Filòsofs de carretera

Aquesta carretera ens porta a la desafecció. És el graffiti escrit en un mur de les obres de la N-II a l'alçada del creuament de Caldes de Malavella (La Selva). Les obres per fer-la autovia fa anys que duren i aquestes, en concret, estan aturades des de fa molts mesos. Qui sap la intenció de l'autor de la pintada... Possiblement traslladar el seu desencant amb les infrastructures que depenen de l'estat i la desafecció de Catalunya envers Espanya. Però potser li podem trobar també un sentit de desafecció al territori, desamor al medi natural que ens sustenta. Qui sap?

La creació del sòl

Heu vist el darrer número d'Info Catalunya, la revista de la Generalitat? Dedica tres pàgines al pacte nacional d'infraestructures. I parla, en els subtítols de "la creació del sòl per a activitats productives". Mes endavant ho detalla: "S'urbanitzaran 6000 ha per a instal·lar-hi noves empreses i s'impulsarà la millora i creació de polígons industrials i centres logístics que permetin el transport de mercaderies."

Doncs mira que jo em pensava que el sòl era la capa fèrtil del terra, la base dels ecosistemes terrestres que sustenten la vida i dels múltiples serveis ambientals que aquests ens ofereixen, com ara la producció d'oxigen, la fixació del CO2 o el manteniment de la pròpia fertilitat del sòl. Però no, urbanitzar 6000 ha és el que necessita Catalunya, i ho farem gràcies a la "la creació del sòl per a activitats productives". La producció de l'ecosistema no compta, el sòl que hi ha tampoc. El que compta és que encimentarem 6000 camps de futbol per continuar amb el mateix model productiu que hem tingut fins ara. És clar, ara ho entenc; és el sòl industrial. Ja podem borrar del diccionari l'acepció científica de la paraula.

Com una paradoxa, a la pàgina següent, dediquen quatre línies a parlar de la Conferència de Copenhage, la COP15: "Tots contra el canvi climàtic" ho titulen. I ens aconsellen utilitzar bombetes de baix consum, desconnectar els aparells, posar el rentaplats quan sigui ple, i altres consells per l'estil. Gràcies, però ja fa temps que ho fem. I vosaltres, el govern, que feu els deures?

Vilanna, dos anys després

El dos d'octubre del 2007 ens fèiem ressò d'una caminada popular contra la MAT a Vilanna, en terme de Bescanó (Gironès). En les fotografies que vam publicar es veien els conreus on s'havia d'instal·lar la central tèrmica associada a la MAT. Ara, en Pep Armengol ens fa arribar imatges d'aquella vall dos anys després. La diferència és evident entre la imatge superior del 2007 i la resta del 2009.

El paisatge preferit de Catalunya!

Un viatge amb avió. Els primers minuts des de l'enlairament o en apropar-se l'aterratge són una bona oportunitat per copsar la salut del paisatge d'un país. Mentre l'avió dibuixa un semicercle per encarar la pista de l'aeroport del Prat, passem com si res de l'Alt Penedès al Garraf, i d'aquest al Baix Llobregat. Entre les pinedes s'albiren urbanitzacions, algunes inmenses, qui sap si de cases a penes ocupades un mes l'any. També es veuen les carreteres, els polígons, els ports, les pedreres i les cimenteres que es nodreixen de la pedra del massís del Garraf. Apropant-nos més encara s'intueix el desviament del Llobregat, l'ampliació del port i les pistes d'aterratge en terrenys del Delta, espai natural "protegit". Mònica Terribas, Raquel Sans: aquest és el vertader "Paisatge favorit de Catalunya"!

La transparència de la MAT

Reproduïm l'article de Joan Martí Colomer publicat el 16/8/2009 a El Punt:

