Homes i dones del cap dret

Mentre vaig cap a la feina escoltant Icat fm, sona "Homes i dones del cap dret", una de les darreres cançons del mestre Quimi Portet. En el temps que dura la cançó, puc veure, sense gaire esforç, una excavadora menjant-se un tros de turó i un camió carregat de porcs cap a l'escorxador. Premonició o fet habitual?

Homes i dones del cap dret

D'esquena al mar i a la muntanya; completament al marge
de l' activitat industrial; sota una col, canta el poeta:

Des d'una àrea de servei,
la meva terra
es com un parrac grapejat;
un país vençut pel davant
i pel darrere; I
d'atrotinada dignitat.

Adéu turons amics,
adéu rieres,
boscos d 'alzines i de roures i fagedes.
Muntanyes del meu cor,
adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.

Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:

Sona una guitarra
i el solet no vol sortir;
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.

Hola pudors d'infern
brutes i abjectes;
d'animals escorxats, sentor de sang i merda.

Adéu olors d'abans
fenc, trepadella;
d'espígol dolc i farigola a l'escudella.
Adéu amor, bonica,
la millor amiga
adéu rateta que escombrava l'escaleta.
I allà a sota una Col,
canta el poeta:
Homes i dones del cap dret, adéu per sempre.

Puestu oficial de Quimi Portet

ICat fm

La creació del sòl

Heu vist el darrer número d'Info Catalunya, la revista de la Generalitat? Dedica tres pàgines al pacte nacional d'infraestructures. I parla, en els subtítols de "la creació del sòl per a activitats productives". Mes endavant ho detalla: "S'urbanitzaran 6000 ha per a instal·lar-hi noves empreses i s'impulsarà la millora i creació de polígons industrials i centres logístics que permetin el transport de mercaderies."

Doncs mira que jo em pensava que el sòl era la capa fèrtil del terra, la base dels ecosistemes terrestres que sustenten la vida i dels múltiples serveis ambientals que aquests ens ofereixen, com ara la producció d'oxigen, la fixació del CO2 o el manteniment de la pròpia fertilitat del sòl. Però no, urbanitzar 6000 ha és el que necessita Catalunya, i ho farem gràcies a la "la creació del sòl per a activitats productives". La producció de l'ecosistema no compta, el sòl que hi ha tampoc. El que compta és que encimentarem 6000 camps de futbol per continuar amb el mateix model productiu que hem tingut fins ara. És clar, ara ho entenc; és el sòl industrial. Ja podem borrar del diccionari l'acepció científica de la paraula.

Com una paradoxa, a la pàgina següent, dediquen quatre línies a parlar de la Conferència de Copenhage, la COP15: "Tots contra el canvi climàtic" ho titulen. I ens aconsellen utilitzar bombetes de baix consum, desconnectar els aparells, posar el rentaplats quan sigui ple, i altres consells per l'estil. Gràcies, però ja fa temps que ho fem. I vosaltres, el govern, que feu els deures?

El paisatge preferit de Catalunya!

Un viatge amb avió. Els primers minuts des de l'enlairament o en apropar-se l'aterratge són una bona oportunitat per copsar la salut del paisatge d'un país. Mentre l'avió dibuixa un semicercle per encarar la pista de l'aeroport del Prat, passem com si res de l'Alt Penedès al Garraf, i d'aquest al Baix Llobregat. Entre les pinedes s'albiren urbanitzacions, algunes inmenses, qui sap si de cases a penes ocupades un mes l'any. També es veuen les carreteres, els polígons, els ports, les pedreres i les cimenteres que es nodreixen de la pedra del massís del Garraf. Apropant-nos més encara s'intueix el desviament del Llobregat, l'ampliació del port i les pistes d'aterratge en terrenys del Delta, espai natural "protegit". Mònica Terribas, Raquel Sans: aquest és el vertader "Paisatge favorit de Catalunya"!

Pla Director del Pla de l'Estany

DIVERSES ENTITATS CÍVIQUES I AMBIENTALS DEL PLA DE L’ESTANY PRESENTEN 21 AL·LEGACIONS AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC
Reclamen que es redueixi de manera dràstica el creixement residencial i industrial previst i que es protegeixin diversos espais agrícoles i naturals

