El congrés mundial de la UICN

Entre el 5 i el 14 d'octubre tindrà lloc a Barcelona el Congrés Mundial de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura). La UICN és la major i més antiga organització existent en matèria mediambiental. Aplega en el seu si més d'un miler d'organitzacions governamentals i no governamentals i uns 11.000 científics voluntaris de 160 països. Aquest congrès és un gran esdeveniment que aplegarà a més de 8000 delegats de governs, ONGs, empreses i acadèmics. Junts durant 10 dies per debatre, compartir i decidir sobre el desenvolupament sostenible de la humanitat. L'objectiu és trobar ideees accions i solucions per a un món divers i sostenible.

Dins d'aquest congrés hi ha el Fòrum (del 6 al 9 d'octubre), ampli ventall d'activitats, conferències, cursos, col·loquies, taules rodones i actes diversos que està obert a la participació de tothom (prèvia inscripció i pagament http://www.iucn.org/news_events/events/congress/forum/index.cfm). Els tres temes del fòrum són:
- Un nou clima pel canvi
- Ecosistemes sans - gent sana
- Salvaguardant la diversitat de la vida

Nous polígons en temps de crisi

Segons la notícia apareguda avui al Diari de Girona, Cassà de la Selva (Gironès) tindrà un nou polígon industrial de 150.000 m2. El que hi havia abans del polígon, el que hi ha ara, no té cap importància, evidentment.


CASSÀ DE LA SELVA | R.REYNER
Els propietaris tiren endavant la urbanització del sector Mas Ros vuit anys després que se n'aprovés el Pla Parcial.

No és la primera zona de l'entorn de Girona que s'ha aprovat urbanitzar per ubicar-hi empreses en els últims mesos. Amb els precedents de Fornells i de Quart, Cassà ha desencallat, després de vuit anys, el projecte d'urbanització del sector Mas Ros, una zona que té una superfície d'uns 150.000 metres quadrats i on es preveu ubicar indústries mitjanes o grans, o també centres logístics. Les obres d'urbanització començaran a principis de novembre i a finals de l'any que ve haurien d'estar enllestides per començar-hi a instal·lar les naus industrials.
"L'actual època de recessió està afectant de forma menor el sector industrial", ha explicat el regidor d'Urbanisme de Cassà, David Vila, preguntat sobre els diversos polígons que es preveu edificar en els propers mesos en municipis del Gironès. De fet, segons l'edil, si els tres propietaris majoritaris dels terrenys que ara es desenvoluparan han decidit tirar el projecte endavant és perquè han constatat que hi ha companyies que tenen interès a instal·lar-s'hi.
El sector Mas Ros, abans anomenat Trust II, es troba situat a la banda dreta de la carretera C-65, entre Cassà i Llagostera. El seu desenvolupament ja el preveien les Normes Subsidiàries del municipi, i l'any 2000 l'Ajuntament cassanenc va aprovar-ne el Pla Parcial. Malgrat tot, han hagut de passar vuit anys perquè els propietaris hagin decidit tirar-ne endavant la urbanització.
Finalment, la Junta de Govern de Cassà va aprovar definitivament el projecte el 14 d'agost passat, i l'inici de les obres està condicionat al compliment de les prescripcions de l'arquitecte municipal, i dels informes dels organismes oficials i de les companyies de subministraments de serveis.
Amb tot, es preveu que les obres comencin el proper tres de novembre -no cal concurs públic perquè les promou la iniciativa privada-, i que estiguin enllestides a finals de l'any que ve.
A partir d'aleshores s'hi podran començar a instal·lar, en parcel·les de com a mínim 5.000 m2 però sense límit a partir d'aquesta superfície, fins a una trentena de companyies que hi ubiquin indústries mitjanes o grans o bé centres logístics que distribueixin els seus productes des de Cassà.
Dels 150.000 m2 que ocupa en total el sector Mas Ros, l'Ajuntament se'n quedarà un 10 per cent, als quals podran accedir, mitjançant convenis, algunes empreses que ja estan afincades a Cassà però que ara desenvolupen la seva activitat en sòl urbà, cosa que genera certs problemes, com ara el del tràfic de vehicles.