MAT: NI DIÀLEG , NI DADES , NI TRANSPARÈNCIA

Es fa difícil respondre cada dia a les provocacions d’aquells que ens encasellen dins la “cultura del no” sense escoltar els nostres arguments. En canvi, per desemmascarar la suposada voluntat de diàleg i transparència que asseguren tenir els promotors de la MAT, només cal que ens fixem amb el que ha passat, està passant i ho comparem amb el procés que hi va haver a la Catalunya Nord.
Al Principat no hi ha diàleg. Un exemple el tenim en la reunió “secreta” que vam tenir ,( a Barcelona, a la seu de la C.E.) , amb el responsable europeu per a l’interconnexió, Mario Monti. Ens pretenia vendre el soterrament de la MAT fins a Santa Llogaia com una victòria i fer-nos creure que ell només tenia potestat sobre la part transfronterera de la línia. Se li van pujar els colors quan li vam ensenyar un document de l’ aleshores ministre d’Indústria espanyol, Joan Clos, que assegurava que el responsable de la línia des de Sentmenat fins a Baixàs és Mario Monti. El responsable europeu es va posar vermell i es va queixar de les formes dels governs espanyols i català en tot el procés. Un fet que també ha denunciat, amb dos informes, el Síndic de Greuges a Brussel·les.
Al Principat, a més, tampoc hi ha transparència. En un informe recent titulat “Anàlisis del Metabolisme Energètic de l’Economia Catalana”, coordinat per Jesús Ramos, que depèn del departament de vicepresidència de la Generalitat, es reconeixia que els balanços d’energia de Catalunya no es publiquen des de començaments dels anys noranta. Aquests, són bàsics per entendre la situació de l’economia catalana i poder fer-ne una planificació ambiental i energètica. Això ha passat desapercebut i cap partit ha demanat les dades que es van deixar de publicar. En canvi, aquests mateixos partits van beneir en el seu dia que el director General d’Energia de la Generalitat fos Agustí Maure, ex número 2 de Red Eléctrica Española, una de les empreses promotores de la MAT. Per decència democràtica hi haurien d´haver dimissions, si fossim un pais normal.
En aquest estudi també es reconeix l’elevada dependència de les importacions d’energies no renovables com el petroli i el gas. Fonts d’energia que provenen de països inestables, on hi ha una creixent tensió pels recursos (les nombroses i actuals guerres de recursos). Aquest escenari fa preveure un augment dels preus molt preocupant per un país dependent com el nostre.
Així doncs, aquest informe, com ja venim dient nosaltres des de fa temps, trenca amb el paradigma del “créixer és progrés” i reconeix que l’única solució és l’estalvi, l’eficiència i la promoció de les energies renovables. Quelcom que l’Estat Espanyol no està fent, essent un dels estats europeus que menys aplica el protocol de Kyoto .I és parla de sostenibilitat ¡
Fer creure que amb la MAT aquest risc es dilueix és una fal·làcia, atès que totes les economies occidentals, (la francesa amb la que ens hem d’interconnectar inclosa), són dependents energèticament. L´urani per fer treballar les centrals nuclears no serà “etern”...a part dels perills dels residuos nuclears, encara no resolts.
L’informe en qüestió també reconeix un altre dels nostres arguments respecte a la central de cicle combinat de gas de Vilanna-Bescanó. A Catalunya la generació elèctrica amb gas sol consumir el 25% del gas destinat a tot l’Estat Espanyol. Cada cop hi ha una major integració entre els sistemes gasista i elèctric. Davant d’un dèficit d’abastament o de distribució de gas quedarien afectats els sectors industrials i de generació d’electricitat, sense comptar amb alternatives a curt termini. Per tant dir que la MAT aportarà més seguretat energètica és tenir poca visió, o molts interessos ocults.
Utilitzar ara la MAT com excusa per evacuar els grans parcs de l´Empordà, amb projectes com el de Gamesa amb molins de 184 metres d´alçada, ens sembla horrorós. En un moment en que es podria planificar des del i pel territori es torna a donar màniga ampla a les grans empreses que fins fa poc es dedicaven al negoci del totxo. Es veu que ara els diners es fan amb les energies renovables.
Davant aquesta situació la transparència que pregonen els poders polítics i econòmics és en realitat fer veure que s’escolta quan la decisió ja està presa. Amb aquesta actuació aconsegueixen el que busquen. Que la persona del carrer passi de la política i els deixi el camí ben ample per seguir fent de les seves amb tot el suport de certs mitjans i dels “aduladors” a sou. Però han de saber que hi ha entitats que pensem que tot això és massa important per deixar-ho només en mans dels “escollits” i que vigilem cada pas que fan. No abaratim el somni!

Ampliació N-II

Fa gairebé dos anys encetàvem aquest bloc amb fotografies, fetes el juliol del 2007, de les obres de conversió de la carretera N-II a autovia. Han passat dos anys i les obres continuen. Al mateix indret de Sils (La Selva) l'esborranc és més ample i profund però les màquines segueixen com si només haguessin passat un parell de setmanes. Convertir una carretera com aquesta en autovia pot ser discutible i fins i tot raonable. Ara bé, passar dels 6 carrils actuals (els dos de la N-II més el quatre de l'AP-7) als futurs 12 carrils (quatre de la nova autovia, més dos de la via de servei, més sis de l'AP-7 que també s'està ampliant) potser és un gra massa.

