Contrapublicitat i consum

Coneixeu Consumehastamorir, la web de contrapublicitat i consum responsable? Està promoguda per Ecologistas en Acción. Entre altres coses, té molts contraanuncis imaginatius que val la pena veure. La foto i el text en són un exemple:

Una metáfora urbana de la presión al medioambiente: "La superficie de suelo artificial en España que representa un 2,1%, se incrementó un 29,5% en el periodo 1987/2000. España es uno de los países, junto a Irlanda y Portugal, donde más ha crecido la superficie artificial. Con un ritmo medio anual de 1,9% muy por encima de la media de los 23 países del programa CLC2000, de sólo un 0,68%. El tipo de crecimiento económico (dependiente de sectores de altos consumos de suelo, como la construcción, el transporte y el turismo), la consolidación y profundización del nuevo modelo de ciudad dispersa y la fuerte inversión en infraestructuras durante el periodo 1987-2000 son las causas principales."

En front de la corrupció urbanística

CONVOCATÒRIA de la UNIÓ DE PLATAFORMES
a la MANIFESTACIÓ ANTICORRUPCIÓ
21 de Novembre a les 18h
a la Plaça de SANT JAUME de Barcelona

La UNIÓ DE PLATAFORMES, espai de cooperació entre 50 plataformes i entitats cíviques d'arreu de Catalunya, unides en el propòsit de defensar el territori, el medi ambient, el paisatge i els valors culturals de la depredació, la corrupció i la cobdícia (v. www.Uniodeplataformes.org), davant dels fets descoberts per l'acció judicial en el CAS PRETORIA, que coincideix amb les lluites locals de les Plataformes UP Oliveretes de Viladecans, les Agulles de Gavà, NoalPlaCaufec-Porta de Barcelona d'Esplugues, Plataforma per la retirada del PDUSC de la Conca d'Ódena, Salvem l'Anoia, i indirectament Salvem Montserrat i l'Associació cultural del Montserrat, en solidaritat amb totes les entitats cíviques afectades per casos similars arreu del país,
crida la societat a combatre la impunitat, l'oblit, la indiferència i la resignació front la corrupció urbanística,
a través d'aquest

COMUNICAT

La tendència imperant en el sistema democràtic occidental persegueix el creixement econòmic sostingut com a base d’un suposat benestar. Això ha generat un estil i unes pràctiques que s'han instal·lat com un virus en la societat i en les mateixes administracions públiques. Ha reproduït a tot arreu el mateix model homogeni, sense consideracions quant a l’impacte en les formes de vida i la identitat cultural dels pobles, prioritzant sempre el benefici econòmic per sobre de l’ésser humà.

Aquestes polítiques han facilitat la sobre explotació dels recursos naturals i l’acumulació d’un seguit d’agressions irreversibles sobre el medi ambient i el paisatge, que a Catalunya ha provocat el naixement arreu del país d’un nombre insòlit de plataformes i entitats cíviques locals que treballen per evitar els efectes negatius de les polítiques agressives sobre l’aire, l’aigua, el sòl, el subsòl i els recursos energètics. Els efectes perniciosos d’aquestes polítiques degraden la dignitat de la planificació territorial i de l’urbanisme, entesos com l’art d’establirl’hàbitat humà en harmonia amb la natura, i finalment recauen sobre les persones.

Davant la freqüent impunitat de les il·legalitats, i la llei del silenci forçada sobre les accions civils que plana sobre els mitjans de comunicació, encoratgem a sortir de la passivitat i a trobar l'atreviment mitjançant l'agrupació veïnal en plataformes i entitats locals, i la coordinació entre aquestes en un grup el més gran possible.

Conscients que cada agressió local afecta al conjunt, i que la problemàtica de cada agrupació local representa un aspecte més de la mateixa problemàtica global, les entitats de la UP aposten per la unitat en l’acció com l’eina de la societat civil per contrapesar de manera efectiva les actuacions privades i públiques destructives, i combatre el fre institucional a una autèntica participació ciutadana en les decisions sobre el territori.