Més polígons al Gironès
Abans que Cassà, altres municipis del Gironès han aprovat en els últims mesos desenvolupar polígons industrials o de serveis. Un d'ells és Fornells de la Selva, que dedicarà uns 30.000 metres quadrats dels terrenys que hi ha just davant de Fornells Park a un conjunt de naus dedicades a l'activitat comercial, en el marc del Pla Especial de millora urbana UA-7 la Selva.
I un altre cas és el de Quart que, com Cassà, engega aquesta tardor, a la banda dreta de la C-65, el projecte d'urbanització del sector 5, anomenat Pla de l'Illa. Es tracta d'un espai d'uns 210.000 metres quadrats on s'instal·larà un polígon de serveis moltes de les parcel·les del qual ja han estat emparaulades.

Festacció contra la MAT

A prop de l'emblemàtic Mas Blanc (centre espiritual de Sant Martí de Centelles, Osona) ja hi han crescut les torres de la MAT. Sota les mateixes torres s'estan fent un munt d'accions reivindicatives durant tot l'agost.

Clicant sobre la imatge veure el programa d'actes ampliat. Us hi animeu?

Pla B per salvar la civilització

En front del pla A, el pensament imperant de desenvolupament econòmic suicida de la humanitat, Lester Brown ens planteja un pla B. El llibre "Plan B 3.0" revisa els seus dos predecessors (el Plan B i el Plan B 2.0), obres que han generat un important debat. Al Plan B 3.0 el prestigiós eco-economista proposa una estratègia de supervivència per a la civilització del segle XXI. Aquest pla inclou una estratègia per a la retallada del 80% de les emissions de CO2 pel 2020.

“Plan B 3.0 is a comprehensive plan for reversing the trends that are fast undermining our future. Its four overriding goals are to stabilize climate, stabilize population, eradicate poverty, and restore the earth’s damaged ecosystems,” says Brown. “Failure to reach any one of these goals will likely mean failure to reach the others as well.”

“It is decision time,” says Brown. “Like earlier civilizations that got into environmental trouble, we have to make a choice. We can stay with business as usual and watch our economy decline and our civilization unravel, or we can adopt Plan B and be the generation that mobilizes to save civilization. Our generation will make the decision, but it will affect life on earth for all generations to come.”

Endesa i la destrucció de la Patagònia

Al maig ens fèiem ressó, des d'aquest mateix bloc, de la publicitat escandalosa d'algunes empreses que es mostren com a ecologistes compromeses pel davant mentre van destruïnt pel darrera. Aquest mateix sentiment d'indignació el comparteixen els de Greenpeace, protestant davant la seu d'Endesa (l'empresa que pensa en el futur dels fills dels nostres fills), pel seu projecte de construir cinc grans embassaments a la Patagònia xilena:

"La pancarta desplegada en la sede de la empresa tiene el formato de una carta con el texto: "Buenos días ENDESA, si de verdad te preocupa el futuro de los hijos de tus hijos no destruyas la Patagonia. Atentamente, Greenpeace".

Greenpeace se hace así eco de la campaña publicitaria de Endesa en la que la compañía dice que "tienen la obligación de reinventarlo todo.... por el futuro de los hijos de tus hijos"."

Salvem Montserrat

Salvem Montserrat ha iniciat una campanya de recollida de donatius. El seu comunicat és aquest:

10 EUROS PER A SALVAR MONTSERRAT
Som 75.000 signats de Catalunya i d’arreu del món, més de 1.000 entitats i prop de 1.500 ciutadans de Collbató que ens hem oposat a la brutal agressió a Montserrat que suposa ampliar el polígon industrial al terme municipal de Collbató en l'equivalent a 21 estadis de futbol.