A la primera fotografia s'observen les Agudes del Montseny rera les estructures de formigó. A la darrera s'albira el conegut Hostal del Rolls. Són imatges del 29 de maig d'aquest any.

Oposició pacífica a la MAT

Oposició pacífica a la MAT la que un grup d'idealistes efectuen des de fa mesos al peu de la torre 39, prop del Mas Blanc, a Osona.

Quin afany empeny els humans a lluitar en causes perdudes? Potser que són causes que ratllen l'espiritualitat?

Les imatges s'han distribuit per correu electrònic i em sembla que pertanyen al Col·lectiu Nova Energia. Més informació, video i imatges a http://novaculturaenergia.blogspot.com/

Persones i infrastructures

Maçanet de la Selva (La Selva) és un municipi realment afectat per les infraestructures, per les presents i per les previsions futures. Però que el poble s'organitza i no s'està de braços creuats ho demostra aquesta taula rodona que organitzen.

Conferència sobre la MAT

Pla Director del Pla de l'Estany

DIVERSES ENTITATS CÍVIQUES I AMBIENTALS DEL PLA DE L’ESTANY PRESENTEN 21 AL·LEGACIONS AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC
Reclamen que es redueixi de manera dràstica el creixement residencial i industrial previst i que es protegeixin diversos espais agrícoles i naturals

18 entitats cíviques i ambientals del Pla de l’Estany han donat suport a les al·legacions presentades el dimarts 14 d’abril al Pla Director Urbanístic comarcal. En total s’han presentat 21 al·legacions referents a aspectes com el creixement residencial i industrial, les estratègies de creixement, la classificació del sòl no urbanitzable o les previsions en matèria d’infraestructures. Les entitats que han manifestat el seu suport a les al·legacions són, fins al moment: Agrupació d'Entitats Culturals de Banyoles (Agrupació de Barraques), APRIMMAT (Associació d'afectats de Palol, Riudellots i La Mota contra la MAT), Associació de Veïns de Corts, Associació de Veïns de la Mota, Associació de Veïns de Vilert i Centenys, Ateneu Obert de la Dona, Atlètic Club Banyoles, Col•lectiu La Falç del Pla de l'Estany, Coordinadora de Defensa de l’Estany, Coordinadora de Lleure del Pla de l'Estany, Fa Pudor - Associació ciutadana de Banyoles, Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany, Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l'Estany, Plataforma de Defensa dels Horts i els Recs de Banyoles, Plataforma Defensem el Territori, Plataforma No a la MAT, Plataforma Vall de Miànigues i Projecte Sonora.
Des de les entitats es considera que algunes de les propostes que efectua el Pla director urbanístic són molt adequades i van en la línia del model urbanístic i territorial que defensen. Així es valora positivament que eviti un model de creixement dispers, que opti per estratègies de creixement molt reduïdes als nuclis rurals de la comarca, que desclassifiqui el sòl urbanitzable del turó de Can Parella i de la zona industrial de Serinyà, que el traçat de la ronda oest eviti el pas pel costat de Corts, que es descarti la variant oest per la plana de ponent de l’Estany o que es protegeixi bona part de la comarca a través de les figures de Sòl de protecció especial i de Sòl de protecció territorial, impedint la seva transformació a sòl urbanitzable.
No obstant això es considera que les previsions de creixement residencial i industrial que efectua el Pla director (78 hectàrees de nou sòl residencial i 163 de sòl industrial o logístic) són absolutament sobredimensionades respecte a les necessitats de la comarca i redundarien de manera negativa sobre la qualitat de vida i la identitat territorial del Pla de l’Estany. Per això es proposa una reducció del creixement residencial previst a Banyoles, a Porqueres i a Cornellà de Terri des de 78 hectàrees fins a un màxim de 16 i que l’ampliació del polígon industrial de Pont-xetmar passi de 34 hectàrees a un màxim, també, de 16. Pel que fa al sòl de potencial interès estratègic de 129 hectàrees previst al pla de la Banyeta (Palol de Revardit i Cornellà), per a crear molt probablement una àrea d’activitat econòmica i logística, es proposa la seva eliminació al considerar que la seva enorme superfície és més pròpia d’entorns metropolitans que d’una comarca del rerepaís i que tindria un elevat impacte ambiental, social, agrícola i paisatgístic. En cas que no s’assoleixi l’objectiu d’eliminar-la es reclama una reducció dràstica de la superfície i que s’estudiïn altres ubicacions.
Diverses al·legacions reclamen a més la protecció d’espais d’elevat interès natural, agrícola i paisatgístic que, per la seva proximitat a zones urbanes, podrien ser sotmesos a una forta pressió urbanística (com la vall de Miànigues o l’entorn del riu Terri) o bé que ja estan afectats pel planejament urbanístic (hortes de Sota Monestir i Guèmol a Banyoles i sud de Vilavenut). En matèria d’infraestructures es reclama un canvi de traçat de la ronda oest de Porqueres (reduint l’afectació sobre el nucli històric de Miànigues i la plana agrícola de Camós), que es descarti la variant d’Esponellà i Martís i que s’efectuï una reserva d’espai per a un futur tramvia lleuger Banyoles-Girona.

