dimarts, 13 d’abril del 2010
Contrapublicitat i consum
Coneixeu Consumehastamorir, la web de contrapublicitat i consum responsable? Està promoguda per Ecologistas en Acción. Entre altres coses, té molts contraanuncis imaginatius que val la pena veure. La foto i el text en són un exemple:
Una metáfora urbana de la presión al medioambiente: "La superficie de suelo artificial en España que representa un 2,1%, se incrementó un 29,5% en el periodo 1987/2000. España es uno de los países, junto a Irlanda y Portugal, donde más ha crecido la superficie artificial. Con un ritmo medio anual de 1,9% muy por encima de la media de los 23 países del programa CLC2000, de sólo un 0,68%. El tipo de crecimiento económico (dependiente de sectores de altos consumos de suelo, como la construcción, el transporte y el turismo), la consolidación y profundización del nuevo modelo de ciudad dispersa y la fuerte inversión en infraestructuras durante el periodo 1987-2000 son las causas principales."
dilluns, 22 de març del 2010
Homes i dones del cap dret
Mentre vaig cap a la feina escoltant Icat fm, sona "Homes i dones del cap dret", una de les darreres cançons del mestre Quimi Portet. En el temps que dura la cançó, puc veure, sense gaire esforç, una excavadora menjant-se un tros de turó i un camió carregat de porcs cap a l'escorxador. Premonició o fet habitual?
Homes i dones del cap dret
D'esquena al mar i a la muntanya; completament al marge
de l' activitat industrial; sota una col, canta el poeta:
Des d'una àrea de servei,
la meva terra
es com un parrac grapejat;
un país vençut pel davant
i pel darrere; I
d'atrotinada dignitat.
Adéu turons amics,
adéu rieres,
boscos d 'alzines i de roures i fagedes.
Muntanyes del meu cor,
adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.
Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:
Sona una guitarra
i el solet no vol sortir;
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.
Hola pudors d'infern
brutes i abjectes;
d'animals escorxats, sentor de sang i merda.
Adéu olors d'abans
fenc, trepadella;
d'espígol dolc i farigola a l'escudella.
Adéu amor, bonica,
la millor amiga
adéu rateta que escombrava l'escaleta.
I allà a sota una Col,
canta el poeta:
Homes i dones del cap dret, adéu per sempre.
diumenge, 14 de març del 2010
Temporal de neu: l'endemà
dissabte, 13 de març del 2010
Temporal de neu: el dia zero
Fa poc més d'un any aquest bloc es feia ressó del fort temporal de llevant del dia de Sant Esteve de 2008. Aquell temporal va deixar destrosses al litoral urbanitzat i neu cap a l'interior de la Selva, la Garrotxa i Osona, entre d'altres. El temporal d'aquest dilluns, el del 8 de març de 2010, també es recordarà durant molt de temps. En aquest cas les destrosses no han vingut del mar, sinó dels núvols i el vent. La neu humida s'enganxava als arbres, les cases, les carreteres i els cables elèctrics. Cotxes atrapats a les carreteres i torres elèctriques trencades han estat algunes de les imatges tòpiques d'aquest temporal. Aquí van altres fotografies, menys dramàtiques, d'un moment fort del temporal, cap a les 5h de la tarda, preses prop de l'Hostal de Mallorquines (Riudarenes i Sils, La Selva).
Crec que aquesta tempesta ens ha de servir per a reflexionar fins a quin punt depenem del transport i de l'electricitat per al nostre dia a dia. Fins a quin punt depenem també de les voluntats de les grans empreses i dels polítics a l'hora d'afrontar, com a ciutadans, situacions límit. I quines són les accions que podem fer per autoprotegir-nos, per dependre menys del subministrament exterior, per ser més autosuficients.
dimecres, 10 de febrer del 2010
MAT i democràcia
La MAT, imposada per uns i concertada pels altres
- 09/02/10 (Carta de lector al Punt)
Mentre al nostre costat de la frontera les infraestructures importants per al territori són fruit de la imposició, a l'altre costat recorren a la concertació.
Parlem que l'administració imposa el seu projecte quan és a partir d'un projecte ja definit i engegada la seva tramitació que es discuteix amb els ciutadans i administracions implicades la manera com s'acaba executant.
Amb l'anomenada concertació, l'administració discuteix prèviament amb els ciutadans i administracions afectades el projecte que es vol fer i com es vol fer. Per, un cop definit, fer-lo i tramitar la seva execució.
Dues maneres de fer i dos sistemes de funcionament de les administracions per arribar al mateix objectiu. I amb la MAT, és el que veiem a un costat i a l' altre de la frontera. A la Catalunya Nord, amb la fase de concertació quasi acabada, el soterrament de la MAT entre Baixàs i la frontera ja està definit i parlat amb el territori, i a punt per començar el projecte i la seva tramitació.
Aquí, caldrà esperar que un dia es presenti el projecte damunt la taula dels alcaldes per començar a discutir sobre el que diu aquest projecte, que ja estarà definit i en fase de tramitació.
Dues maneres de relacionar-se entre l'administració i els administrats, fruit del passat d'uns i de l'experiència dels altres. Un passat que no acabem d'oblidar, i una experiència que no sabem aprofitar.
Notícia relacionada a:
dilluns, 25 de gener del 2010
Filòsofs de carretera
Aquesta carretera ens porta a la desafecció. És el graffiti escrit en un mur de les obres de la N-II a l'alçada del creuament de Caldes de Malavella (La Selva). Les obres per fer-la autovia fa anys que duren i aquestes, en concret, estan aturades des de fa molts mesos. Qui sap la intenció de l'autor de la pintada... Possiblement traslladar el seu desencant amb les infrastructures que depenen de l'estat i la desafecció de Catalunya envers Espanya. Però potser li podem trobar també un sentit de desafecció al territori, desamor al medi natural que ens sustenta. Qui sap?
divendres, 25 de desembre del 2009
Bon Nadal... per a tothom?
Mentre alguns poden pagar fiances exhorbitades i estan menjant els torrons a casa seva, altres continuen empresonats i ho estaran fins l'any vinent. Entre els primers estan els imputats en trames de corrupció urbanística, com l'ex-alcalde de Santa Coloma de Gramanet. Entre els segons, els activistes de Greenpeace, com el Director de Greenpeace-Espanya Juantxo López de Uralde, que es van atrevir a desplegar una pancarta a la cimera del clima de Copenhage durant un sopar de caps d'estat. La pancarta era, això sí, altament subversiva, deia: "Els polítics parlen. Els líders actuen."