Suport a la Reserva Marina de les Illes Formigues

Si els teus valors són els de la protecció del medi ambient i del patrimoni natural, t'interessarà la campanya ciutadana per a la creació de la Reserva Marina d’Interès Pesquer de les Illes Formigues-Costa Brava. Pots llegir el manifest que s'ha redactat per tal de promoure aquesta reserva i adherir-te si hi estàs d'acord. Per entrar al seu web (http://reservamarinaformigues.org/) tan sols has de clicar sobre el logo blau d'aquí sobre.

El paisatge preferit de Catalunya!

Un viatge amb avió. Els primers minuts des de l'enlairament o en apropar-se l'aterratge són una bona oportunitat per copsar la salut del paisatge d'un país. Mentre l'avió dibuixa un semicercle per encarar la pista de l'aeroport del Prat, passem com si res de l'Alt Penedès al Garraf, i d'aquest al Baix Llobregat. Entre les pinedes s'albiren urbanitzacions, algunes inmenses, qui sap si de cases a penes ocupades un mes l'any. També es veuen les carreteres, els polígons, els ports, les pedreres i les cimenteres que es nodreixen de la pedra del massís del Garraf. Apropant-nos més encara s'intueix el desviament del Llobregat, l'ampliació del port i les pistes d'aterratge en terrenys del Delta, espai natural "protegit". Mònica Terribas, Raquel Sans: aquest és el vertader "Paisatge favorit de Catalunya"!

Contra el ciment

Les cançons de caire ecologista són poc freqüents al nostre país. I encara ho són menys les que parlen explícitament de la destrucció del territori. Fa un temps parlàvem de la cançó "Per la Punta (l’Horta i el Cabanyal)" d'Òscar Briz i avui m'agradaria posar aquí la lletra de "Contra el ciment" de Pau Alabajos. Ambdós són cantautors valencians... alguna cosa passa al País Valencià que ressonen els tambors contra el ciment!

Podeu veure'n un video a:
http://es.youtube.com/watch?v=GS3T5FopQzc

Barris de segona que veuen passar el temps
platges asfaltades, formigó per tot arreu
grues i bastides, edificis, gratacels,
que eclipsen el sol de migdia.

Anem a la deriva sembla que hem perdut el Nord
hem venut el territori com sempre al pitjor postor
hem deixat que la cobdícia, ens sepulte les arrels
sota muntanyes de runa.

Sobren les paraules, és moment d'entrar en joc
de sumar les nostres forces i aturar la destrucció
és l'hora d'eixir al carrer, d'alçar la veu,
contra el ciment, que s'apodera del paisatge.

Platges i més platges, centenars de camps de golf,
centres comercials enormes, hotels i urbanitzacions,
paradís de la rajola, pàtria d'especuladors,
pirates de traje i corbata.

L'horta és devastada, sense cap contemplació,
mentre s'ompli les butxaques, un polític qualsevol,
que no entén de ideologies, ni projectes de futur,
que no té vergonya ni escrúpols.

Sobren les paraules, és moment d'entrar en joc
de sumar les nostres forces i aturar la destrucció
és l'hora d'eixir al carrer, d'alçar la veu,
contra el ciment, que s'apodera del paisatge.

Estassada inoportuna

La setmana passada l'ajuntament de Sils va començar a estassar el canyissar de la sèquia de Sils (La Selva), en una longitut d'uns quants centenars de metres. Només la intervenció a títol particular d'un agent rural fora de servei va permetre que s'aturés aquesta actuació. El motiu de l'estassada era preparar el terreny per a dragar la sèquia, una actuació que es considera necessària per a evitar inundacions al poble de Sils. No entraré a valorar si el dragatge és o no necesssari, ja que això requereix d'estudis tècnics molt específics. Però en qualsevol cas, el que és clarament erroni és de fer-ho en plena època de reproducció de la fauna que viu en aquest espai natural protegit. Entre aquesta es troben espècies d'ocells protegits que tenen en el canyissar el seu hàbitat de cria i que en aquests moments tenen ous o pollets als nius. Amb l'actuació es fa fracassar la reproducció no només de les parelles que tenien el niu a la zona tallada, sinó probablement també d'altres que el tenien a prop i no toleren el pas de les màquines. Si les pluges fortes no arriben fins a l'octubre, no es pot esperar fins al setembre per fer l'estassada i el dragatge? Es podrà fer el dragatge sense afectar a la població de tortuga d'estany, una de les més importants de la península?