El caràcter compromès de l’Unió de Plataformes per enfrontar els conflictes territorials i socials, queda garantit pel perfil a-partidista i social , independent de finançaments econòmiques, de totes les entitats UP, el fonament de les quals és precisament intentar equilibrar i, si cal, plantar cara pacíficament, als interessos i a la cultura economicista que impliquen la degradació del nostre entorn natural i de la nostra qualitat de vida.

Amb aquestes idees com a fons, i per construir entre tots aquesta àmplia força social, que permeti emplaçar els conflictes puntuals en un context més ampli i assolir els objectius locals i conjunts, us convidem a adherir-vos al Manifest de la Unió de Plataformes (v. www.Uniodeplataformes.org, info@uniodeplataformes.org).

En concret, avui cridem tothom a defensar els bens comuns de l'expoli, a combatre la corrupció a tot arreu,

manifestant-vos el 21 de novembre a les 18h

a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona

El paisatge preferit de Catalunya!

Un viatge amb avió. Els primers minuts des de l'enlairament o en apropar-se l'aterratge són una bona oportunitat per copsar la salut del paisatge d'un país. Mentre l'avió dibuixa un semicercle per encarar la pista de l'aeroport del Prat, passem com si res de l'Alt Penedès al Garraf, i d'aquest al Baix Llobregat. Entre les pinedes s'albiren urbanitzacions, algunes inmenses, qui sap si de cases a penes ocupades un mes l'any. També es veuen les carreteres, els polígons, els ports, les pedreres i les cimenteres que es nodreixen de la pedra del massís del Garraf. Apropant-nos més encara s'intueix el desviament del Llobregat, l'ampliació del port i les pistes d'aterratge en terrenys del Delta, espai natural "protegit". Mònica Terribas, Raquel Sans: aquest és el vertader "Paisatge favorit de Catalunya"!

Història d'un molí

A Mallorquines hi havia un molí. Els dies de marinada pouava aigua per regar el horts del clot. Feien patxoca aquells horts! Hi arribaves per un caminoi flanquejat per bells roures i fins i tot havies de travessar el rec, sobre un improvisat pontet de fusta. A la banda de ponent els horts es convertien en camps i els camps en prats, on pasturaven mandrosament un parell d'eugues. A la banda de tramuntana, els crits dels nens, jugant a pilota en el camp de terra hi posaven l'ambient sonor. I al fons, les casetes del carrer de les Mallorquines acabaven d'enmarcar aquell paisatge.

Això era així no fa pas gaire. Ara, el molí ja no hi és, el que hi trobes és una curiosa barreja. Els camps, abandonats; ermots d'estètica dubtosa. Carrers asfaltats, voreres, clavagueram i llum. I un parell de barracons pel nou institut. I cases, direu? Cinc anys després del pas dels bulldozers tot just en comencen la primera!

La sèrie de fotos mostra l'evolució del molí i el seu entorn al llarg dels darrers anys. Les dues primeres són manllevades del bloc 'Sils, com més serem més riurem' http://silsdelaselva.wordpress.com/. La tercera és del desembre del 2007 i ja va aparèixer a 'Espais Desnonats' quan parlàvem del creixement de Sils. La darrera és del maig d'aquest any i el molí ha desaparegut.

Contra el ciment

Les cançons de caire ecologista són poc freqüents al nostre país. I encara ho són menys les que parlen explícitament de la destrucció del territori. Fa un temps parlàvem de la cançó "Per la Punta (l’Horta i el Cabanyal)" d'Òscar Briz i avui m'agradaria posar aquí la lletra de "Contra el ciment" de Pau Alabajos. Ambdós són cantautors valencians... alguna cosa passa al País Valencià que ressonen els tambors contra el ciment!

Podeu veure'n un video a:
http://es.youtube.com/watch?v=GS3T5FopQzc

Barris de segona que veuen passar el temps
platges asfaltades, formigó per tot arreu
grues i bastides, edificis, gratacels,
que eclipsen el sol de migdia.

