Concert en favor del tren i contra la MAT

CONCERT a Figueres:
Defensem el Tren, Aturem la MAT... Salvem l'Empordà!

Dimarts 25 de novembre a 2/4 de 10 del vespre al Teatre Jardí de Figueres.

Torna, torna Serrallonga

Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavartet.

Des de Sau a la Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d'en Serrallonga
tornarà als amagatalls.

Torna, torna Serrallonga
que l'alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.

Dels Esquirols, 1980

En Serrallonga torna a estar de moda arran de la sèrie de TV3. És veritat que la sèrie està molt bé i entre el més espectacular es troba la fotografia. Els paisatges de les Guilleries i la Serralada Transversal, convenientment retocats, això sí, són de gran bellesa. Em pregunto si es podria tornar a filmar aquesta sèrie d'aquí a uns mesos, si la MAT acaba per travessar aquestes muntanyes? La pel·lícula sempre es podrà retocar a base de Photoshop. Però, i el paisatge de veritat, qui el retoca?. Haurem d'esperar que faci boira molt sovint i no ens deixi veure les torres!

Vagi com a mostra l'Ermita d'Argimón, penjada als rocs de Guilleries en terme de Riudarenes (La Selva). Les imatges, de Salvador Soler, evoquen un patrimoni empresonat per les torres.

Muntanyes de l'ós

Si no som capaços de conviure amb els óssos a Catalunya...

Quin dret tenim a dir als keniates que respectin als lleons?
als xinesos que respectin als pandes?
als japonesos que respectin les balenes?
als indis que respectin els tigres?
als nordamericans que respectin als bisonts?
als australians que respectin els koales?
... i així podríem anar seguint.


Vagi aquí un fragment de la 'Canción de los osos' de Ruben Darío a tall d'homenatge a les muntanyes, als óssos i a totes les criatures que en elles hi viuen.

Osos,
osos misteriosos,
yo os diré la canción
de vuestra misteriosa evocación.

Osos negros y velludos del riñón de las montañas,
silenciosos viejos monjes de una iglesia inmemorial,
vuestros ritos solitarios, vuestras prácticas extrañas.
las humanas alimañas
neronizan y ensangrientan la selvosa catedral.

Osos tristes y danzantes que los zíngaros de cobre
martirizan, oso esclavo, oso fúnebre, oso pobre,
arrancado a las entrañas de los montes del Tirol;
sé leer en vuestros ojos y podemos hablar sobre
Atta Troll.

La MAT soterrada?

Rerodueixo a continuació la notícia apareguda aquest divendres 31-10 al Punt i signada per Ramon Torramadé.

"Una mica més de pressió popular i tindrem la MAT soterrada. Ara el senyor Mario Monti ha pujat un graó més i amb una altra empenta podria arribar a dalt de tot. Potser ho té prou clar però no vol anar més lluny perquè deu estar supeditat al poder de les grans empreses elèctriques i no gosa dir la veritat: que el soterrament és factible i més econòmic ambientalment que anar plantificant torres arreu del territori. I és clar, el mateix li passa al govern català a més de l'espanyol que presumeix d'una economia equilibrada per poder anar a agenollar-se als peus d'en Bush i quan es tracta de vetllar pel benestar dels seus súbdits fa el ronso.


De l'erari espanyol sortiran diners per ajudar els francesos a soterrar la línia de l'altre costat de la frontera i no es dóna un cop de mà per fer el mateix a les terres gironines. L'excusa: no és possible tècnicament fer-ho uns quilòmetres més, quan experts enginyers demostren el contrari. Ara et surten dient que les connexions, per necessitats d'ús, en trams curts no ho permeten, com si no fos possible fer-la sortir a la superfície allà on convingués. Doncs, com ho fan amb el gas i la benzina?