Més informació a:

http://silsdelaselva.wordpress.com/2009/06/13/vandalisme-institucional

Segons un document que se cita en aquesta web:

"Per determinacions legals, ja que l’Estany de Sils és un Espai d’Interès Natural i protegit per l’administració, les obres no es podien executar abans de l’agost i no més tard de novembre, període en què no s’altera el cicle natural de la fauna que viu i s’alimenta a la sèquia, segons el Departament de Medi Ambient"

Tala a Pinya de Rosa

Muntatge fotogràfic: CEAB, abril 2009

L'emblemàtic bosc de Pinya de Rosa es troba arran de mar a Blanes (La Selva). Gairebé a punt de desaparèixer per l'especulació urbanitzadora, va ser finalment protegit el 2003, com a Paratge Natural d'Interès Nacional. Però aquests dies, emparant-se en la protecció enfront dels incendis, està essent sotmès a una estassada i tala que són clarament excessives. El Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB- CSIC) està denunciant aquesta situació i demana l'aturada dels treballs forestals (que ha més es realitzen en plena època reproductora de la fauna).

Un extracte de l'escrit del CEAB:

El Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), pertanyent a l'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), va coordinar l'any 2003 un informe científic que va servir de base per al procés de protecció de la finca Pinya de Rosa, i que va culminar en la Llei 25/2003 que la declara Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN). El CEAB te constància dels treballs de neteja forestal realitzats a la finca al·legant com a motiu la prevenció del risc d'incendis. No obstant això, i segons el parer del CEAB, aquests treballs són contraris als principis de conservació d'un espai natural protegit. Tenint en compte que tan les administracions implicades com el propietari de la finca tenen l'obligació legal d'assegurar la protecció dels elements naturals que van motivar la declaració de l'espai de Pinya de Rosa com a PNIN, el CEAB desitja efectuar les següents consideracions:

[...]

d) Els treballs de neteja es realitzen mitjançant l'eliminació sistemàtica i total de l'estrat arbustiu, mantenint tan sols l'estrat arbori, el qual, no obstant això, s'ha sotmès també a una tala parcial. L’eliminacio d’aquests estrats arbustius te efectes molt negatius sobre la estructura y la funcionalitat del bosc com a ecosistema
e) Les actuacions de tipus preventiu, estrictament regulades per l’Administració, especialment en zones protegides, solament es permeten en condicions especials a la franja perimetral de contacte del bosc amb camins i zones habitades, per la qual cosa la presnet actuació és clarament desmesurada i afecta a zones del bosc que presenten escàs (o cap) perill potencial.

Per tot això, el CEAB MANIFESTA la necessitat immediata d’aturar i replantejar les tasques de neteja que s'estan realitzant en aquest espai protegit i que, a dia d'avui, estan destruint l'estructura del bosc com a ecosistema i reduïxen dràsticament la seva diversitat. En conseqüència, estan alterant la seva funcionalitat i danyant greument aquest element de conservació.

Emblemàtic Bracons

Bracons, el coll per excel·lència de les excursions al Puigsacalm, ara evoca més aviat una nova infraestructura de transport. Inaugurat fa pocs dies, l'eix Vic-Olot per Bracons és, sens dubte, una obra emblemàtica del model d'infraestructures que promou la Generalitat. Tanmateix, emblemàtica ha estat també la lluita d'oposició a la nova carretera. Obviament, aquest moviment no ha conseguit el seu objectiu d'impedir la construcció de l'eix. Ara bé, ha demostrat que bona part de la societat es qüestiona aquest model de transport, basat en el vehicle privat i en què les carreteres passin per tot arreu. I ha generat un moviment que potser en el futur sigui capaç d'aturar altres Bracons.

De totes formes, és trist que dient Bracons ja no pensem en aquells prats i aquelles fagedes sinó en aquest asfalt i aquests túnels. Almenys que no ens contaminin les paraules... seguim pensant en el Bracons de sempre!