Anem a la deriva sembla que hem perdut el Nord
hem venut el territori com sempre al pitjor postor
hem deixat que la cobdícia, ens sepulte les arrels
sota muntanyes de runa.

Sobren les paraules, és moment d'entrar en joc
de sumar les nostres forces i aturar la destrucció
és l'hora d'eixir al carrer, d'alçar la veu,
contra el ciment, que s'apodera del paisatge.

Platges i més platges, centenars de camps de golf,
centres comercials enormes, hotels i urbanitzacions,
paradís de la rajola, pàtria d'especuladors,
pirates de traje i corbata.

L'horta és devastada, sense cap contemplació,
mentre s'ompli les butxaques, un polític qualsevol,
que no entén de ideologies, ni projectes de futur,
que no té vergonya ni escrúpols.

Sobren les paraules, és moment d'entrar en joc
de sumar les nostres forces i aturar la destrucció
és l'hora d'eixir al carrer, d'alçar la veu,
contra el ciment, que s'apodera del paisatge.

Video sobre el futur de l'Alt Empordà

El futur que ens estan cuinant (NO al P.D.U.S.U.F.) és el títol del video que la IAEDEN i altres entitats han elaborat sobre les infraestructures previstes als voltants de Figures. El video, sobre una base de Google Earth, permet veure l'aparició en el paisatge de la MAT, les autovies i autopistes que es desdoblen, els parcs eòlics, el TGV, etc. Són les infraestructures previstes al Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres (PDUSUF). Val la pena veure'l a:
http://www.youtube.com/watch?v=Vs5Wrv5jdMU

Més informació a la web de la IAEDEN:
http://www.iaeden.cat/

Pla Director del Pla de l'Estany

DIVERSES ENTITATS CÍVIQUES I AMBIENTALS DEL PLA DE L’ESTANY PRESENTEN 21 AL·LEGACIONS AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC
Reclamen que es redueixi de manera dràstica el creixement residencial i industrial previst i que es protegeixin diversos espais agrícoles i naturals

18 entitats cíviques i ambientals del Pla de l’Estany han donat suport a les al·legacions presentades el dimarts 14 d’abril al Pla Director Urbanístic comarcal. En total s’han presentat 21 al·legacions referents a aspectes com el creixement residencial i industrial, les estratègies de creixement, la classificació del sòl no urbanitzable o les previsions en matèria d’infraestructures. Les entitats que han manifestat el seu suport a les al·legacions són, fins al moment: Agrupació d'Entitats Culturals de Banyoles (Agrupació de Barraques), APRIMMAT (Associació d'afectats de Palol, Riudellots i La Mota contra la MAT), Associació de Veïns de Corts, Associació de Veïns de la Mota, Associació de Veïns de Vilert i Centenys, Ateneu Obert de la Dona, Atlètic Club Banyoles, Col•lectiu La Falç del Pla de l'Estany, Coordinadora de Defensa de l’Estany, Coordinadora de Lleure del Pla de l'Estany, Fa Pudor - Associació ciutadana de Banyoles, Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany, Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l'Estany, Plataforma de Defensa dels Horts i els Recs de Banyoles, Plataforma Defensem el Territori, Plataforma No a la MAT, Plataforma Vall de Miànigues i Projecte Sonora.
Des de les entitats es considera que algunes de les propostes que efectua el Pla director urbanístic són molt adequades i van en la línia del model urbanístic i territorial que defensen. Així es valora positivament que eviti un model de creixement dispers, que opti per estratègies de creixement molt reduïdes als nuclis rurals de la comarca, que desclassifiqui el sòl urbanitzable del turó de Can Parella i de la zona industrial de Serinyà, que el traçat de la ronda oest eviti el pas pel costat de Corts, que es descarti la variant oest per la plana de ponent de l’Estany o que es protegeixi bona part de la comarca a través de les figures de Sòl de protecció especial i de Sòl de protecció territorial, impedint la seva transformació a sòl urbanitzable.
No obstant això es considera que les previsions de creixement residencial i industrial que efectua el Pla director (78 hectàrees de nou sòl residencial i 163 de sòl industrial o logístic) són absolutament sobredimensionades respecte a les necessitats de la comarca i redundarien de manera negativa sobre la qualitat de vida i la identitat territorial del Pla de l’Estany. Per això es proposa una reducció del creixement residencial previst a Banyoles, a Porqueres i a Cornellà de Terri des de 78 hectàrees fins a un màxim de 16 i que l’ampliació del polígon industrial de Pont-xetmar passi de 34 hectàrees a un màxim, també, de 16. Pel que fa al sòl de potencial interès estratègic de 129 hectàrees previst al pla de la Banyeta (Palol de Revardit i Cornellà), per a crear molt probablement una àrea d’activitat econòmica i logística, es proposa la seva eliminació al considerar que la seva enorme superfície és més pròpia d’entorns metropolitans que d’una comarca del rerepaís i que tindria un elevat impacte ambiental, social, agrícola i paisatgístic. En cas que no s’assoleixi l’objectiu d’eliminar-la es reclama una reducció dràstica de la superfície i que s’estudiïn altres ubicacions.
Diverses al·legacions reclamen a més la protecció d’espais d’elevat interès natural, agrícola i paisatgístic que, per la seva proximitat a zones urbanes, podrien ser sotmesos a una forta pressió urbanística (com la vall de Miànigues o l’entorn del riu Terri) o bé que ja estan afectats pel planejament urbanístic (hortes de Sota Monestir i Guèmol a Banyoles i sud de Vilavenut). En matèria d’infraestructures es reclama un canvi de traçat de la ronda oest de Porqueres (reduint l’afectació sobre el nucli històric de Miànigues i la plana agrícola de Camós), que es descarti la variant d’Esponellà i Martís i que s’efectuï una reserva d’espai per a un futur tramvia lleuger Banyoles-Girona.

