dimarts, 13 d’abril del 2010

Contrapublicitat i consum




Coneixeu Consumehastamorir, la web de contrapublicitat i consum responsable? Està promoguda per Ecologistas en Acción. Entre altres coses, té molts contraanuncis imaginatius que val la pena veure. La foto i el text en són un exemple:

Una metáfora urbana de la presión al medioambiente: "La superficie de suelo artificial en España que representa un 2,1%, se incrementó un 29,5% en el periodo 1987/2000. España es uno de los países, junto a Irlanda y Portugal, donde más ha crecido la superficie artificial. Con un ritmo medio anual de 1,9% muy por encima de la media de los 23 países del programa CLC2000, de sólo un 0,68%. El tipo de crecimiento económico (dependiente de sectores de altos consumos de suelo, como la construcción, el transporte y el turismo), la consolidación y profundización del nuevo modelo de ciudad dispersa y la fuerte inversión en infraestructuras durante el periodo 1987-2000 son las causas principales."

dilluns, 22 de març del 2010

Homes i dones del cap dret

Mentre vaig cap a la feina escoltant Icat fm, sona "Homes i dones del cap dret", una de les darreres cançons del mestre Quimi Portet. En el temps que dura la cançó, puc veure, sense gaire esforç, una excavadora menjant-se un tros de turó i un camió carregat de porcs cap a l'escorxador. Premonició o fet habitual?

Homes i dones del cap dret

D'esquena al mar i a la muntanya; completament al marge
de l' activitat industrial; sota una col, canta el poeta:

Des d'una àrea de servei,
la meva terra
es com un parrac grapejat;
un país vençut pel davant
i pel darrere; I
d'atrotinada dignitat.

Adéu turons amics,
adéu rieres,
boscos d 'alzines i de roures i fagedes.
Muntanyes del meu cor,
adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.

Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:

Sona una guitarra
i el solet no vol sortir;
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.

Hola pudors d'infern
brutes i abjectes;
d'animals escorxats, sentor de sang i merda.

Adéu olors d'abans
fenc, trepadella;
d'espígol dolc i farigola a l'escudella.
Adéu amor, bonica,
la millor amiga
adéu rateta que escombrava l'escaleta.
I allà a sota una Col,
canta el poeta:
Homes i dones del cap dret, adéu per sempre.

Puestu oficial de Quimi Portet

ICat fm

diumenge, 14 de març del 2010

Temporal de neu: l'endemà







L'endemà del temporal de neu a l'entorn del carrer de les Mallorquines (Sils, la Selva). El silenci de l'autopista tallada, els pocs cotxes i avions que s'atrevien a moure's, ajudaven a retrobar la idea aquella de la 'serena bellesa'.

dissabte, 13 de març del 2010

Temporal de neu: el dia zero






Fa poc més d'un any aquest bloc es feia ressó del fort temporal de llevant del dia de Sant Esteve de 2008. Aquell temporal va deixar destrosses al litoral urbanitzat i neu cap a l'interior de la Selva, la Garrotxa i Osona, entre d'altres. El temporal d'aquest dilluns, el del 8 de març de 2010, també es recordarà durant molt de temps. En aquest cas les destrosses no han vingut del mar, sinó dels núvols i el vent. La neu humida s'enganxava als arbres, les cases, les carreteres i els cables elèctrics. Cotxes atrapats a les carreteres i torres elèctriques trencades han estat algunes de les imatges tòpiques d'aquest temporal. Aquí van altres fotografies, menys dramàtiques, d'un moment fort del temporal, cap a les 5h de la tarda, preses prop de l'Hostal de Mallorquines (Riudarenes i Sils, La Selva).

Crec que aquesta tempesta ens ha de servir per a reflexionar fins a quin punt depenem del transport i de l'electricitat per al nostre dia a dia. Fins a quin punt depenem també de les voluntats de les grans empreses i dels polítics a l'hora d'afrontar, com a ciutadans, situacions límit. I quines són les accions que podem fer per autoprotegir-nos, per dependre menys del subministrament exterior, per ser més autosuficients.

dimecres, 10 de febrer del 2010

MAT i democràcia

La MAT, imposada per uns i concertada pels altres

  • 09/02/10 (Carta de lector al Punt)

Mentre al nostre costat de la frontera les infraestructures importants per al territori són fruit de la imposició, a l'altre costat recorren a la concertació.