Perilla la Riera de Vallcanera

La riera de Vallcanera en terme de Sils (La Selva) fotografiada ara fa un any. Aquests hàbitats presumiblement seran afectats per l'ampliació a sis carrils de l'autopista AP-7. La riera de Vallcanera, a més de ser un espai natural protegit pel PEIN, conté vertaderes joies animals com l'espinós, un petit peix protegit per la legislació europea.

Urbanitzar la muntanya

Encara que no es comenti sovint, la urbanització dels espais naturals, sense continuïtat amb la trama urbana, és un dels problemes ambientals més greus que pateix Catalunya. Suposa un consum excessiu de territori per a un país ja massa poblat; en la majoria dels casos per suportar segones o terceres residències. I té impactes greus, com la modificació de la orografia de la muntanya (la foto de dalt), la contaminació dels aqüífers, l'acumulació de runes i escombraries al seu voltant (la foto del mig) o l'expansió d'espècies exòtiques invasores (com els plomalls, Cortaderia selloana, de la foto inferior). La imatge superior és especialment il·lustrativa de com es pot arribar a modificar el relleu per construir una sola casa: molt diners però molt poc sentit comú!
Les tres imatges, del febrer de 2008, estan preses en una de les moltes urbanitzacions de la comarca de la Selva.

Paisatges nevats

El temporal de llevant no només ha deixat destrosses al litoral, també ens ha deixat un paisatge de Nadal. Una quantitat de neu que feia temps que no es veia a aquestes altituds i que, lentament, anirà amarant el sòl, els aqüífers i els rius.

Fa tan sols dos dies encara nevava a la Selva i a la Garrotxa. A la primera imatge veiem la Vall d'en Bas, prop d'Hostalets, amb els contraforts de Falgars al darrera. Mentre s'emporten els turistes de Falgars amb helicòpter, la vida als masos del llogarret continua al seu ritme.

A la segona imatge la neu es resisteix a desprendre's dels arbres al Coll de Condreu, just a la línia que separa la Garrotxa de la Selva. I a les dues darreres imatges es pot apreciar el paisatge que envolta el santuari del Far. Els cingles semblen haver desaparegut entre el cotó fluix de la neu i els núvols!

Bona entrada d'any!

Que en quedi constància

Que en quedi constància d'aquest procés de lluita no violenta contra la MAT. Un procés que és admirable tant per la perseverància de les persones, com pel fons dels seus missatges i la forma pacífica i democràtica d'oposar-s'hi.

Aquestes imatges, en concret, són dels darrers dies a la torre 38, prop del Mas Blanc, a Osona. Es la 'contemplacció' portada a terme pel col·lectiu Nova Energia. El seu darrer comunicat diu així:

"Després de 5 mesos, continuem la ContemplAcció sota la torre 38 per aturar la seva construcció. S'ha d'aturar la MAT mentre:
No es coneguin les sentències judicials pendents. Cal evitar la política de fets consumats: si els jutges algún dia consideren il·legal la MAT, el mal ja estarà fet!
No hi hagi una explicació argumentada escrita i pública dels responsables polítics de la Generalitat i una deliberació pública oberta sobre la conveniència i la necessitat de la MAT. El arguments de l'informe Mario Monti – interconnexió europea - contradiuen els que fins ara havia emprat la Generalitat – Ave i Girona -.
En la situació de crisi global -financera, econòmica, climàtica – no hi hagi signes clars de que apostem decididament cap a la generació d'energies renovables i distribuïdes, en una xarxa local i comarcal, una generació que no estigui en mans d'uns pocs monopolis industrials – financers europeus, que imposen preus i tecnologies favorables als seus interessos i no al del bé comú ni al de la natura.El col·lectiu ciutadà Nova Energia planteja 3 objectius concrets:
Que el Consell Comarcal d'Osona demani l'aturada preventiva de la construcció de la línia MAT, i que es comprometi a elaborar un Pla Comarcal d'Autoproducció d'Energia Renovable. Cal demostrar que la generació elèctrica concentrada en mans d'unes poques multinacionals, ni cal, ni és més segura, per garantir les necessitats d'una societat que necessita caminar cap a una nova cultura de l'energia. Avui l'objectiu d'Europa pel 2020 és generar el 20% d'energia renovable.. però ha de ser distribuida en el territori!
Que el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, així com el seu Director general d'Energia, - ex director tècnic de REE - Agustí Maure, expliquin públicament la necessitat de la MAT en un debat obert per televisió – en un programa com Àgora - on també hi participin els col·lectius que s'oposen a la construcció d'aquesta infraestructura energètica, així com els investigadors i científics que han fet saber que hi ha alternatives a aquesta línia.
Que el Tribunal Suprem indiqui el termini en què preveu resoldre els 4 contenciosos administratius acceptats a tràmit, que qüestionen la legalitat d'aquesta línia, per poder valorar si té sentit córrer el risc de continuar-la construint i d'haver-la d'aturar, com en el cas de l'Aragó quan, la suspensió judicial de la MAT va portar a abandonar 350 torres que mai es connectaran."