Un article del Centre de Sostenibilitat Territorial

Manifestació a Barcelona

Aquesta és la notícia de moviments.cat sobre la propera manifestació del 22 de març:

Camí del 22-M: unim-nos contra la destrucció del territori

Un bon nombre d'entitats ecologistes i plataformes estan preparant de fa mesos, una resposta unitària a la política ambiental de la Generalitat de Catalunya. La culminació d'aquest procés serà la manifestació a Barcelona el diumenge 22 de març. Durant aquella setmana es proposen accions descentralitzades a nivell local. La política de submissió del govern davant dels interessos especulatius i dels poders financers ocasiona un gran nombre de conflictes (transvasaments d’aigües davant la sequera; línies elèctriques de Molt Alta Tensió; crema de residus en cimenteres, nous abocadors, nous ecoparcs o plantes de trasvassament i noves instal·lacions d’incineració; encobriment del risc nuclears; urbanització especulativa). Per això es prepara una resposta coorganitzada pels col·lectius i plataformes de defensa ambiental que estan fent front a les agressions al medi i les persones arreu del territori català.

Trobareu més informació a:

http://22marc2009.blogspot.com/

La Vallestització de la Selva

SELVA...

VASEL...

VALÈS...

VALLÈS

La Vallestització de la Selva: la transformació de la Plana selvatana en una àrea metropolitana, a l'estil del que ha passat amb el Vallès.

Fotografies aèries de Riudellots de la Selva (a dalt) i de Maçanet de la Selva (a sota). Les infraestructures lineals, existents i en construcció, els polígons industrials, les urbanitzacions aïllades de la trama urbana... tot es pot albirar des de l'aire. Diverses webs permeten fer-ho, aquestes en concret són del Google Earth i el copyright de les imatges és de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

Temporal de llevant

Ara ja fa dies de la forta llevantada del dia de Sant Esteve i es parla de la reconstrucció i els ajuts. Sembla ser que ha estat la tempesta més forta de les darreres dècades. Però sembla també, pel que he pogut llegir, que Catalunya és la comunitat autònoma que té major proporció de litoral urbanitzat. És aquest un tipus d'urbanització que s'allunya molt del que hom podria considerar un creixement racional. És irracional per la seva magnitud i per l'ús irrisori que se'n fa dels habitatges de segona residència, dels ports esportius. I és irracional també quan ocupa zones susceptibles de rebre els embats de les llevantades. Què n'hem fet dels sorrals, de les dunes, de les roques que absorvien la força de les onades? I en el futur, què hem d'esperar quan, segons les previsions de canvi climàtic, augmentin el nivell del mar i la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems?

