Contra el ciment

Les cançons de caire ecologista són poc freqüents al nostre país. I encara ho són menys les que parlen explícitament de la destrucció del territori. Fa un temps parlàvem de la cançó "Per la Punta (l’Horta i el Cabanyal)" d'Òscar Briz i avui m'agradaria posar aquí la lletra de "Contra el ciment" de Pau Alabajos. Ambdós són cantautors valencians... alguna cosa passa al País Valencià que ressonen els tambors contra el ciment!

Podeu veure'n un video a:
http://es.youtube.com/watch?v=GS3T5FopQzc

Barris de segona que veuen passar el temps
platges asfaltades, formigó per tot arreu
grues i bastides, edificis, gratacels,
que eclipsen el sol de migdia.

Anem a la deriva sembla que hem perdut el Nord
hem venut el territori com sempre al pitjor postor
hem deixat que la cobdícia, ens sepulte les arrels
sota muntanyes de runa.

Sobren les paraules, és moment d'entrar en joc
de sumar les nostres forces i aturar la destrucció
és l'hora d'eixir al carrer, d'alçar la veu,
contra el ciment, que s'apodera del paisatge.

Platges i més platges, centenars de camps de golf,
centres comercials enormes, hotels i urbanitzacions,
paradís de la rajola, pàtria d'especuladors,
pirates de traje i corbata.

L'horta és devastada, sense cap contemplació,
mentre s'ompli les butxaques, un polític qualsevol,
que no entén de ideologies, ni projectes de futur,
que no té vergonya ni escrúpols.

Sobren les paraules, és moment d'entrar en joc
de sumar les nostres forces i aturar la destrucció
és l'hora d'eixir al carrer, d'alçar la veu,
contra el ciment, que s'apodera del paisatge.

Oposició pacífica a la MAT

Oposició pacífica a la MAT la que un grup d'idealistes efectuen des de fa mesos al peu de la torre 39, prop del Mas Blanc, a Osona.

Quin afany empeny els humans a lluitar en causes perdudes? Potser que són causes que ratllen l'espiritualitat?

Les imatges s'han distribuit per correu electrònic i em sembla que pertanyen al Col·lectiu Nova Energia. Més informació, video i imatges a http://novaculturaenergia.blogspot.com/

Estassada inoportuna

La setmana passada l'ajuntament de Sils va començar a estassar el canyissar de la sèquia de Sils (La Selva), en una longitut d'uns quants centenars de metres. Només la intervenció a títol particular d'un agent rural fora de servei va permetre que s'aturés aquesta actuació. El motiu de l'estassada era preparar el terreny per a dragar la sèquia, una actuació que es considera necessària per a evitar inundacions al poble de Sils. No entraré a valorar si el dragatge és o no necesssari, ja que això requereix d'estudis tècnics molt específics. Però en qualsevol cas, el que és clarament erroni és de fer-ho en plena època de reproducció de la fauna que viu en aquest espai natural protegit. Entre aquesta es troben espècies d'ocells protegits que tenen en el canyissar el seu hàbitat de cria i que en aquests moments tenen ous o pollets als nius. Amb l'actuació es fa fracassar la reproducció no només de les parelles que tenien el niu a la zona tallada, sinó probablement també d'altres que el tenien a prop i no toleren el pas de les màquines. Si les pluges fortes no arriben fins a l'octubre, no es pot esperar fins al setembre per fer l'estassada i el dragatge? Es podrà fer el dragatge sense afectar a la població de tortuga d'estany, una de les més importants de la península?

Més informació a:

http://silsdelaselva.wordpress.com/2009/06/13/vandalisme-institucional

Segons un document que se cita en aquesta web:

"Per determinacions legals, ja que l’Estany de Sils és un Espai d’Interès Natural i protegit per l’administració, les obres no es podien executar abans de l’agost i no més tard de novembre, període en què no s’altera el cicle natural de la fauna que viu i s’alimenta a la sèquia, segons el Departament de Medi Ambient"

Empremta

Empremta dels humans mecanitzats

Persones i infrastructures

Maçanet de la Selva (La Selva) és un municipi realment afectat per les infraestructures, per les presents i per les previsions futures. Però que el poble s'organitza i no s'està de braços creuats ho demostra aquesta taula rodona que organitzen.

Video sobre el futur de l'Alt Empordà

El futur que ens estan cuinant (NO al P.D.U.S.U.F.) és el títol del video que la IAEDEN i altres entitats han elaborat sobre les infraestructures previstes als voltants de Figures. El video, sobre una base de Google Earth, permet veure l'aparició en el paisatge de la MAT, les autovies i autopistes que es desdoblen, els parcs eòlics, el TGV, etc. Són les infraestructures previstes al Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres (PDUSUF). Val la pena veure'l a:
http://www.youtube.com/watch?v=Vs5Wrv5jdMU

Més informació a la web de la IAEDEN:
http://www.iaeden.cat/

Tala a Pinya de Rosa

Muntatge fotogràfic: CEAB, abril 2009

L'emblemàtic bosc de Pinya de Rosa es troba arran de mar a Blanes (La Selva). Gairebé a punt de desaparèixer per l'especulació urbanitzadora, va ser finalment protegit el 2003, com a Paratge Natural d'Interès Nacional. Però aquests dies, emparant-se en la protecció enfront dels incendis, està essent sotmès a una estassada i tala que són clarament excessives. El Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB- CSIC) està denunciant aquesta situació i demana l'aturada dels treballs forestals (que ha més es realitzen en plena època reproductora de la fauna).

Un extracte de l'escrit del CEAB:

El Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), pertanyent a l'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), va coordinar l'any 2003 un informe científic que va servir de base per al procés de protecció de la finca Pinya de Rosa, i que va culminar en la Llei 25/2003 que la declara Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN). El CEAB te constància dels treballs de neteja forestal realitzats a la finca al·legant com a motiu la prevenció del risc d'incendis. No obstant això, i segons el parer del CEAB, aquests treballs són contraris als principis de conservació d'un espai natural protegit. Tenint en compte que tan les administracions implicades com el propietari de la finca tenen l'obligació legal d'assegurar la protecció dels elements naturals que van motivar la declaració de l'espai de Pinya de Rosa com a PNIN, el CEAB desitja efectuar les següents consideracions:

[...]

d) Els treballs de neteja es realitzen mitjançant l'eliminació sistemàtica i total de l'estrat arbustiu, mantenint tan sols l'estrat arbori, el qual, no obstant això, s'ha sotmès també a una tala parcial. L’eliminacio d’aquests estrats arbustius te efectes molt negatius sobre la estructura y la funcionalitat del bosc com a ecosistema
e) Les actuacions de tipus preventiu, estrictament regulades per l’Administració, especialment en zones protegides, solament es permeten en condicions especials a la franja perimetral de contacte del bosc amb camins i zones habitades, per la qual cosa la presnet actuació és clarament desmesurada i afecta a zones del bosc que presenten escàs (o cap) perill potencial.

Per tot això, el CEAB MANIFESTA la necessitat immediata d’aturar i replantejar les tasques de neteja que s'estan realitzant en aquest espai protegit i que, a dia d'avui, estan destruint l'estructura del bosc com a ecosistema i reduïxen dràsticament la seva diversitat. En conseqüència, estan alterant la seva funcionalitat i danyant greument aquest element de conservació.