18 entitats cíviques i ambientals del Pla de l’Estany han donat suport a les al·legacions presentades el dimarts 14 d’abril al Pla Director Urbanístic comarcal. En total s’han presentat 21 al·legacions referents a aspectes com el creixement residencial i industrial, les estratègies de creixement, la classificació del sòl no urbanitzable o les previsions en matèria d’infraestructures. Les entitats que han manifestat el seu suport a les al·legacions són, fins al moment: Agrupació d'Entitats Culturals de Banyoles (Agrupació de Barraques), APRIMMAT (Associació d'afectats de Palol, Riudellots i La Mota contra la MAT), Associació de Veïns de Corts, Associació de Veïns de la Mota, Associació de Veïns de Vilert i Centenys, Ateneu Obert de la Dona, Atlètic Club Banyoles, Col•lectiu La Falç del Pla de l'Estany, Coordinadora de Defensa de l’Estany, Coordinadora de Lleure del Pla de l'Estany, Fa Pudor - Associació ciutadana de Banyoles, Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany, Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l'Estany, Plataforma de Defensa dels Horts i els Recs de Banyoles, Plataforma Defensem el Territori, Plataforma No a la MAT, Plataforma Vall de Miànigues i Projecte Sonora.
Des de les entitats es considera que algunes de les propostes que efectua el Pla director urbanístic són molt adequades i van en la línia del model urbanístic i territorial que defensen. Així es valora positivament que eviti un model de creixement dispers, que opti per estratègies de creixement molt reduïdes als nuclis rurals de la comarca, que desclassifiqui el sòl urbanitzable del turó de Can Parella i de la zona industrial de Serinyà, que el traçat de la ronda oest eviti el pas pel costat de Corts, que es descarti la variant oest per la plana de ponent de l’Estany o que es protegeixi bona part de la comarca a través de les figures de Sòl de protecció especial i de Sòl de protecció territorial, impedint la seva transformació a sòl urbanitzable.
No obstant això es considera que les previsions de creixement residencial i industrial que efectua el Pla director (78 hectàrees de nou sòl residencial i 163 de sòl industrial o logístic) són absolutament sobredimensionades respecte a les necessitats de la comarca i redundarien de manera negativa sobre la qualitat de vida i la identitat territorial del Pla de l’Estany. Per això es proposa una reducció del creixement residencial previst a Banyoles, a Porqueres i a Cornellà de Terri des de 78 hectàrees fins a un màxim de 16 i que l’ampliació del polígon industrial de Pont-xetmar passi de 34 hectàrees a un màxim, també, de 16. Pel que fa al sòl de potencial interès estratègic de 129 hectàrees previst al pla de la Banyeta (Palol de Revardit i Cornellà), per a crear molt probablement una àrea d’activitat econòmica i logística, es proposa la seva eliminació al considerar que la seva enorme superfície és més pròpia d’entorns metropolitans que d’una comarca del rerepaís i que tindria un elevat impacte ambiental, social, agrícola i paisatgístic. En cas que no s’assoleixi l’objectiu d’eliminar-la es reclama una reducció dràstica de la superfície i que s’estudiïn altres ubicacions.
Diverses al·legacions reclamen a més la protecció d’espais d’elevat interès natural, agrícola i paisatgístic que, per la seva proximitat a zones urbanes, podrien ser sotmesos a una forta pressió urbanística (com la vall de Miànigues o l’entorn del riu Terri) o bé que ja estan afectats pel planejament urbanístic (hortes de Sota Monestir i Guèmol a Banyoles i sud de Vilavenut). En matèria d’infraestructures es reclama un canvi de traçat de la ronda oest de Porqueres (reduint l’afectació sobre el nucli històric de Miànigues i la plana agrícola de Camós), que es descarti la variant d’Esponellà i Martís i que s’efectuï una reserva d’espai per a un futur tramvia lleuger Banyoles-Girona.

Un article del Centre de Sostenibilitat Territorial

La Vallestització de la Selva

SELVA...

VASEL...

VALÈS...

VALLÈS

La Vallestització de la Selva: la transformació de la Plana selvatana en una àrea metropolitana, a l'estil del que ha passat amb el Vallès.

Fotografies aèries de Riudellots de la Selva (a dalt) i de Maçanet de la Selva (a sota). Les infraestructures lineals, existents i en construcció, els polígons industrials, les urbanitzacions aïllades de la trama urbana... tot es pot albirar des de l'aire. Diverses webs permeten fer-ho, aquestes en concret són del Google Earth i el copyright de les imatges és de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

Nous polígons en temps de crisi

Segons la notícia apareguda avui al Diari de Girona, Cassà de la Selva (Gironès) tindrà un nou polígon industrial de 150.000 m2. El que hi havia abans del polígon, el que hi ha ara, no té cap importància, evidentment.


CASSÀ DE LA SELVA | R.REYNER
Els propietaris tiren endavant la urbanització del sector Mas Ros vuit anys després que se n'aprovés el Pla Parcial.