Les imatges són del passeig marítim de la Platja d'Aro (Baix Empordà), preses el 27-12-2008, l'endemà del temporal. Amb tot el respecte, resulta especialment irònic el nom de l'establiment "Snack-bar La Ola".

Urbanitzar la muntanya

Encara que no es comenti sovint, la urbanització dels espais naturals, sense continuïtat amb la trama urbana, és un dels problemes ambientals més greus que pateix Catalunya. Suposa un consum excessiu de territori per a un país ja massa poblat; en la majoria dels casos per suportar segones o terceres residències. I té impactes greus, com la modificació de la orografia de la muntanya (la foto de dalt), la contaminació dels aqüífers, l'acumulació de runes i escombraries al seu voltant (la foto del mig) o l'expansió d'espècies exòtiques invasores (com els plomalls, Cortaderia selloana, de la foto inferior). La imatge superior és especialment il·lustrativa de com es pot arribar a modificar el relleu per construir una sola casa: molt diners però molt poc sentit comú!
Les tres imatges, del febrer de 2008, estan preses en una de les moltes urbanitzacions de la comarca de la Selva.

Planificació urbanística

Ens fem resó, aquest cop, d'un cas que no afecta directament al medi natural sinó a la qualitat de vida de les persones. A Sils (La Selva) estan acabant de construïr un gran supermercat en un erm. No hi hauria res de particular si no fos per... Perquè ho han fet en un espai, sembla ser, reservat a vivendes amb baixos comercials, sense avisar als veïns i plantificant una lletja nau que de sobte els tapa el sol i la vista. Els veïns estan fent-hi una campanya en contra i denuncien irregularitats urbanístiques.

Més informació a: http://silsdelaselva.wordpress.com/

Macrourbanisme a València

S'acaba de publicar el llibre "Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani" de Roger Cremades (Editorial Riublanc). A la sinopsi del llibre es pot llegir:

"Moltes vegades, per tenir certesa dels fets hem d'observar el nostre voltant. si tornem als llocs on jugàvem quan érem infants constatarem que aquests han canviat. els bancals de taronger per on passejàvem es troben ara sota l'asfalt, els camins de terra són carreteres, i les séquies han desaparegut. Sobre tots aquests canvis ens podem arribar a fer moltes preguntes que d'entrada no són fàcils de respondre. I més encara si tenim en compte que ens trobem en un temps profundament marcat per la proliferació urbanística.

Aquest llibre ens endinsa en el procés irreversible de transformació territorial i paisatgística que afecta el territori valencià. I alhora ens mostra com l'horta i la muntanya valenciana van quedant soterrades sota l'urbanisme. Un urbanisme banal que homogenitza l'aspecte de paratges tan diversos com distants, i fa que els territoris perden la seua identitat. L'objectiu del present manual és esclarir els diferents condicionants del problema del desordre urbanístic i les seues conseqüències en el paisatge valencià."

Un llibre tan necessari com enorme és el problema de la transformació del paisatge, tant a València com a Catalunya. Endinsar-se en les arrels d'aquest problema és el que ens proposa l'autor. Ja tinc ganes de llegir-lo!