10 de desembre 2008
Col·lectiu ciutadà Nova Energia
Correu-e: novaculturaenergia@gmail.com
Blog: http://novaculturaenergia.blogspot.com/

Afectació del TGV a Riudarenes

Aquest és l'aspecte actual de les obres del TGV, o AVE, al seu pas per Riudarenes (La Selva). A la foto superior, la via fregant la zona humida de la Camparra. Aquest és un espai natural de gran valor biològic per la raresa de les zones humides naturals en planes tan humanitzades com la nostra. A més, conté una gran diversitat d'amfibis i rèptils, entre els que destaca la tortuga d'estany. L'afectació del TGV s'ha volgut compensar amb la construcció d'una nova zona humida en el mateix terme municipal de Riudarenes, a la zona de l'Esplet. És això que en diuen 'mesures compensatòries'. Bé, s'ha de reconèixer que és millor tenir-les que no tenir-les. Tanmateix la despesa neta en termes de territori malbaratat és la mateixa.

A les dues fotos inferiors s'observa els voltants de Can Martorell, balcó de l'alta velocitat, en paraules de l'amic Salvador Soler. Aquest indret ja havia estat objecte d'un altre notícia a 'Espais Desnonats', ara podem apreciar com evolucionen els talussos: el de terra i el de ciment.

Torna, torna Serrallonga

Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavartet.

Des de Sau a la Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d'en Serrallonga
tornarà als amagatalls.

Torna, torna Serrallonga
que l'alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.

Dels Esquirols, 1980

En Serrallonga torna a estar de moda arran de la sèrie de TV3. És veritat que la sèrie està molt bé i entre el més espectacular es troba la fotografia. Els paisatges de les Guilleries i la Serralada Transversal, convenientment retocats, això sí, són de gran bellesa. Em pregunto si es podria tornar a filmar aquesta sèrie d'aquí a uns mesos, si la MAT acaba per travessar aquestes muntanyes? La pel·lícula sempre es podrà retocar a base de Photoshop. Però, i el paisatge de veritat, qui el retoca?. Haurem d'esperar que faci boira molt sovint i no ens deixi veure les torres!

Vagi com a mostra l'Ermita d'Argimón, penjada als rocs de Guilleries en terme de Riudarenes (La Selva). Les imatges, de Salvador Soler, evoquen un patrimoni empresonat per les torres.

Muntanyes de l'ós

Si no som capaços de conviure amb els óssos a Catalunya...

Quin dret tenim a dir als keniates que respectin als lleons?
als xinesos que respectin als pandes?
als japonesos que respectin les balenes?
als indis que respectin els tigres?
als nordamericans que respectin als bisonts?
als australians que respectin els koales?
... i així podríem anar seguint.


Vagi aquí un fragment de la 'Canción de los osos' de Ruben Darío a tall d'homenatge a les muntanyes, als óssos i a totes les criatures que en elles hi viuen.

Osos,
osos misteriosos,
yo os diré la canción
de vuestra misteriosa evocación.

Osos negros y velludos del riñón de las montañas,
silenciosos viejos monjes de una iglesia inmemorial,
vuestros ritos solitarios, vuestras prácticas extrañas.
las humanas alimañas
neronizan y ensangrientan la selvosa catedral.

Osos tristes y danzantes que los zíngaros de cobre
martirizan, oso esclavo, oso fúnebre, oso pobre,
arrancado a las entrañas de los montes del Tirol;
sé leer en vuestros ojos y podemos hablar sobre
Atta Troll.