Un article del Centre de Sostenibilitat Territorial

Emblemàtic Bracons

Bracons, el coll per excel·lència de les excursions al Puigsacalm, ara evoca més aviat una nova infraestructura de transport. Inaugurat fa pocs dies, l'eix Vic-Olot per Bracons és, sens dubte, una obra emblemàtica del model d'infraestructures que promou la Generalitat. Tanmateix, emblemàtica ha estat també la lluita d'oposició a la nova carretera. Obviament, aquest moviment no ha conseguit el seu objectiu d'impedir la construcció de l'eix. Ara bé, ha demostrat que bona part de la societat es qüestiona aquest model de transport, basat en el vehicle privat i en què les carreteres passin per tot arreu. I ha generat un moviment que potser en el futur sigui capaç d'aturar altres Bracons.

De totes formes, és trist que dient Bracons ja no pensem en aquells prats i aquelles fagedes sinó en aquest asfalt i aquests túnels. Almenys que no ens contaminin les paraules... seguim pensant en el Bracons de sempre!

MAT entre Catalunya i Aragó?

Una nova autopista elèctrica pretén unir Catalunya (des d'Isona) i Aragó (fins a Montsó), perpetuant aquest model de consum energètic sense fre. Diverses entitats i plataformes ciutadanes s'hi oposen, entre elles la Plataforma unitària contra l'autopista elèctrica Aragó-Catalunya:
http://autopistaelectricano.blogspot.com/

Manifestació a Barcelona

Aquesta és la notícia de moviments.cat sobre la propera manifestació del 22 de març:

Camí del 22-M: unim-nos contra la destrucció del territori

Un bon nombre d'entitats ecologistes i plataformes estan preparant de fa mesos, una resposta unitària a la política ambiental de la Generalitat de Catalunya. La culminació d'aquest procés serà la manifestació a Barcelona el diumenge 22 de març. Durant aquella setmana es proposen accions descentralitzades a nivell local. La política de submissió del govern davant dels interessos especulatius i dels poders financers ocasiona un gran nombre de conflictes (transvasaments d’aigües davant la sequera; línies elèctriques de Molt Alta Tensió; crema de residus en cimenteres, nous abocadors, nous ecoparcs o plantes de trasvassament i noves instal·lacions d’incineració; encobriment del risc nuclears; urbanització especulativa). Per això es prepara una resposta coorganitzada pels col·lectius i plataformes de defensa ambiental que estan fent front a les agressions al medi i les persones arreu del territori català.

Trobareu més informació a:

http://22marc2009.blogspot.com/

TV3 i la MAT

Reprodueixo a continuació la carta del dia, d'avui mateix, del diari Avui:

"I la MAT?
Són incomptables els debats i els reportatges especials que TV3 ha dedicat i continua dedicant als nostres veïns bascos, i ho fa amb força rigor i abordant amb valentia la polèmica. Un exemple el tenim en el reportatge que es va emetre fa pocs dies sobre la construcció del tren d'alta velocitat i el rebuig que està trobant en els pagesos, els moviments ecologistes i ETA. TV3, però, s'oblida de nosaltres. Segurament perquè és un tema polèmic al si del govern de coalició i que aparentment no afecta directament la metròpoli, passa de puntetes per sobre del greu conflicte territorial que està produint la construcció de la línia de molt alta tensió (MAT) al seu pas per Osona i les comarques gironines. Els ciutadans necessitem que la nostra televisió pública, l'única que tenim, abordi amb valentia i veritable rigor qüestions polèmiques com aquesta. I que ho faci recollint l'opinió de tots els fronts, impulsors i defensors del projecte, però també detractors i afectats. Defugir la polèmica no és propi d'una televisió pública, senyora Terribas. L'animo a fer un 60 minuts a fons sobre la MAT, obert a tothom."

Núria Fernández i Manzanera, Figueres.

Dues velocitats

Dues velocitats, la del tren convencional i la del TGV. Però no són només velocitats físiques, són també dues velocitats en el finançament i en la prioritat política.

