Perilla la Riera de Vallcanera

La riera de Vallcanera en terme de Sils (La Selva) fotografiada ara fa un any. Aquests hàbitats presumiblement seran afectats per l'ampliació a sis carrils de l'autopista AP-7. La riera de Vallcanera, a més de ser un espai natural protegit pel PEIN, conté vertaderes joies animals com l'espinós, un petit peix protegit per la legislació europea.

Endesa i la destrucció de la Patagònia

Al maig ens fèiem ressó, des d'aquest mateix bloc, de la publicitat escandalosa d'algunes empreses que es mostren com a ecologistes compromeses pel davant mentre van destruïnt pel darrera. Aquest mateix sentiment d'indignació el comparteixen els de Greenpeace, protestant davant la seu d'Endesa (l'empresa que pensa en el futur dels fills dels nostres fills), pel seu projecte de construir cinc grans embassaments a la Patagònia xilena:

"La pancarta desplegada en la sede de la empresa tiene el formato de una carta con el texto: "Buenos días ENDESA, si de verdad te preocupa el futuro de los hijos de tus hijos no destruyas la Patagonia. Atentamente, Greenpeace".

Greenpeace se hace así eco de la campaña publicitaria de Endesa en la que la compañía dice que "tienen la obligación de reinventarlo todo.... por el futuro de los hijos de tus hijos"."

Aigua

Vés per on, l’aigua ha passat de ser un element banal, oblidat i menyspreat a ser notícia de primera plana. Encara que això sigui així pels efectes polítics colaterals de la crisi de la sequera. Però al darrera comença a despuntar una veritable crisi mediambiental que afecta l’aigua com a element indisociable de la vida i l’aigua com a recurs pels humans. Un recurs que ara veiem finit. Es podran buscar dessaladores, transports en tren o vaixell, canonades desmontables, minitransvassaments o el que sigui. Però, per a mi, la qüestió de fons és la manca de respecte per aquesta aigua i pels sistemes naturals que la retenen, la purifiquen i la canalitzen. Només cal agafar el Google Earth i veure la proliferació de piscines privades que hi ha a moltes zones. O passejar-se per rieres o torrents i veure les extraccions d’aigua que se’n fan mentre no es respecta el mínim cabal ecològic. I com aquesta aigua després serveix per regar camps de blat de moro transgènic sota un sol de justícia.

No massa aigua però encara en corre per aquest rec a la vora d’uns camps a Arbúcies (La Selva) i per la mateixa riera d’Arbúcies. Això era aquest abril just abans de les pluges que hem acabat tenint!

Els transvasaments no són la solució

He copiat aquest lema i la foto del pin del bloc 'La Marfanta' http://lamarfanta.blogspot.com/. Aquells que es van mobilitzar a les Terres de l'Ebre en contra del transvassament de l'Ebre, no obliden ara el problema de l'aigua a Catalunya i proposen solucions alternatives.

Impactes afegits

La Riera de Santa Coloma entre Riudarenes i Hostalric (La Selva), espai protegit pel PEIN, és un corredor natural de pas en direcció nord-sud. No és d'estranyar que a la seva riba s'hi hagin situat camins, carreteres i ferrocarril. En les darreres dècades hi han proliferat també línies elèctriques i urbanitzacions, que s'afegeixen a altres usos ambientalment impactants com les extraccions d'àrids i les pedreres. Ara, l'arribada de la MAT i del TGV acaben de perfilar un paisatge cada cop més transformat, un relleu cada cop més trastocat. En són exemples les obres del TGV, amb el viaducte que travessa la Canal de Soliba (o Soliva als mapes), un afluent de la riera de Santa Coloma, i el túnel que travessa Serrabou.

Això era un riu

Això era un riu, el Ridaura. Era tan sols el riu que va formar la Vall d'Aro amb la famosa Platja Gran de la Platja d'Aro. Ara l'estan endagant, com es veu a les imatges, preses fa pocs dies a Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà). Endagar és, segons el diccionari de la llengua catalana, arranjar, endreçar, donar a alguna cosa una direcció adequada, un bon camí a seguir. Calia això, ja que els rius tenen el mal costum de passar massa a prop de les cases. A més, tenen l'encara pitjor costum de portar molta aigua de tant en tant i provocar inundacions. Segur que un cop endagat (un eufemisme de canalitzar-lo, d'encimentar-lo) i sense obstacles l'aigua anirà molt més ràpid cap al mar quan plogui molt. Jo em pensava que l'aigua a major velocitat té una major força destructiva, però segur que estic equivocat!

Des de la desembocadura fins a Castell d'Aro són uns tres quilòmetres, els que estan endagant. L'últim tram on encara no han tallat la vegetació és el més proper a la desembocadura, el que es veu a la darrera foto. Allà hem vist com es concentren els ànecs coll verds, les polles d'aigua, els faisans i altres animals que de segur han fugit de la zona talada. D'aquí a uns dies no els quedarà ni això.