Viu la Terra

He trobat molt encertada la frase i la fotografia que anuncien els actes de la 3a setmana sobre la Custòdia del Territori que tindran lloc a Sils (La Selva) aquest proper cap de setmana. La frase és del prestigiós biòleg Edward O. Wilson, el mateix que va crear el terme 'Biodiversitat' i diu "L'única manera de salvar la diversitat de la vida i fer les paus amb la natura és compartir amb una gran majoria els coneixements de la biologia i allò que els descobriments d'aquesta ciència impliquen per a la condició humana". Com sempre, la foto s'amplia clicant-hi a sobre.

La Custòdia del territori és una forma de tenir cura del país. En la custòdia són els propis propietaris i usuaris els que, de forma conscient, es responsabilitzen de la protecció del territori. En alguns casos poden rebre incentius (fiscals, econòmics...) per a que facin un us sostenible de l'ecosistema.

El congrés mundial de la UICN

Entre el 5 i el 14 d'octubre tindrà lloc a Barcelona el Congrés Mundial de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura). La UICN és la major i més antiga organització existent en matèria mediambiental. Aplega en el seu si més d'un miler d'organitzacions governamentals i no governamentals i uns 11.000 científics voluntaris de 160 països. Aquest congrès és un gran esdeveniment que aplegarà a més de 8000 delegats de governs, ONGs, empreses i acadèmics. Junts durant 10 dies per debatre, compartir i decidir sobre el desenvolupament sostenible de la humanitat. L'objectiu és trobar ideees accions i solucions per a un món divers i sostenible.

Dins d'aquest congrés hi ha el Fòrum (del 6 al 9 d'octubre), ampli ventall d'activitats, conferències, cursos, col·loquies, taules rodones i actes diversos que està obert a la participació de tothom (prèvia inscripció i pagament http://www.iucn.org/news_events/events/congress/forum/index.cfm). Els tres temes del fòrum són:
- Un nou clima pel canvi
- Ecosistemes sans - gent sana
- Salvaguardant la diversitat de la vida

Endesa i la destrucció de la Patagònia

Al maig ens fèiem ressó, des d'aquest mateix bloc, de la publicitat escandalosa d'algunes empreses que es mostren com a ecologistes compromeses pel davant mentre van destruïnt pel darrera. Aquest mateix sentiment d'indignació el comparteixen els de Greenpeace, protestant davant la seu d'Endesa (l'empresa que pensa en el futur dels fills dels nostres fills), pel seu projecte de construir cinc grans embassaments a la Patagònia xilena:

"La pancarta desplegada en la sede de la empresa tiene el formato de una carta con el texto: "Buenos días ENDESA, si de verdad te preocupa el futuro de los hijos de tus hijos no destruyas la Patagonia. Atentamente, Greenpeace".

Greenpeace se hace así eco de la campaña publicitaria de Endesa en la que la compañía dice que "tienen la obligación de reinventarlo todo.... por el futuro de los hijos de tus hijos"."

Salvem Montserrat

Salvem Montserrat ha iniciat una campanya de recollida de donatius. El seu comunicat és aquest:

10 EUROS PER A SALVAR MONTSERRAT
Som 75.000 signats de Catalunya i d’arreu del món, més de 1.000 entitats i prop de 1.500 ciutadans de Collbató que ens hem oposat a la brutal agressió a Montserrat que suposa ampliar el polígon industrial al terme municipal de Collbató en l'equivalent a 21 estadis de futbol.

Malgrat aquest clam popular i els informes desfavorables, malgrat Medi Ambient de la Generalitat el considera insostenible i el Pla Territorial provisional el qualifica com a zona a protegir, l'ajuntament de Collbató va aprovar l’ampliació el passat 16 de maig, al·legant que els que no viviu al seu poble i per tant no hi teniu dret a vot, no compteu.

Anecdòticament l’alcaldessa de Collbató, Josefina Martinez (PSC), es va permetre en acabar el ple la burla de brindar amb cava i cantar el virolai menyspreant així la sensibilitat de milers de ciutadans.