L'Empalme a Massanes (La Selva), ja no només 'empalma' la via de la costa i la de l'interior, ara hi han empalmat també la via ràpida pel damunt. Les fotos, de Salvador Soler, són d'aquest desembre.

La Vallestització de la Selva

SELVA...

VASEL...

VALÈS...

VALLÈS

La Vallestització de la Selva: la transformació de la Plana selvatana en una àrea metropolitana, a l'estil del que ha passat amb el Vallès.

Fotografies aèries de Riudellots de la Selva (a dalt) i de Maçanet de la Selva (a sota). Les infraestructures lineals, existents i en construcció, els polígons industrials, les urbanitzacions aïllades de la trama urbana... tot es pot albirar des de l'aire. Diverses webs permeten fer-ho, aquestes en concret són del Google Earth i el copyright de les imatges és de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

Perilla la Riera de Vallcanera

La riera de Vallcanera en terme de Sils (La Selva) fotografiada ara fa un any. Aquests hàbitats presumiblement seran afectats per l'ampliació a sis carrils de l'autopista AP-7. La riera de Vallcanera, a més de ser un espai natural protegit pel PEIN, conté vertaderes joies animals com l'espinós, un petit peix protegit per la legislació europea.

La MAT soterrada?

Rerodueixo a continuació la notícia apareguda aquest divendres 31-10 al Punt i signada per Ramon Torramadé.

"Una mica més de pressió popular i tindrem la MAT soterrada. Ara el senyor Mario Monti ha pujat un graó més i amb una altra empenta podria arribar a dalt de tot. Potser ho té prou clar però no vol anar més lluny perquè deu estar supeditat al poder de les grans empreses elèctriques i no gosa dir la veritat: que el soterrament és factible i més econòmic ambientalment que anar plantificant torres arreu del territori. I és clar, el mateix li passa al govern català a més de l'espanyol que presumeix d'una economia equilibrada per poder anar a agenollar-se als peus d'en Bush i quan es tracta de vetllar pel benestar dels seus súbdits fa el ronso.


De l'erari espanyol sortiran diners per ajudar els francesos a soterrar la línia de l'altre costat de la frontera i no es dóna un cop de mà per fer el mateix a les terres gironines. L'excusa: no és possible tècnicament fer-ho uns quilòmetres més, quan experts enginyers demostren el contrari. Ara et surten dient que les connexions, per necessitats d'ús, en trams curts no ho permeten, com si no fos possible fer-la sortir a la superfície allà on convingués. Doncs, com ho fan amb el gas i la benzina?

Resulta que s'inverteixen milions per soterrar el TGV per Girona quan serà la inversió més inútil per poc pràctica, ja que al final una altra estació anirà a l'aeroport i també un altre ramal passarà per la perifèria ja que les matèries perilloses (com els combois amb residus radioactius de les centrals nuclears) no poden passar per les poblacions amb túnels tan llargs. I per a la MAT res no és possible! El poble pot ser molt ignorant, però no tant per no adonar-se d'aquesta paradoxa, per no dir mascarada tan evident."

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3048818

No oblidem... l'AVE

Les obres del TGV segueixen el seu curs per les comarques gironines i barcelonines. Aquestes imatges són un testimoni més dels indrets afectats per la línia de tren d'alta velocitat. Es tracta del Mas Sala (La Selva) i els seus entorns, alzinars, rouredes i pollancredes. Les fotos són de Salvador Soler, del passat gener.

Més torres de la MAT

La plataforma No a la MAT està difonent aquestes fotografies de les noves torres de la MAT a Folgueroles (Osona). El seu comunicat diu:

"Es tracta de les torres construides a Folgueroles, una d'elles és a menys de 200 metres de la casa pairal dels pares de Mossen Cinto Verdaguer, a on és veu que hi ha una granja amb animals, i on hi ha gent treballant a menys de 50 metres.
L´altre torre està també a Folgueroles i per construir-la REE va eixamplar un corriol; per on se sap que hi passejava Mossen Cinto Verdaguer i va escriure uns poemes dedicats a uns rierols que hi ha amb uns animals.... Ara el corriol està tot eixamplat sense, REE no n'ha demanat permís i és en un ESPAI NATURAL ...

Per tant volem, per enèssima vegada, denunciar les irregularitats que s'estan cometen impunement, en la construcció de la línia, recordar que encara no està tot dit ni aprovat, que no es respecten els mínims als habitatges, als conrreus, a les persones, a la nostre cultura, als espais naturals i d'interés.

Difusió
Plataforma No a la MAT"