Si no som capaços de conviure amb els óssos a Catalunya...
Quin dret tenim a dir als keniates que respectin als lleons?
als xinesos que respectin als pandes?
als japonesos que respectin les balenes?
als indis que respectin els tigres?
als nordamericans que respectin als bisonts?
als australians que respectin els koales?
... i així podríem anar seguint.
Vagi aquí un fragment de la 'Canción de los osos' de Ruben Darío a tall d'homenatge a les muntanyes, als óssos i a totes les criatures que en elles hi viuen.
Osos,
osos misteriosos,
yo os diré la canción
de vuestra misteriosa evocación.
Osos negros y velludos del riñón de las montañas,
silenciosos viejos monjes de una iglesia inmemorial,
vuestros ritos solitarios, vuestras prácticas extrañas.
las humanas alimañas
neronizan y ensangrientan la selvosa catedral.
Osos tristes y danzantes que los zíngaros de cobre
martirizan, oso esclavo, oso fúnebre, oso pobre,
arrancado a las entrañas de los montes del Tirol;
sé leer en vuestros ojos y podemos hablar sobre
Atta Troll.