No és la primera zona de l'entorn de Girona que s'ha aprovat urbanitzar per ubicar-hi empreses en els últims mesos. Amb els precedents de Fornells i de Quart, Cassà ha desencallat, després de vuit anys, el projecte d'urbanització del sector Mas Ros, una zona que té una superfície d'uns 150.000 metres quadrats i on es preveu ubicar indústries mitjanes o grans, o també centres logístics. Les obres d'urbanització començaran a principis de novembre i a finals de l'any que ve haurien d'estar enllestides per començar-hi a instal·lar les naus industrials.
"L'actual època de recessió està afectant de forma menor el sector industrial", ha explicat el regidor d'Urbanisme de Cassà, David Vila, preguntat sobre els diversos polígons que es preveu edificar en els propers mesos en municipis del Gironès. De fet, segons l'edil, si els tres propietaris majoritaris dels terrenys que ara es desenvoluparan han decidit tirar el projecte endavant és perquè han constatat que hi ha companyies que tenen interès a instal·lar-s'hi.
El sector Mas Ros, abans anomenat Trust II, es troba situat a la banda dreta de la carretera C-65, entre Cassà i Llagostera. El seu desenvolupament ja el preveien les Normes Subsidiàries del municipi, i l'any 2000 l'Ajuntament cassanenc va aprovar-ne el Pla Parcial. Malgrat tot, han hagut de passar vuit anys perquè els propietaris hagin decidit tirar-ne endavant la urbanització.
Finalment, la Junta de Govern de Cassà va aprovar definitivament el projecte el 14 d'agost passat, i l'inici de les obres està condicionat al compliment de les prescripcions de l'arquitecte municipal, i dels informes dels organismes oficials i de les companyies de subministraments de serveis.
Amb tot, es preveu que les obres comencin el proper tres de novembre -no cal concurs públic perquè les promou la iniciativa privada-, i que estiguin enllestides a finals de l'any que ve.
A partir d'aleshores s'hi podran començar a instal·lar, en parcel·les de com a mínim 5.000 m2 però sense límit a partir d'aquesta superfície, fins a una trentena de companyies que hi ubiquin indústries mitjanes o grans o bé centres logístics que distribueixin els seus productes des de Cassà.
Dels 150.000 m2 que ocupa en total el sector Mas Ros, l'Ajuntament se'n quedarà un 10 per cent, als quals podran accedir, mitjançant convenis, algunes empreses que ja estan afincades a Cassà però que ara desenvolupen la seva activitat en sòl urbà, cosa que genera certs problemes, com ara el del tràfic de vehicles.

Més polígons al Gironès
Abans que Cassà, altres municipis del Gironès han aprovat en els últims mesos desenvolupar polígons industrials o de serveis. Un d'ells és Fornells de la Selva, que dedicarà uns 30.000 metres quadrats dels terrenys que hi ha just davant de Fornells Park a un conjunt de naus dedicades a l'activitat comercial, en el marc del Pla Especial de millora urbana UA-7 la Selva.
I un altre cas és el de Quart que, com Cassà, engega aquesta tardor, a la banda dreta de la C-65, el projecte d'urbanització del sector 5, anomenat Pla de l'Illa. Es tracta d'un espai d'uns 210.000 metres quadrats on s'instal·larà un polígon de serveis moltes de les parcel·les del qual ja han estat emparaulades.

Salvem Montserrat

Salvem Montserrat ha iniciat una campanya de recollida de donatius. El seu comunicat és aquest:

10 EUROS PER A SALVAR MONTSERRAT
Som 75.000 signats de Catalunya i d’arreu del món, més de 1.000 entitats i prop de 1.500 ciutadans de Collbató que ens hem oposat a la brutal agressió a Montserrat que suposa ampliar el polígon industrial al terme municipal de Collbató en l'equivalent a 21 estadis de futbol.

Malgrat aquest clam popular i els informes desfavorables, malgrat Medi Ambient de la Generalitat el considera insostenible i el Pla Territorial provisional el qualifica com a zona a protegir, l'ajuntament de Collbató va aprovar l’ampliació el passat 16 de maig, al·legant que els que no viviu al seu poble i per tant no hi teniu dret a vot, no compteu.

Anecdòticament l’alcaldessa de Collbató, Josefina Martinez (PSC), es va permetre en acabar el ple la burla de brindar amb cava i cantar el virolai menyspreant així la sensibilitat de milers de ciutadans.

Des de Salvem Montserrat hem iniciat una campanya de recollida de fons "on line" per fer front a les properes accions judicials que endegarem per aturar aquesta barbàrie (http://www.salvemmontserrat.org/tpv/formul_donatius_campanya.htm). Si ho preferiu també es pot fer una transferència bancària o un ingrés al compte corrent 2013 0301 79 0201050681 (Caixa Catalunya) Entre tots ho aconseguirem.

Imatges del Camí

Certament una forma alternativa de fer turisme. A la imatge superior es veu la zona industrial de Ripoll i Campdevànol. En fort contrast amb l’anterior, s’aprecien les muntanyes del Ripollès i el Berguedà des de Sant Pere de Montgrony, amb el Pedraforca al fons. A sota, explicacions sobre la història del Comte Arnau al Santuari de Montgrony. A sota, la primera visió de Castellar de n’Hug i les seves pastures. A baix de tot, salt d’aigua a les fonts del Llobregat, sota el poble de Castellar.