El paisatge preferit de Catalunya!

Un viatge amb avió. Els primers minuts des de l'enlairament o en apropar-se l'aterratge són una bona oportunitat per copsar la salut del paisatge d'un país. Mentre l'avió dibuixa un semicercle per encarar la pista de l'aeroport del Prat, passem com si res de l'Alt Penedès al Garraf, i d'aquest al Baix Llobregat. Entre les pinedes s'albiren urbanitzacions, algunes inmenses, qui sap si de cases a penes ocupades un mes l'any. També es veuen les carreteres, els polígons, els ports, les pedreres i les cimenteres que es nodreixen de la pedra del massís del Garraf. Apropant-nos més encara s'intueix el desviament del Llobregat, l'ampliació del port i les pistes d'aterratge en terrenys del Delta, espai natural "protegit". Mònica Terribas, Raquel Sans: aquest és el vertader "Paisatge favorit de Catalunya"!

Temporal de llevant

Ara ja fa dies de la forta llevantada del dia de Sant Esteve i es parla de la reconstrucció i els ajuts. Sembla ser que ha estat la tempesta més forta de les darreres dècades. Però sembla també, pel que he pogut llegir, que Catalunya és la comunitat autònoma que té major proporció de litoral urbanitzat. És aquest un tipus d'urbanització que s'allunya molt del que hom podria considerar un creixement racional. És irracional per la seva magnitud i per l'ús irrisori que se'n fa dels habitatges de segona residència, dels ports esportius. I és irracional també quan ocupa zones susceptibles de rebre els embats de les llevantades. Què n'hem fet dels sorrals, de les dunes, de les roques que absorvien la força de les onades? I en el futur, què hem d'esperar quan, segons les previsions de canvi climàtic, augmentin el nivell del mar i la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems?

Les imatges són del passeig marítim de la Platja d'Aro (Baix Empordà), preses el 27-12-2008, l'endemà del temporal. Amb tot el respecte, resulta especialment irònic el nom de l'establiment "Snack-bar La Ola".

Ampliant un port... trepitjant els drets

No és nou però encara emociona. El drama del barri de l'Horta i el Cabanyal a València data del 2003. La gent desallotjada, horts i cases derruïts per ampliar el port. Darrerament, la cançó d'Oscar Briz posa veu a unes imatges que no deixen indiferent.