Parlem que l'administració imposa el seu projecte quan és a partir d'un projecte ja definit i engegada la seva tramitació que es discuteix amb els ciutadans i administracions implicades la manera com s'acaba executant.

Amb l'anomenada concertació, l'administració discuteix prèviament amb els ciutadans i administracions afectades el projecte que es vol fer i com es vol fer. Per, un cop definit, fer-lo i tramitar la seva execució.

Dues maneres de fer i dos sistemes de funcionament de les administracions per arribar al mateix objectiu. I amb la MAT, és el que veiem a un costat i a l' altre de la frontera. A la Catalunya Nord, amb la fase de concertació quasi acabada, el soterrament de la MAT entre Baixàs i la frontera ja està definit i parlat amb el territori, i a punt per començar el projecte i la seva tramitació.

Aquí, caldrà esperar que un dia es presenti el projecte damunt la taula dels alcaldes per començar a discutir sobre el que diu aquest projecte, que ja estarà definit i en fase de tramitació.

Dues maneres de relacionar-se entre l'administració i els administrats, fruit del passat d'uns i de l'experiència dels altres. Un passat que no acabem d'oblidar, i una experiència que no sabem aprofitar.

Notícia relacionada a:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/134618.html

dilluns, 25 de gener del 2010

Filòsofs de carretera




Aquesta carretera ens porta a la desafecció. És el graffiti escrit en un mur de les obres de la N-II a l'alçada del creuament de Caldes de Malavella (La Selva). Les obres per fer-la autovia fa anys que duren i aquestes, en concret, estan aturades des de fa molts mesos. Qui sap la intenció de l'autor de la pintada... Possiblement traslladar el seu desencant amb les infrastructures que depenen de l'estat i la desafecció de Catalunya envers Espanya. Però potser li podem trobar també un sentit de desafecció al territori, desamor al medi natural que ens sustenta. Qui sap?

divendres, 25 de desembre del 2009

Bon Nadal... per a tothom?




Mentre alguns poden pagar fiances exhorbitades i estan menjant els torrons a casa seva, altres continuen empresonats i ho estaran fins l'any vinent. Entre els primers estan els imputats en trames de corrupció urbanística, com l'ex-alcalde de Santa Coloma de Gramanet. Entre els segons, els activistes de Greenpeace, com el Director de Greenpeace-Espanya Juantxo López de Uralde, que es van atrevir a desplegar una pancarta a la cimera del clima de Copenhage durant un sopar de caps d'estat. La pancarta era, això sí, altament subversiva, deia: "Els polítics parlen. Els líders actuen."

dilluns, 21 de desembre del 2009

La creació del sòl

Heu vist el darrer número d'Info Catalunya, la revista de la Generalitat? Dedica tres pàgines al pacte nacional d'infraestructures. I parla, en els subtítols de "la creació del sòl per a activitats productives". Mes endavant ho detalla: "S'urbanitzaran 6000 ha per a instal·lar-hi noves empreses i s'impulsarà la millora i creació de polígons industrials i centres logístics que permetin el transport de mercaderies."

Doncs mira que jo em pensava que el sòl era la capa fèrtil del terra, la base dels ecosistemes terrestres que sustenten la vida i dels múltiples serveis ambientals que aquests ens ofereixen, com ara la producció d'oxigen, la fixació del CO2 o el manteniment de la pròpia fertilitat del sòl. Però no, urbanitzar 6000 ha és el que necessita Catalunya, i ho farem gràcies a la "la creació del sòl per a activitats productives". La producció de l'ecosistema no compta, el sòl que hi ha tampoc. El que compta és que encimentarem 6000 camps de futbol per continuar amb el mateix model productiu que hem tingut fins ara. És clar, ara ho entenc; és el sòl industrial. Ja podem borrar del diccionari l'acepció científica de la paraula.

