i del nucli de l'Esparra, continuarà per la zona de la Riera i arribarà prop del polígon, on es farà la subestació elèctrica.

ELS ALCALDES, EN CONTRA. L'alcalde de Riudarenes, Jordi Gironès (AIR-PSC), afirma que se sent «respectat» perquè tant Red Eléctrica com el Departament d'Energia de la Generalitat «han informat prèviament del traçat». No obstant, manté la seva posició contrària al traçat. «No entraré a discutir la necessitat o no de la línia. El que no entenc és per què no es tria un traçat més raonable. Si aquest ramal ha d'alimentar el TAV, el més lògic seria que sortís de Bescanó i seguís el traçat del tren d'alta velocitat fins a Riudarenes», va dir. Per la seva banda, l'alcalde de Santa Coloma, Antoni Solà (CiU), creu que el ramal hauria d'anar soterrat i paral·lel al corredor del TAV. «El traçat que proposen tindrà una afectació molt important al territori. És millorable i espero que s'hi repensin», va dir."

Destrossem... que ja rumiarem després

Continuen les obres del TGV a Riudarenes (La Selva), en imatges de Salvador Soler. No hi fa res que foradar Barcelona sigui un problema i que el tren trigui anys i panys en arribar a la comarca. No hi fa res els impactes socials, paisatgístics i ambientals de mantenir unes obres exageradament llargues. Com es pot fer una infrastructura tan impactant amb aquesta total manca de planificació?

El desastre urbanístic del litoral

Val la pena llegir 'La Contra' d'avui a la Vanguàrdia http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html. En l'entrevista de Lluís Amiguet, Andrew Williams, assessor internacional d'inversions immobiliàries, destrossa literalment el model espanyol d'urbanització de les costes. L'anàlisi té molt més valor perquè prové d'un expert del propi sector immobiliari.

Vagin aquí alguns fragments que no tenen desperdici:

"La costa española - en especial la Costa del Sol y Benidorm- es hoy ejemplo en el mundo de lo que no hay que hacer en las áreas emergentes de inversión inmobiliaria."

"Ha faltado planificación urbanística y las infraestructuras son pobres e insuficientes. Muchas de las urbanizaciones que se han construido en la costa son burbujas aisladas del tejido urbano tradicional. Usted compra un apartamento o un chalet y vive aislado en su urbanización con servicios deficientes y sin oferta cultural o social ni continuidad con el tejido urbano, y... ¿quién quiere vivir en una burbuja? "

"Un pedazo de costa virgen se puede arruinar en unos meses, pero recuperarlo es imposible: se pierde para usted y sus descendientes. Una vez se ha plantado el ladrillo sin respetar el patrimonio natural y cultural, que es lo que mantiene el valor de una inversión residencial, el valor de esa propiedad empieza a degradarse."

"Las decisiones trascendentales que comprometían la riqueza natural de la costa española se han dejado en manos de políticos locales que no han sabido, no han podido o no han querido resistir la presión de los constructores. No ha habido planificación urbanística a tiempo y la que existía se ha ignorado con total impunidad y a menudo con la connivencia de los partidos políticos."

"El afán de lucro es legítimo, pero, si sólo pensamos a corto plazo, lograremos muy poco beneficio a cambio de toda nuestra riqueza natural. Si vamos demasiado rápido, generamos una burbuja residencial en el espacio, al crear construcciones aisladas del tejido urbano, que necesita años para tejerse, y una burbuja especulativa en el mercado que enriquece a unos nuevos ricos."

"Son los recursos naturales y culturales los que mantienen el valor de una inversión inmobiliaria: si los destruye para edificar sobre ellos, después de la euforia sólo tendrá un montón de ladrillos bajo el sol."

Quina raó que té!

Impactes afegits

La Riera de Santa Coloma entre Riudarenes i Hostalric (La Selva), espai protegit pel PEIN, és un corredor natural de pas en direcció nord-sud. No és d'estranyar que a la seva riba s'hi hagin situat camins, carreteres i ferrocarril. En les darreres dècades hi han proliferat també línies elèctriques i urbanitzacions, que s'afegeixen a altres usos ambientalment impactants com les extraccions d'àrids i les pedreres. Ara, l'arribada de la MAT i del TGV acaben de perfilar un paisatge cada cop més transformat, un relleu cada cop més trastocat. En són exemples les obres del TGV, amb el viaducte que travessa la Canal de Soliba (o Soliva als mapes), un afluent de la riera de Santa Coloma, i el túnel que travessa Serrabou.

Preparatius per la MAT

Moviments de terra a prop del Puig Ardina (Riudarenes, La Selva) per construir-hi una estació transformadora de la MAT. Aquesta sembla que abastirà el TGV que passa a tocar. Els terrenys de les imatges eren, fins fa ben poc, pinedes i camps. Les fotos, ben artístiques com sempre, són de Salvador Soler, a qui aprofito per agrair-li la seva valuosa aportació!

El creixement de Sils

Les grues fan l'agost a Sils, mentre el molí de pou, ús tradicional de l'energia del vent, cau pel seu propi pes. Les fotos estan fetes a dues zones d'expansió urbanística de Sils (La Selva) que envaeixen conreus seculars. Les primeres prop del casc urbà, la darrera als camps sota les Mallorquines; desembre de 2007.