Des de Salvem Montserrat hem iniciat una campanya de recollida de fons "on line" per fer front a les properes accions judicials que endegarem per aturar aquesta barbàrie (http://www.salvemmontserrat.org/tpv/formul_donatius_campanya.htm). Si ho preferiu també es pot fer una transferència bancària o un ingrés al compte corrent 2013 0301 79 0201050681 (Caixa Catalunya) Entre tots ho aconseguirem.

Fòssils de la MAT

Es un intent de MAT dels anys 80 que havia de travessar el Pirineu aragonès. No es va acabar mai, però després de molts anys les torres encara hi són, per vergonya de l'empresa i el govern. La notícia del Periódico de Catalunya del 7/7/2008 diu així:

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
LLEIDA
Centenares de torres de alta tensión languidecen desde hace más de 10 años en la franja aragonesa, después de que el Gobierno español descartara su utilidad y las sustituyera por la controvertida línea gerundense de muy alta tensión, la MAT. Los soportes --hoy ocupados por nidos de cigüeñas-- iban a formar parte de la denominada autopista eléctrica, una línea de 400 kilovoltios que tenía que enlazar las redes de transporte energético de España y Francia, a través del Pirineo central.
El proyecto, autorizado en 1986, preveía conectar la estación de Cazaril (en el departamento francés del Alto Garona) y la central térmica de Aragón (en Teruel), pero los gobiernos de uno y otro lado de la cordillera no llegaron a ponerse de acuerdo sobre el trazado. En 1998, con el PP al frente del Ejecutivo español, la autopista eléctrica quedó relegada y se optó por dar prioridad a la interconexión a través de Girona.
En torno a 380 torres metálicas, que jamás llegaron a conectarse, son el vestigio de aquella MAT frustrada. Estos armatostes, colocados cada 400 metros, siembran el paisaje a lo largo de unos 150 kilómetros de territorio aragonés, muy cerca de los límites con Lleida y Tarragona. Se detienen a la altura de Graus (Huesca), en pleno Pirineo. La empresa pública Red Eléctrica de España (REE) los instaló a mediados de los años 90, antes de que los estados español y francés pactaran por qué punto cruzaría la línea la frontera.

BORRÓN Y CUENTA NUEVA
Al final, la oposición ecologista y el rechazo vecinal fueron tan férreos que la autopista eléctrica se frenó y quedó inacabada. En estos momentos, ha dejado incluso de existir para el Gobierno español, que no la ha incluido en la Planificación de los Sectores Eléctrico y Gasístico 2008-2016, presentada el pasado mayo por el Ministerio de Industria.
Muy distintas eran las cosas en 1997, cuando REE aseguraba que la opción del Pirineo central era 'la única factible'. La empresa barajaba entonces tres alternativas de trazado, entre los parques nacionales de Aigüestortes y Ordesa: dos pasaban por Aragón y, la tercera, por el Vall d'Aran. Cierto es también que en aquella época no se hablaba siquiera del AVE, que fue la excusa esgrimida luego por el PP para trasladar la interconexión eléctrica hacia Girona.
El fantasma de la autopista eléctrica volvió a saltar a la palestra el año pasado, cuando el Gobierno aragonés trató de negociar --sin ningún éxito-- la construcción de un túnel ferroviario a través del macizo de Vignemale a cambio de aceptar la línea de alta tensión.

Un nyap de dipòsit

Aquest gran dipòsit, aparentment per extinció d'incendis, l'han plantificat en un turó proper a Maçanet de la Selva (la Selva). L'espai està legalment protegit pel PEIN dels Turons de Maçanet. A la zona hi havia un alzinar que va cremar en el gran incendi del 2003 i que ara està regenerant vigorosament. El turó és de materials volcànics i per aplanar-lo s'han abocat més de 10 metres d'alçada de rocs d'esquist.

O sigui, que fem pedreres, que ja impacten una muntanya, carreguem tones i més tones de rocs en camions, els aboquem en un turó volcànic protegit i el deixem tal com es veu a les imatges. Això per construir un dipòsit en un pendent, quan molt a prop hi ha zones planeres que estan fora del PEIN i on seria molt menys costós i molt menys impactant de fer-hi el dipòsit (si és que cal!). Aquesta és la forma que tenim a Catalunya de planificar el territori... per treure's el barret!