Com una paradoxa, a la pàgina següent, dediquen quatre línies a parlar de la Conferència de Copenhage, la COP15: "Tots contra el canvi climàtic" ho titulen. I ens aconsellen utilitzar bombetes de baix consum, desconnectar els aparells, posar el rentaplats quan sigui ple, i altres consells per l'estil. Gràcies, però ja fa temps que ho fem. I vosaltres, el govern, que feu els deures?

dijous, 26 de novembre del 2009

Suport a la Reserva Marina de les Illes Formigues



Si els teus valors són els de la protecció del medi ambient i del patrimoni natural, t'interessarà la campanya ciutadana per a la creació de la Reserva Marina d’Interès Pesquer de les Illes Formigues-Costa Brava. Pots llegir el manifest que s'ha redactat per tal de promoure aquesta reserva i adherir-te si hi estàs d'acord. Per entrar al seu web (http://reservamarinaformigues.org/) tan sols has de clicar sobre el logo blau d'aquí sobre.

dimarts, 17 de novembre del 2009

En front de la corrupció urbanística



CONVOCATÒRIA de la UNIÓ DE PLATAFORMES
a la MANIFESTACIÓ ANTICORRUPCIÓ

21 de Novembre a les 18h
a la Plaça de SANT JAUME de Barcelona



La UNIÓ DE PLATAFORMES, espai de cooperació entre 50 plataformes i entitats cíviques d'arreu de Catalunya, unides en el propòsit de defensar el territori, el medi ambient, el paisatge i els valors culturals de la depredació, la corrupció i la cobdícia (v. www.Uniodeplataformes.org), davant dels fets descoberts per l'acció judicial en el CAS PRETORIA, que coincideix amb les lluites locals de les Plataformes UP Oliveretes de Viladecans, les Agulles de Gavà, NoalPlaCaufec-Porta de Barcelona d'Esplugues, Plataforma per la retirada del PDUSC de la Conca d'Ódena, Salvem l'Anoia, i indirectament Salvem Montserrat i l'Associació cultural del Montserrat, en solidaritat amb totes les entitats cíviques afectades per casos similars arreu del país,
crida la societat a combatre la impunitat, l'oblit, la indiferència i la resignació front la corrupció urbanística,
a través d'aquest


COMUNICAT

La tendència imperant en el sistema democràtic occidental persegueix el creixement econòmic sostingut com a base d’un suposat benestar. Això ha generat un estil i unes pràctiques que s'han instal·lat com un virus en la societat i en les mateixes administracions públiques. Ha reproduït a tot arreu el mateix model homogeni, sense consideracions quant a l’impacte en les formes de vida i la identitat cultural dels pobles, prioritzant sempre el benefici econòmic per sobre de l’ésser humà.

Aquestes polítiques han facilitat la sobre explotació dels recursos naturals i l’acumulació d’un seguit d’agressions irreversibles sobre el medi ambient i el paisatge, que a Catalunya ha provocat el naixement arreu del país d’un nombre insòlit de plataformes i entitats cíviques locals que treballen per evitar els efectes negatius de les polítiques agressives sobre l’aire, l’aigua, el sòl, el subsòl i els recursos energètics. Els efectes perniciosos d’aquestes polítiques degraden la dignitat de la planificació territorial i de l’urbanisme, entesos com l’art d’establirl’hàbitat humà en harmonia amb la natura, i finalment recauen sobre les persones.

Davant la freqüent impunitat de les il·legalitats, i la llei del silenci forçada sobre les accions civils que plana sobre els mitjans de comunicació, encoratgem a sortir de la passivitat i a trobar l'atreviment mitjançant l'agrupació veïnal en plataformes i entitats locals, i la coordinació entre aquestes en un grup el més gran possible.

Conscients que cada agressió local afecta al conjunt, i que la problemàtica de cada agrupació local representa un aspecte més de la mateixa problemàtica global, les entitats de la UP aposten per la unitat en l’acció com l’eina de la societat civil per contrapesar de manera efectiva les actuacions privades i públiques destructives, i combatre el fre institucional a una autèntica participació ciutadana en les decisions sobre el territori.

El caràcter compromès de l’Unió de Plataformes per enfrontar els conflictes territorials i socials, queda garantit pel perfil a-partidista i social , independent de finançaments econòmiques, de totes les entitats UP, el fonament de les quals és precisament intentar equilibrar i, si cal, plantar cara pacíficament, als interessos i a la cultura economicista que impliquen la degradació del nostre entorn natural i de la nostra qualitat de vida.

Amb aquestes idees com a fons, i per construir entre tots aquesta àmplia força social, que permeti emplaçar els conflictes puntuals en un context més ampli i assolir els objectius locals i conjunts, us convidem a adherir-vos al Manifest de la Unió de Plataformes (v. www.Uniodeplataformes.org, info@uniodeplataformes.org).


