Espai protegit?

Aquí tenim l'hostal de l'Arrupit i el Puig Ardina vistos des de l'oest, a peu de les obres del TGV, en imatges recents de Salvador Soler. L'hostal s'esmenta ja en els mapes del segle XVI i sembla que va tenir gran importància ja que es trobava al peu de l'antic Camí Reial (l'actual carretera de Mallorquines a Hostalric). Més tard va funcionar com a molí i per això se'l coneix també com el molí de l'Arrupit. Per a saber-ne més, val la pena consultar les fitxes del Patrimoni de la Selva (fitxer 1) de Joan Llinàs i Jordi Merino, editades pel Consell Comarcal de la Selva.

Del Puig Ardina (o Puigsardina) ja n'hem parlat en anteriors ocasions però val la pena aquesta imatge on es veu el turó tallat per la seva banda nord. Aquest és un espai d'interès natural, és a dir un espai legalment protegit per una legislació (el PEIN) de 1992. Aquesta llei obliga a l'establiment de les mesures necessaries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paissatgistics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseixen. Però es veu que això ens ho podem saltar a la torera quan convingui!

La infrastructuritis feta eslògan

La manifestació d'avui de la Plataforma pel dret a decidir s'ha mogut sota un lema molt clar: "Tenim el dret de decidir sobre les nostres infrastructures". D'acord. Però jo em pregunto, i si li donem la volta? "Tenim el dret de decidir sobre les infrastructures que NO volem". Hi estarien d'acord també els màxims promotors d'aquesta moguda? Els de Convergència i Unió, que durant 23 anys van governar Catalunya, em sembla que no van escoltar el clams de la gent, el dret dels afectats a decidir. I si no, que els ho expliquin a tots els que es van moure per salvar Bracons i la Vall d'en Bas, per evitar les torres d'alta tensió al Montseny i a les Gavarres, per salvar la Vall de Sant Daniel, per evitar el TGV, i per tantes altres causes. I el govern tripartit que tenim ara segueix una línia molt semblant, malauradament per a tots aquells que van posar-hi esperances d'un canvi real. Dret a decidir, sí. El dret dels ciutadans organitzats, el dret de rebre informació transparent, de participar de les decissions, el d'una democràcia participativa.

Ferida oberta

Ferida oberta és la que fan les obres del TGV al seu pas pel territori. Les imatges parlen per elles mateixes. La casa que es veu és Can Martorell, als afores de Riudarenes (La Selva) i la visió recorda totalment el cas de Can Fonalleda, que vam mostrar fa uns dies. A tocar de la casa, passava el camí que sempre ha comunicat Riudarenes amb el nucli de Malorquines, a Sils. Des de fa molts mesos l'han esborrat aquestes obres. Això obliga als vianants i ciclistes a fer una gran volta o bé a arriscar-se a passar per una carretera de molt de tràfic.

Manca de sensibilitat i manca de previsió és el que ens demostren els responsables d'aquesta infrastructura.

L'article d'en Monzó

Val la pena reproduir aquí el fragment final d'un article recent d'en Quim Monzó a la Vanguardia. Diu així: "¿Y esa empresa (REE, que ha demostrado perfectamente su negligencia y su incapacidad) es precisamente la que desde hace años se dedica a leer la cartilla a los ayuntamientos que se oponen a que construyan laMAT de la forma bárbara como la quieren construir? ¿Esos ineptos son los que dicen que la MAT es una bendición del cielo y que no la hacen para forrarse sino porque la gente es muy comodona y quiere tener aire acondicionado en casa? Y aún pretenden que la gente les crea."

Es reconfortant llegir opinions tan lúcides i contundents de part d'algú amb la repercussió mediàtica d'en Quim Monzó. Imagineu-vos la cara dels que remenen les cireres a REE en llegir aquest article!

A la vora del precipici

El lliurament ahir del premi Catalunya al gran biòleg Edward O. Wilson ens recorda, un cop més, la responsabilitat que la humanitat té en la preservació del seu entorn. Malauradament, la pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic, la destrucció dels hàbitats naturals, la contaminació i la sobreexplotació dels recursos naturals, lluny de minvar segueixen la seva cursa cega. Ens apropem perillosament a la vora del precipici mediambiental, d’on una caiguda seria fatal.

A la vora del precipici també han deixat a Can Fonalleda les obres del TGV. El relleu suau del turó selvatà s'ha convertit, per art del capital, en un mur de ciment. Però, tornem un moment enrere. Segons ens explica Salvador Soler, l’autor de les imatges, aquesta masia era de les més importants del terme de Massanes (La Selva). Fa més d’un segle els seus terrenys ja van patir el tall de l’arribada del tren convencional, però ara la cicatriu del TGV és brutal. No ha de ser fàcil poder viure així... a la vora del precipici.

Collsacabra i Puigsacalm

Afortunadament, no tots els espais estan desnonats. En aquests paisatges del Collsacabra sembla regnar l'harmonia entre humans i natura; esperem que per molt de temps sigui així. Les fotografies, del setembre de 2007, són d'una bonica ruta que va de Falgars (Garrotxa) a Cabrera (al límit amb Osona). Però a les dues imatges superiors, la carena del Puigsacalm ens porta els ecos de la construcció/destrucció de l'eix Vic-Olot per Bracons.

Les expropiacions per la MAT

La plataforma No a la MAT organitza una sèrie de concentracions aquest mes de novembre. Es faran per donar suport als ajuntaments que s'oposen a les expropiacions per la construcció de la MAT, unes expropiacions forçades per la Generalitat de Catalunya i Red Eléctrica Española... 'la extraña pareja'!

Els llocs (de moment a Osona i La Selva) i dates de les concentracions són les que apareixen al cartell. Animen a tothom a afegir-s'hi per mostrar el seu rebuig a aquest despropòsit.