La MAT i el conseller Nadal

Reprodueixo a continuació la notícia apareguda fa un parell de dies a GironaNotícies.com:

Riudarenes,12/05/2008

La MAT, Riudarenes i el Sr. Conseller.
En 48 hores, els habitants de Riudarenes van recollir 752 signatures de suport a una carta adreçada a l’Honorable Conseller de Política Territorial, Sr. Joaquim Nadal, amb motiu de la seva visita a Riudarenes. Honorable Conseller de Política Territorial, Sr. Joaquim Nadal:

Els habitants de Riudarenes no volem deixar passar la vostra visita sense demanar-vos que reconsidereu el vostre suport al projecte de traçat de 400 Kv que Red Eléctrica Española vol presentar properament, per a Santa Coloma de Farners i el nostre municipi. Aquest traçat suposa una agressió molt greu als turons de L’Esparra i Argimon, amb un impacte paisatgístic que alterarà de forma definitiva la zona més verge i ben conservada del nostre terme municipal.

La carretera i els turons de l’Esparra són una magnífica zona d’esbarjo no tan sols per als habitants del municipi, també son font de gaudi per a nombroses colles i famílies que aprofiten la suavitat del clima i del paisatge per córrer, passejar o anar en bicicleta en un entorn que afavoreix el benestar. La zona connecta amb la Ruta de les 10 Ermites, moltes d’elles ja a Santa Coloma de Farners, que el traçat previst per Red Eléctrica travessa amb torres de fins a 50 metres d’alt, amb 250 metres cúbics de formigó a cada fonament i 85 tones de pes!. Així és com pensen destrossar la nostra darrera gran riquesa, per a la que us demanem una consideració especial.

Riudarenes ja està patint una pressió molt forta de les noves infraestructures que estan ocupant molta superfície del nostre terme municipal. Les obres del TGV han afectat la nostra plana, les nostres cases de pagès, un molí de gra del segle dotze, els nostres aiguamolls, i la única font que ens quedava pels contorns. Adif ha expropiat 42217 m2 de sòl, al costat de la via del TGV, per a construir una subestació elèctrica, un monstre que, definitivament, condemnarà la zona sudest de Riudarenes a ser un espai de serveis, alterat de forma molt greu, del que sortiran altres línies de distribució elèctrica cap Sils i vés a saber cap a on més. No hem contribuït prou, al bé comú, (o de la Comunitat Europea), que no és el nostre bé?

En els darrers temps, i pel que es dedueix dels treballs i les comunicacions que el Comissari Europeu Sr. Monti ha fet en diverses ocasions, hi ha solucions tècniques que no eren considerades quan es va planificar aquesta línia de transport i les seves alternatives.

Us demanem que, ara que encara hi som a temps, valoreu de nou el preu d’un traçat que ocupa un territori d’una alta qualitat ambiental, que fins ara hem pogut conservar, cercant una solució que aprofiti els corredors de les infraestructures existents i de les que s’han de projectar i dur a terme en anys a venir.

Sr. Nadal, ens adrecem a vostè com a persona sensible, com a gironí, però també com a Conseller de Política Territorial del nostre país: ajudeu-nos a salvar el nostre millor trosset de territori. Hem de preservar els boscos de Castanyet, el Rocar de Santa Coloma, la Ruta de les 10 ermites i els turons de L’Esparra i Argimon!

Potser tots aquests llocs a vostè personalment li diuen ben poc, però sàpiga que ho representen “tot” per als veïns. Aquests boscos són les nostres catedrals i volem que tothom en pugui gaudir avui i en el futur. Sabem que la gestió pública no és fàcil, que el polític és qui ha de buscar l’equilibri entre els interessos en joc. Aquest cop, però, sabem que la veu dels veïns serà escoltada, ja que, a diferència d’èpoques anteriors, avui els partits que governen i que vosté representa sorgeixen de la lluita i de la voluntat de la gent per millorar la societat i que, conscients d’aquests valors, exerceixen l’acció política amatents a les seves demandes. Avui els veïns li demanem que faci d’altaveu en el seu govern de les inquietuds que ens ha despertat la MAT i que defensi aquest petit territori com si defensés la Catedral de la Capital, una altra cosa seria una decepció per a tots. Riudarenes, 11 de maig de 2008.

*Anna Iglesias, Martí Serrat i 750 signatures més.