Mobilització ciutadana a Gavà

Un altre exemple d'oposició ciutadana a l'especulació urbanística en espais naturals és el cas del Pla de Ponent a Gavà (Baix Llobregat). "No al Pla de Ponent" han editat un parell de videos, un dels quals és el que enllaço aquí. Per més informació: http://pladeponent.blogspot.com

A punt per renèixer

Aviat començarà la segona fase del desmantellament del Club Med de Cadaqués (Alt Empordà), un complex de vacances, elitista en el seu moment, que va aparèixer als anys 60 en ple cor del Cap de Creus. Després que s'hagin retirat els molls i els elements marítims, ara es procedirà a desmantellar les construccions i els accessos, amb treballs que duraran mesos. Els responsables hauran d'estar molt alerta de no generar danys ambientals colaterals per l'impacte de les pròpies obres. I també de què amb el transport de runes i deixalles no s'afavoreixi l'expansió d'espècies exòtiques invasores (com el cas de l'ungla de gat, la planta que es veu a la fotografia inferior, o de la formiga argentina, molt abundant a la zona).

Una actuació de desmantellament sense precedents al nostre país i que d'aquí a unes dècades podria ser un fet habitual. En qualsevol cas el desmantellament del Club Med exemplifica els elevats costos econòmics i els riscos de desfer allò que mai s'hauria d'haver executat.

Adéu Club Med... Natura a punt per renèixer!

Val a dir que he manllevat aquestes precioses fotos de l'Atzucac http://latzucac.bloc.cat/ on van aparèixer ara fa un any.

El desastre urbanístic del litoral

Val la pena llegir 'La Contra' d'avui a la Vanguàrdia http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html. En l'entrevista de Lluís Amiguet, Andrew Williams, assessor internacional d'inversions immobiliàries, destrossa literalment el model espanyol d'urbanització de les costes. L'anàlisi té molt més valor perquè prové d'un expert del propi sector immobiliari.

Vagin aquí alguns fragments que no tenen desperdici:

"La costa española - en especial la Costa del Sol y Benidorm- es hoy ejemplo en el mundo de lo que no hay que hacer en las áreas emergentes de inversión inmobiliaria."

"Ha faltado planificación urbanística y las infraestructuras son pobres e insuficientes. Muchas de las urbanizaciones que se han construido en la costa son burbujas aisladas del tejido urbano tradicional. Usted compra un apartamento o un chalet y vive aislado en su urbanización con servicios deficientes y sin oferta cultural o social ni continuidad con el tejido urbano, y... ¿quién quiere vivir en una burbuja? "

"Un pedazo de costa virgen se puede arruinar en unos meses, pero recuperarlo es imposible: se pierde para usted y sus descendientes. Una vez se ha plantado el ladrillo sin respetar el patrimonio natural y cultural, que es lo que mantiene el valor de una inversión residencial, el valor de esa propiedad empieza a degradarse."

"Las decisiones trascendentales que comprometían la riqueza natural de la costa española se han dejado en manos de políticos locales que no han sabido, no han podido o no han querido resistir la presión de los constructores. No ha habido planificación urbanística a tiempo y la que existía se ha ignorado con total impunidad y a menudo con la connivencia de los partidos políticos."

"El afán de lucro es legítimo, pero, si sólo pensamos a corto plazo, lograremos muy poco beneficio a cambio de toda nuestra riqueza natural. Si vamos demasiado rápido, generamos una burbuja residencial en el espacio, al crear construcciones aisladas del tejido urbano, que necesita años para tejerse, y una burbuja especulativa en el mercado que enriquece a unos nuevos ricos."

"Son los recursos naturales y culturales los que mantienen el valor de una inversión inmobiliaria: si los destruye para edificar sobre ellos, después de la euforia sólo tendrá un montón de ladrillos bajo el sol."

Quina raó que té!

El creixement de Sils

Les grues fan l'agost a Sils, mentre el molí de pou, ús tradicional de l'energia del vent, cau pel seu propi pes. Les fotos estan fetes a dues zones d'expansió urbanística de Sils (La Selva) que envaeixen conreus seculars. Les primeres prop del casc urbà, la darrera als camps sota les Mallorquines; desembre de 2007.

Desenvolupament urbanístic-2

Dues visions del Montseny des d'Hostalric (La Selva) al juliol de 2007. La de baix és el segon lliurament del que pot ser una col·lecció temàtica d'imatges: les grues que envaeixen els nostres pobles!

Desenvolupament urbanístic

Grues de construcció a Llagostera (Gironès), agost de 2007.