Brins d'esperança podrien ser dues notícies aparegudes recentment a la premsa.
La primera és la reunió del CILMA (Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona) que agrupa a 180 ajuntaments, la diputació i els consells comarcals, amb un físic expert en xarxes elèctriques soterrades. El CILMA reclama que s'aprofiti el corredor d'infrastructures de l'AP-7, TGV i N-II per a fer-hi passar la MAT soterrada. I que aquesta opció seria viable tècnica i econòmicament. Això seria el mal menor. Soterrar la MAT és tanmateix fer la MAT. I, per tant, enfortir aquest model energètic que prima el gran consum per damunt de l'eficiència energètica i l'estalvi. Però també és cert que, si no podem evitar que la construeixin, almenys soterrant-la s'eviten greus impactes sobre el paisatge, tant de les pròpies torres i cables com de l'estassada de vegetació que les acompanya. Igualment s'eliminen els possibles efectes perniciosos sobre la salut humana i les electrocucions i col·lisions dels ocells amb els cables. En tot això destacaria la frase del president del CILMA i alcalde de Bàscara afirmant que el soterrament de la línia és una decisió política i que l'administració no ha de permetre que sigui una companyia elèctrica la que decideixi (bravo, i a veure si ho apliquem més sovint!).
La segona notícia, d'avui mateix, és que el Congrès dels Diputats ha aprovat la proposició no de llei sobre el traçat del TGV en el tram entre Vilademuls i Borrassà. Sembla que la proposta l'ha portada ERC i només ha trobat l'oposició del PSOE. Com a alternativa al traçat proposat pel Ministeri de Foment, els municipis implicats demanen que la via passi per l'est de Bàscara, i no per l'oest, per aprofitar el corredor d'infraestructures de l'AP-7, N-II. Per a aquests cinc municipis això seria una millora substancial, sens dubte.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ja seria hora que els governs deixessin d'invertir grans quantitats de diners en crear noves infraestructures i apostessin per modernitzar les ja existents i crear una política i una conciència d'estalvi (de transport, d'energia, de residuus,...).
Amb produccions més locals de l'energia, no calen grans línies de transports. Amb energies renovables, no dependríem de les produccions de nuclears i tèrmiques.
Hauríem de recuperar una conciència col.lectiva en la racionalització dels recursos i no pensar que "el progrés" és créixer indefinidament.
Els governs i alguns empresaris ens venen una idea errònia del que significa progrés, doncs destruir el nostre passat i hipotecar el nostre futur no és, en absolut, progrés.
Publica un comentari a l'entrada