Resulta que s'inverteixen milions per soterrar el TGV per Girona quan serà la inversió més inútil per poc pràctica, ja que al final una altra estació anirà a l'aeroport i també un altre ramal passarà per la perifèria ja que les matèries perilloses (com els combois amb residus radioactius de les centrals nuclears) no poden passar per les poblacions amb túnels tan llargs. I per a la MAT res no és possible! El poble pot ser molt ignorant, però no tant per no adonar-se d'aquesta paradoxa, per no dir mascarada tan evident."

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3048818

'Ecos' del congrès de Barcelona

M'ha agradat molt el missatge que Medani Bhandari de la Universitat de Siracusa (USA), ha enviat als participants en els tallers sobre espècies amenaçades, que van tenir lloc al propassat Congrés Mundial de la Natura de la UICN a Barcelona. Reprodueixo l'original en anglès i una traducció que m'he permès fer al català:

"I know that you and I share so many of the same grave concerns for nature and I suspect that the present global financial crisis has heightened your concerns as it has mine. As we know all too well, in difficult financial times, people around the world all too frequently make personal and public policy choices that are short-sighted, sacrificing sound principles of long-term environmental planning in favor of perceived quick fixes to jumpstart economic productivity that continue—or even worsen—environmental degradation. Clearly, those of us who have invested ourselves so deeply in the conservation movement have a special obligation at times like these to stick together, to form a chorus of voices that can speak as one to the world in the name of rational environmental planning."

"Se que vosaltres i jo compartim moltes de les greus preocupacions per la natura i sospito que l'actual crisi financera ha augmentat la vostra preocupació com ha augmentat la meva. Com tots sabem massa bé, en temps de dificultats financeres, gent de tot el món fan, massa sovint, tries personals i de polítiques públiques curtes de mires, sacrificant els principis fonamentals de la planificació ambiental a llarg terme en favor de resultats ràpids per tal d'augmentar la productivitat econòmica que continua o empitjora la degradació ambiental. Obviament, aquells de nosaltres que ens hem involucrat tant en el moviment conservacionista tenim una obligació especial en temps com aquests de mantenir-nos units, de formar un cor de veus que puguin parlar com una sola al món en el nom d'una planificació ambiental racional".

No oblidem... l'AVE

Les obres del TGV segueixen el seu curs per les comarques gironines i barcelonines. Aquestes imatges són un testimoni més dels indrets afectats per la línia de tren d'alta velocitat. Es tracta del Mas Sala (La Selva) i els seus entorns, alzinars, rouredes i pollancredes. Les fotos són de Salvador Soler, del passat gener.

Macrourbanisme a València

S'acaba de publicar el llibre "Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani" de Roger Cremades (Editorial Riublanc). A la sinopsi del llibre es pot llegir:

"Moltes vegades, per tenir certesa dels fets hem d'observar el nostre voltant. si tornem als llocs on jugàvem quan érem infants constatarem que aquests han canviat. els bancals de taronger per on passejàvem es troben ara sota l'asfalt, els camins de terra són carreteres, i les séquies han desaparegut. Sobre tots aquests canvis ens podem arribar a fer moltes preguntes que d'entrada no són fàcils de respondre. I més encara si tenim en compte que ens trobem en un temps profundament marcat per la proliferació urbanística.

Aquest llibre ens endinsa en el procés irreversible de transformació territorial i paisatgística que afecta el territori valencià. I alhora ens mostra com l'horta i la muntanya valenciana van quedant soterrades sota l'urbanisme. Un urbanisme banal que homogenitza l'aspecte de paratges tan diversos com distants, i fa que els territoris perden la seua identitat. L'objectiu del present manual és esclarir els diferents condicionants del problema del desordre urbanístic i les seues conseqüències en el paisatge valencià."

Un llibre tan necessari com enorme és el problema de la transformació del paisatge, tant a València com a Catalunya. Endinsar-se en les arrels d'aquest problema és el que ens proposa l'autor. Ja tinc ganes de llegir-lo!