Malgrat aquest clam popular i els informes desfavorables, malgrat Medi Ambient de la Generalitat el considera insostenible i el Pla Territorial provisional el qualifica com a zona a protegir, l'ajuntament de Collbató va aprovar l’ampliació el passat 16 de maig, al·legant que els que no viviu al seu poble i per tant no hi teniu dret a vot, no compteu.

Anecdòticament l’alcaldessa de Collbató, Josefina Martinez (PSC), es va permetre en acabar el ple la burla de brindar amb cava i cantar el virolai menyspreant així la sensibilitat de milers de ciutadans.

Des de Salvem Montserrat hem iniciat una campanya de recollida de fons "on line" per fer front a les properes accions judicials que endegarem per aturar aquesta barbàrie (http://www.salvemmontserrat.org/tpv/formul_donatius_campanya.htm). Si ho preferiu també es pot fer una transferència bancària o un ingrés al compte corrent 2013 0301 79 0201050681 (Caixa Catalunya) Entre tots ho aconseguirem.

Fòssils de la MAT

Es un intent de MAT dels anys 80 que havia de travessar el Pirineu aragonès. No es va acabar mai, però després de molts anys les torres encara hi són, per vergonya de l'empresa i el govern. La notícia del Periódico de Catalunya del 7/7/2008 diu així:

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
LLEIDA
Centenares de torres de alta tensión languidecen desde hace más de 10 años en la franja aragonesa, después de que el Gobierno español descartara su utilidad y las sustituyera por la controvertida línea gerundense de muy alta tensión, la MAT. Los soportes --hoy ocupados por nidos de cigüeñas-- iban a formar parte de la denominada autopista eléctrica, una línea de 400 kilovoltios que tenía que enlazar las redes de transporte energético de España y Francia, a través del Pirineo central.
El proyecto, autorizado en 1986, preveía conectar la estación de Cazaril (en el departamento francés del Alto Garona) y la central térmica de Aragón (en Teruel), pero los gobiernos de uno y otro lado de la cordillera no llegaron a ponerse de acuerdo sobre el trazado. En 1998, con el PP al frente del Ejecutivo español, la autopista eléctrica quedó relegada y se optó por dar prioridad a la interconexión a través de Girona.
En torno a 380 torres metálicas, que jamás llegaron a conectarse, son el vestigio de aquella MAT frustrada. Estos armatostes, colocados cada 400 metros, siembran el paisaje a lo largo de unos 150 kilómetros de territorio aragonés, muy cerca de los límites con Lleida y Tarragona. Se detienen a la altura de Graus (Huesca), en pleno Pirineo. La empresa pública Red Eléctrica de España (REE) los instaló a mediados de los años 90, antes de que los estados español y francés pactaran por qué punto cruzaría la línea la frontera.

BORRÓN Y CUENTA NUEVA
Al final, la oposición ecologista y el rechazo vecinal fueron tan férreos que la autopista eléctrica se frenó y quedó inacabada. En estos momentos, ha dejado incluso de existir para el Gobierno español, que no la ha incluido en la Planificación de los Sectores Eléctrico y Gasístico 2008-2016, presentada el pasado mayo por el Ministerio de Industria.
Muy distintas eran las cosas en 1997, cuando REE aseguraba que la opción del Pirineo central era 'la única factible'. La empresa barajaba entonces tres alternativas de trazado, entre los parques nacionales de Aigüestortes y Ordesa: dos pasaban por Aragón y, la tercera, por el Vall d'Aran. Cierto es también que en aquella época no se hablaba siquiera del AVE, que fue la excusa esgrimida luego por el PP para trasladar la interconexión eléctrica hacia Girona.
El fantasma de la autopista eléctrica volvió a saltar a la palestra el año pasado, cuando el Gobierno aragonés trató de negociar --sin ningún éxito-- la construcción de un túnel ferroviario a través del macizo de Vignemale a cambio de aceptar la línea de alta tensión.