Pla B per salvar la civilització

En front del pla A, el pensament imperant de desenvolupament econòmic suicida de la humanitat, Lester Brown ens planteja un pla B. El llibre "Plan B 3.0" revisa els seus dos predecessors (el Plan B i el Plan B 2.0), obres que han generat un important debat. Al Plan B 3.0 el prestigiós eco-economista proposa una estratègia de supervivència per a la civilització del segle XXI. Aquest pla inclou una estratègia per a la retallada del 80% de les emissions de CO2 pel 2020.

“Plan B 3.0 is a comprehensive plan for reversing the trends that are fast undermining our future. Its four overriding goals are to stabilize climate, stabilize population, eradicate poverty, and restore the earth’s damaged ecosystems,” says Brown. “Failure to reach any one of these goals will likely mean failure to reach the others as well.”

“It is decision time,” says Brown. “Like earlier civilizations that got into environmental trouble, we have to make a choice. We can stay with business as usual and watch our economy decline and our civilization unravel, or we can adopt Plan B and be the generation that mobilizes to save civilization. Our generation will make the decision, but it will affect life on earth for all generations to come.”

Endesa i la destrucció de la Patagònia

Al maig ens fèiem ressó, des d'aquest mateix bloc, de la publicitat escandalosa d'algunes empreses que es mostren com a ecologistes compromeses pel davant mentre van destruïnt pel darrera. Aquest mateix sentiment d'indignació el comparteixen els de Greenpeace, protestant davant la seu d'Endesa (l'empresa que pensa en el futur dels fills dels nostres fills), pel seu projecte de construir cinc grans embassaments a la Patagònia xilena:

"La pancarta desplegada en la sede de la empresa tiene el formato de una carta con el texto: "Buenos días ENDESA, si de verdad te preocupa el futuro de los hijos de tus hijos no destruyas la Patagonia. Atentamente, Greenpeace".

Greenpeace se hace así eco de la campaña publicitaria de Endesa en la que la compañía dice que "tienen la obligación de reinventarlo todo.... por el futuro de los hijos de tus hijos"."

Salvem Montserrat

Salvem Montserrat ha iniciat una campanya de recollida de donatius. El seu comunicat és aquest:

10 EUROS PER A SALVAR MONTSERRAT
Som 75.000 signats de Catalunya i d’arreu del món, més de 1.000 entitats i prop de 1.500 ciutadans de Collbató que ens hem oposat a la brutal agressió a Montserrat que suposa ampliar el polígon industrial al terme municipal de Collbató en l'equivalent a 21 estadis de futbol.

Malgrat aquest clam popular i els informes desfavorables, malgrat Medi Ambient de la Generalitat el considera insostenible i el Pla Territorial provisional el qualifica com a zona a protegir, l'ajuntament de Collbató va aprovar l’ampliació el passat 16 de maig, al·legant que els que no viviu al seu poble i per tant no hi teniu dret a vot, no compteu.

Anecdòticament l’alcaldessa de Collbató, Josefina Martinez (PSC), es va permetre en acabar el ple la burla de brindar amb cava i cantar el virolai menyspreant així la sensibilitat de milers de ciutadans.

Des de Salvem Montserrat hem iniciat una campanya de recollida de fons "on line" per fer front a les properes accions judicials que endegarem per aturar aquesta barbàrie (http://www.salvemmontserrat.org/tpv/formul_donatius_campanya.htm). Si ho preferiu també es pot fer una transferència bancària o un ingrés al compte corrent 2013 0301 79 0201050681 (Caixa Catalunya) Entre tots ho aconseguirem.

Fòssils de la MAT

Es un intent de MAT dels anys 80 que havia de travessar el Pirineu aragonès. No es va acabar mai, però després de molts anys les torres encara hi són, per vergonya de l'empresa i el govern. La notícia del Periódico de Catalunya del 7/7/2008 diu així:

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
LLEIDA
Centenares de torres de alta tensión languidecen desde hace más de 10 años en la franja aragonesa, después de que el Gobierno español descartara su utilidad y las sustituyera por la controvertida línea gerundense de muy alta tensión, la MAT. Los soportes --hoy ocupados por nidos de cigüeñas-- iban a formar parte de la denominada autopista eléctrica, una línea de 400 kilovoltios que tenía que enlazar las redes de transporte energético de España y Francia, a través del Pirineo central.
El proyecto, autorizado en 1986, preveía conectar la estación de Cazaril (en el departamento francés del Alto Garona) y la central térmica de Aragón (en Teruel), pero los gobiernos de uno y otro lado de la cordillera no llegaron a ponerse de acuerdo sobre el trazado. En 1998, con el PP al frente del Ejecutivo español, la autopista eléctrica quedó relegada y se optó por dar prioridad a la interconexión a través de Girona.
En torno a 380 torres metálicas, que jamás llegaron a conectarse, son el vestigio de aquella MAT frustrada. Estos armatostes, colocados cada 400 metros, siembran el paisaje a lo largo de unos 150 kilómetros de territorio aragonés, muy cerca de los límites con Lleida y Tarragona. Se detienen a la altura de Graus (Huesca), en pleno Pirineo. La empresa pública Red Eléctrica de España (REE) los instaló a mediados de los años 90, antes de que los estados español y francés pactaran por qué punto cruzaría la línea la frontera.