En concret, avui cridem tothom a defensar els bens comuns de l'expoli, a combatre la corrupció a tot arreu,

manifestant-vos el 21 de novembre a les 18h

a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona

dimarts, 10 de novembre del 2009

Resultat de l'Acció pel Clima de Girona



Aquest bonic fotomontatge (obra de '24 imatges x segon': Pere Teixidor, Quim Paredes i Jaume Llorens) és el resultat de l'Acció pel Clima a Girona del passat 24 d'octubre, de la que informàvem en anteriors missatges. Per a mi, aquesta imatge resumeix perfectament tres conceptes: clima, vida i humans. El clima, l'atmosfera al voltant de la Terra. La vida que es sustenta en el clima i també el modula. I els humans que transformem el clima però alhora som capaços de moure'ns pel canvi.

La imatge en 360 graus es pot veure a:
http://www.vistes360.com/350/

El video del making of:
http://vimeo.com/7305416

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Accions pel clima a tot el mon

Èxit de l'acció pel clima a tot el món.

El passat dissabte és van portar a terme 5245 accions pel clima a 181 països de tots els continents, Antàrtida inclosa, amb el lema de reduïr la concentració atmosfèrica de CO2 per sota de les 350 part per milió. Aquesta jornada demostra que els humans ens estem desvetllant per un canvi de model energètic i econòmic que eviti les negres previsions ambientals per un futur proper.

Moltes fotos que val la pena veure i més, a la web dels organitzadors:
350.org

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Acció pel clima a Girona








Amb pocs però motivats participants aquest matí ha tingut lloc a Girona, vora el Ter, una acció a favor del clima. Hi ha hagut una actuació musical-artística, i s'ha fotografiat un mosaic fet pels participants amb el número 350 (la concentració de CO2 atmosfèric que els ciutadans reclamem que els governs es comprometin a aconseguir). Allà mateix hi havia una petita fira amb tallers pels més petits i expositors per a l'estalvi d'energia.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Dia Internacional d'Acció pel Clima






El proper 24 d'octubre, es celebrarà el Dia Internacional d'Acció pel Clima. Es portaran a terme més de 4000 actes a 170 països, en el que alguns consideren ja el dia d'acció ecologista de major abast de la història. Hi haurà manifestacions a les grans ciutats i accions espectaculars que inclouen escalada dels cims més alts del planeta, manifestacions subaquàtiques a països insulars amenaçats per la pujada del nivell del mar, aconteixements esportius, actes ciutadans diversos... Tot això busca conscienciar els dirigents de les nacions del món per tal que arribin a un bon acord per al clima en el marc de la Conferència de Copenhague el desembre d'enguany.

En totes aquestes accions prendrà un protagonisme especial el número 350. Aquest número fa referència a 350 parts per milió, la concentració atmosfèrica de CO2 que els principals climatòlegs mundials han afirmat que seria segura per als humans i per a la Biosfera. Actualment ens trobem a 387 parts per milió i aquesta concentració creix ràpidament, essent responsable principal del canvi climàtic i els seus efectes.

Per a més informació sobre 350 i les acions que es portaran a terme a prop nostre:

http://www.350.org/es

Entre les accions a Catalunya, destaca la que tindrà lloc a Girona. Acció a les Ribes del Ter, aquest dissabte 24 d’octubre a les 11 del matí al Parc de les Ribes del Ter.

http://www.girona.cat/mediambient/index2.php?valor=76675

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Trobades per a la cooperació local



Informació de la Xarxa pel Decreixement:

Trobades per a la cooperació local
Comarques Gironines - 17 i 18 d'Octubre, Mas Franch

Moltes persones pensem que la crisi multidimensional (ecològica, econòmica, política i social) i la crisi del creixement (financera i energètica) que afrontem avui en dia són un motiu i una oportunitat per deixar enrere el capitalisme. Per això, ens estem agrupant arreu del territori, apostant de forma cada vegada més ferma i conscient per construir col·lectivament una nova cultura política, del treball, de la vida i de la nostra relació amb la natura. Volem fer passos per engegar una nova societat, que ens permeti treballar i viure dignament, que no necessiti el creixement econòmic il·limitat i no fomenti l'acumulació de poder en poques mans.

Amb aquest propòsit, el proper 17 i 18 d'octubre de 2009 es duran a terme unes "Trobades per a la cooperació local" a diversos territoris dels països catalans.

