Denunciades constructores de la MAT

Sta.Coloma de Farners,24/01/2009
Denúncia col·lectiva amb 350 signatures contra les constructores.
La Plataforma No a la MAT ha entregat aquest dissabte un recull de 350 signatures a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Santa Coloma de Farners per tal d'interposar una denúncia col·lectiva contra les empreses Monfo SL i PROMSA, encarregades de la construcció de la línia de Molt Alta Tensió dins el terme municipal de la capital de la Selva. En concret, els veïns de Castanyet i de les masies situades en els paratges del Suròs i l'Espinau es queixen del perill per la seva integritat física que representen els camions de les obres, 'que utilitzen els camins forestals i la carretera local GIP-5511 com si fossin una autopista', ha denunciat el portaveu de la plataforma No a la MAT, Pasqual Aguilar.
De: GironaNoticies.com

No oblidem... l'AVE

Les obres del TGV segueixen el seu curs per les comarques gironines i barcelonines. Aquestes imatges són un testimoni més dels indrets afectats per la línia de tren d'alta velocitat. Es tracta del Mas Sala (La Selva) i els seus entorns, alzinars, rouredes i pollancredes. Les fotos són de Salvador Soler, del passat gener.

Festacció contra la MAT

A prop de l'emblemàtic Mas Blanc (centre espiritual de Sant Martí de Centelles, Osona) ja hi han crescut les torres de la MAT. Sota les mateixes torres s'estan fent un munt d'accions reivindicatives durant tot l'agost.

Clicant sobre la imatge veure el programa d'actes ampliat. Us hi animeu?

AVE: la via llarguíssima

Potser per inspiració divina, se m'acut: "AVE la via llarguíssima - Sens pensar fou concebuda". Sens pensar-ho l'AVE arriba a Barcelona. Poc coneixen aquests viatgers, ministra inclosa, del territori per on llisquen a 300 per hora.

Mentrestant, a la Selva continuen eixamplant la cicatriu. Les fotos són de Serrabou i es visualitza l'estat en què queda Can Soms de la Font, casa del terme de Massanet de la Selva.

Espai protegit?

Aquí tenim l'hostal de l'Arrupit i el Puig Ardina vistos des de l'oest, a peu de les obres del TGV, en imatges recents de Salvador Soler. L'hostal s'esmenta ja en els mapes del segle XVI i sembla que va tenir gran importància ja que es trobava al peu de l'antic Camí Reial (l'actual carretera de Mallorquines a Hostalric). Més tard va funcionar com a molí i per això se'l coneix també com el molí de l'Arrupit. Per a saber-ne més, val la pena consultar les fitxes del Patrimoni de la Selva (fitxer 1) de Joan Llinàs i Jordi Merino, editades pel Consell Comarcal de la Selva.

Del Puig Ardina (o Puigsardina) ja n'hem parlat en anteriors ocasions però val la pena aquesta imatge on es veu el turó tallat per la seva banda nord. Aquest és un espai d'interès natural, és a dir un espai legalment protegit per una legislació (el PEIN) de 1992. Aquesta llei obliga a l'establiment de les mesures necessaries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paissatgistics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseixen. Però es veu que això ens ho podem saltar a la torera quan convingui!

A la vora del precipici

El lliurament ahir del premi Catalunya al gran biòleg Edward O. Wilson ens recorda, un cop més, la responsabilitat que la humanitat té en la preservació del seu entorn. Malauradament, la pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic, la destrucció dels hàbitats naturals, la contaminació i la sobreexplotació dels recursos naturals, lluny de minvar segueixen la seva cursa cega. Ens apropem perillosament a la vora del precipici mediambiental, d’on una caiguda seria fatal.

A la vora del precipici també han deixat a Can Fonalleda les obres del TGV. El relleu suau del turó selvatà s'ha convertit, per art del capital, en un mur de ciment. Però, tornem un moment enrere. Segons ens explica Salvador Soler, l’autor de les imatges, aquesta masia era de les més importants del terme de Massanes (La Selva). Fa més d’un segle els seus terrenys ja van patir el tall de l’arribada del tren convencional, però ara la cicatriu del TGV és brutal. No ha de ser fàcil poder viure així... a la vora del precipici.