BORRÓN Y CUENTA NUEVA
Al final, la oposición ecologista y el rechazo vecinal fueron tan férreos que la autopista eléctrica se frenó y quedó inacabada. En estos momentos, ha dejado incluso de existir para el Gobierno español, que no la ha incluido en la Planificación de los Sectores Eléctrico y Gasístico 2008-2016, presentada el pasado mayo por el Ministerio de Industria.
Muy distintas eran las cosas en 1997, cuando REE aseguraba que la opción del Pirineo central era 'la única factible'. La empresa barajaba entonces tres alternativas de trazado, entre los parques nacionales de Aigüestortes y Ordesa: dos pasaban por Aragón y, la tercera, por el Vall d'Aran. Cierto es también que en aquella época no se hablaba siquiera del AVE, que fue la excusa esgrimida luego por el PP para trasladar la interconexión eléctrica hacia Girona.
El fantasma de la autopista eléctrica volvió a saltar a la palestra el año pasado, cuando el Gobierno aragonés trató de negociar --sin ningún éxito-- la construcción de un túnel ferroviario a través del macizo de Vignemale a cambio de aceptar la línea de alta tensión.

Aclaparats per les infrastructures

Val la pena de llegir aquest parell de cartes al director, publicades recentment als diaris, que posen de manifest la indefensió dels ciutadans (però també la determinació a no resignar-se) davant la construcció de grans infrastructures, com la MAT el TGV i la carretera per Bracons.


Divendres, 23 de juny de 2008 Diari de Girona

Estupefacció
Mateu Frigolé i Ventura.
CERVIÀ DE TER.

M'ha emocionat llegir a la premsa que quatre valents de l'Avismat i algun propietari han aturat les obres de la MAT a Bescanó. La meva sorpresa ha estat majúscula quan he sabut que alguns d'aquests valents han estat fent guàrdia per torns vigilant les finques, impedint l'entrada de les màquines i demanant els permisos a les empreses que intenten treballar a la zona. Com pot ser que s'estiguin envaint propietats privades, obrint camins al bosc, tapant rieres i tallant arbres a tort i a dret sense ni tan sols tenir els permisos en regla? Però qui són aquesta gent? Què està passant aquí? Com pot ser que la gent del poble hagi de fer vigilància, anar a Medi Ambient a investigar, avisar els forestals o anar a denunciar-ho als Mossos d'Esquadra per poder defensar-se? Que no hi ha ajuntament a Bescanó? Molt segur que la majoria de la gent de Bescanó no sap que ja han arribat les màquines i molts diran: a Bescanó? Ja comencen? Sí, després de temptejar els osonencs volen començar a Bescanó, això sí amb els papers molls, potser creuen que aquí ho tindran més fàcil per intimidar i pressionar els veïns afectats. Amb la mà al cor us felicito per la vostra lluita en defensa d'aquesta pobra terra, que aquests polítics corruptes i els seus amics, els grans capitals, volen destruir en nom d'un fals progrés. Molts hauríem de prendre exemple de vosaltres. Ànim valents i endavant!


dijous, 26 de juny de 2008 El Punt

Bracons-MAT-TAV
JORDI PUJOL CAMPISTOL. SANT FELIU DE PALLAROLS (GARROTXA)..
Visc a Sant Feliu de Pallerols, i per anar a dinar de tant en tant algun diumenge a casa dels pares, em cal recórrer prop de 90 quilòmetres a través de tres comarques: la Garrotxa, el Pla de l'Estany, i l'Alt Empordà. Especialment ara és quan aquest recorregut s'ha convertit en un exercici de resignació i contenció emocional. Em veig obligat a passar per les dues obres en realització més significatives dels darrers temps a la nostra terra: el túnel de Bracons i el TAV, i molt aviat, a pesar meu, s'hi afegirà la MAT, i llavors ja en seran tres. La tristesa que em provoca la contemplació de la devastació que comporta l'execució d'aquestes construccions és tant torbadora que quan arribo a casa dels pares poc em falta per posar-me a plorar. Jo entenc que des d'un despatx a Barcelona, que és on hom acostuma a planificar aquestes barbaritats, deu ser difícil apreciar damunt el mapa la complexitat de la trama sentimental que uneix les persones i la natura de la terra que els ha vist créixer, però els pregaria que s'hi esforcessin una mica més. Honorable Sr. conseller d'Obres Públiques, tant de bo que vostè mai no hagi de viure el drama que representa veure com una excavadora destrueix allò que més s'estima.

Viure en alta tensió

Compartir l'espai amb l'alta tensió, com aquestes cases de Vilablareix (Gironès), serà més habitual si tira endavant la MAT.

Sentit comú pel territori

A Aiguaviva (Gironès) algú demana sentit comú pel territori. I un no demana allò que ja té. Ens falta sentit comú, no només en el cas de la MAT, sinó per canviar aquest desenvolupament desaforat en el que estem immersos.