Si vius a les comarques gironines, trobaràs tot allò bàsic per a la participació en aquesta trobada a: http://decreixement.net/node/1316

dimarts, 22 de setembre del 2009

Vilanna, dos anys després







El dos d'octubre del 2007 ens fèiem ressò d'una caminada popular contra la MAT a Vilanna, en terme de Bescanó (Gironès). En les fotografies que vam publicar es veien els conreus on s'havia d'instal·lar la central tèrmica associada a la MAT. Ara, en Pep Armengol ens fa arribar imatges d'aquella vall dos anys després. La diferència és evident entre la imatge superior del 2007 i la resta del 2009.

divendres, 18 de setembre del 2009

El paisatge preferit de Catalunya!









Un viatge amb avió. Els primers minuts des de l'enlairament o en apropar-se l'aterratge són una bona oportunitat per copsar la salut del paisatge d'un país. Mentre l'avió dibuixa un semicercle per encarar la pista de l'aeroport del Prat, passem com si res de l'Alt Penedès al Garraf, i d'aquest al Baix Llobregat. Entre les pinedes s'albiren urbanitzacions, algunes inmenses, qui sap si de cases a penes ocupades un mes l'any. També es veuen les carreteres, els polígons, els ports, les pedreres i les cimenteres que es nodreixen de la pedra del massís del Garraf. Apropant-nos més encara s'intueix el desviament del Llobregat, l'ampliació del port i les pistes d'aterratge en terrenys del Delta, espai natural "protegit". Mònica Terribas, Raquel Sans: aquest és el vertader "Paisatge favorit de Catalunya"!

divendres, 21 d’agost del 2009

La transparència de la MAT

Reproduïm l'article de Joan Martí Colomer publicat el 16/8/2009 a El Punt:

MAT: NI DIÀLEG , NI DADES , NI TRANSPARÈNCIA

Es fa difícil respondre cada dia a les provocacions d’aquells que ens encasellen dins la “cultura del no” sense escoltar els nostres arguments. En canvi, per desemmascarar la suposada voluntat de diàleg i transparència que asseguren tenir els promotors de la MAT, només cal que ens fixem amb el que ha passat, està passant i ho comparem amb el procés que hi va haver a la Catalunya Nord.
Al Principat no hi ha diàleg. Un exemple el tenim en la reunió “secreta” que vam tenir ,( a Barcelona, a la seu de la C.E.) , amb el responsable europeu per a l’interconnexió, Mario Monti. Ens pretenia vendre el soterrament de la MAT fins a Santa Llogaia com una victòria i fer-nos creure que ell només tenia potestat sobre la part transfronterera de la línia. Se li van pujar els colors quan li vam ensenyar un document de l’ aleshores ministre d’Indústria espanyol, Joan Clos, que assegurava que el responsable de la línia des de Sentmenat fins a Baixàs és Mario Monti. El responsable europeu es va posar vermell i es va queixar de les formes dels governs espanyols i català en tot el procés. Un fet que també ha denunciat, amb dos informes, el Síndic de Greuges a Brussel·les.
Al Principat, a més, tampoc hi ha transparència. En un informe recent titulat “Anàlisis del Metabolisme Energètic de l’Economia Catalana”, coordinat per Jesús Ramos, que depèn del departament de vicepresidència de la Generalitat, es reconeixia que els balanços d’energia de Catalunya no es publiquen des de començaments dels anys noranta. Aquests, són bàsics per entendre la situació de l’economia catalana i poder fer-ne una planificació ambiental i energètica. Això ha passat desapercebut i cap partit ha demanat les dades que es van deixar de publicar. En canvi, aquests mateixos partits van beneir en el seu dia que el director General d’Energia de la Generalitat fos Agustí Maure, ex número 2 de Red Eléctrica Española, una de les empreses promotores de la MAT. Per decència democràtica hi haurien d´haver dimissions, si fossim un pais normal.
En aquest estudi també es reconeix l’elevada dependència de les importacions d’energies no renovables com el petroli i el gas. Fonts d’energia que provenen de països inestables, on hi ha una creixent tensió pels recursos (les nombroses i actuals guerres de recursos). Aquest escenari fa preveure un augment dels preus molt preocupant per un país dependent com el nostre.
Així doncs, aquest informe, com ja venim dient nosaltres des de fa temps, trenca amb el paradigma del “créixer és progrés” i reconeix que l’única solució és l’estalvi, l’eficiència i la promoció de les energies renovables. Quelcom que l’Estat Espanyol no està fent, essent un dels estats europeus que menys aplica el protocol de Kyoto .I és parla de sostenibilitat ¡
Fer creure que amb la MAT aquest risc es dilueix és una fal·làcia, atès que totes les economies occidentals, (la francesa amb la que ens hem d’interconnectar inclosa), són dependents energèticament. L´urani per fer treballar les centrals nuclears no serà “etern”...a part dels perills dels residuos nuclears, encara no resolts.
L’informe en qüestió també reconeix un altre dels nostres arguments respecte a la central de cicle combinat de gas de Vilanna-Bescanó. A Catalunya la generació elèctrica amb gas sol consumir el 25% del gas destinat a tot l’Estat Espanyol. Cada cop hi ha una major integració entre els sistemes gasista i elèctric. Davant d’un dèficit d’abastament o de distribució de gas quedarien afectats els sectors industrials i de generació d’electricitat, sense comptar amb alternatives a curt termini. Per tant dir que la MAT aportarà més seguretat energètica és tenir poca visió, o molts interessos ocults.
Utilitzar ara la MAT com excusa per evacuar els grans parcs de l´Empordà, amb projectes com el de Gamesa amb molins de 184 metres d´alçada, ens sembla horrorós. En un moment en que es podria planificar des del i pel territori es torna a donar màniga ampla a les grans empreses que fins fa poc es dedicaven al negoci del totxo. Es veu que ara els diners es fan amb les energies renovables.
Davant aquesta situació la transparència que pregonen els poders polítics i econòmics és en realitat fer veure que s’escolta quan la decisió ja està presa. Amb aquesta actuació aconsegueixen el que busquen. Que la persona del carrer passi de la política i els deixi el camí ben ample per seguir fent de les seves amb tot el suport de certs mitjans i dels “aduladors” a sou. Però han de saber que hi ha entitats que pensem que tot això és massa important per deixar-ho només en mans dels “escollits” i que vigilem cada pas que fan. No abaratim el somni!

diumenge, 26 de juliol del 2009

Ampliació N-II








Fa gairebé dos anys encetàvem aquest bloc amb fotografies, fetes el juliol del 2007, de les obres de conversió de la carretera N-II a autovia. Han passat dos anys i les obres continuen. Al mateix indret de Sils (La Selva) l'esborranc és més ample i profund però les màquines segueixen com si només haguessin passat un parell de setmanes. Convertir una carretera com aquesta en autovia pot ser discutible i fins i tot raonable. Ara bé, passar dels 6 carrils actuals (els dos de la N-II més el quatre de l'AP-7) als futurs 12 carrils (quatre de la nova autovia, més dos de la via de servei, més sis de l'AP-7 que també s'està ampliant) potser és un gra massa.

A la primera fotografia s'observen les Agudes del Montseny rera les estructures de formigó. A la darrera s'albira el conegut Hostal del Rolls. Són imatges del 29 de maig d'aquest any.

diumenge, 5 de juliol del 2009

Història d'un molí










A Mallorquines hi havia un molí. Els dies de marinada pouava aigua per regar el horts del clot. Feien patxoca aquells horts! Hi arribaves per un caminoi flanquejat per bells roures i fins i tot havies de travessar el rec, sobre un improvisat pontet de fusta. A la banda de ponent els horts es convertien en camps i els camps en prats, on pasturaven mandrosament un parell d'eugues. A la banda de tramuntana, els crits dels nens, jugant a pilota en el camp de terra hi posaven l'ambient sonor. I al fons, les casetes del carrer de les Mallorquines acabaven d'enmarcar aquell paisatge.

Això era així no fa pas gaire. Ara, el molí ja no hi és, el que hi trobes és una curiosa barreja. Els camps, abandonats; ermots d'estètica dubtosa. Carrers asfaltats, voreres, clavagueram i llum. I un parell de barracons pel nou institut. I cases, direu? Cinc anys després del pas dels bulldozers tot just en comencen la primera!


La sèrie de fotos mostra l'evolució del molí i el seu entorn al llarg dels darrers anys. Les dues primeres són manllevades del bloc 'Sils, com més serem més riurem' http://silsdelaselva.wordpress.com/. La tercera és del desembre del 2007 i ja va aparèixer a 'Espais Desnonats' quan parlàvem del creixement de Sils. La darrera és del maig d'aquest any i el molí ha desaparegut.